Ser pobre, professi¨® de risc

David Zurdo va n¨¦ixer fa 38 anys a Sabadell. All¨¤ ha viscut tota la seva vida. La crisi el va deixar sense feina. Va ser desnonat fa dos anys. Havia d¡¯escollir entre menjar o pagar el pis. Va lliurar les claus del seu habitatge al banc i se¡¯n va anar a viure rellogat. Percebia una prestaci¨® de 604 euros al mes de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Sense cap av¨ªs, la Generalitat l¡¯hi va suspendre l¡¯1 de novembre de 2018, afirma. Es va quedar sense ingressos i sense habitaci¨®. Per sort, no tenia persones al seu c¨¤rrec. ¡°He dormit algunes nits a bancs. He anat a buscar ferralla per vendre, he donat un cop de m¨¤ quan m¡¯han ofert 20 euros... He fet tot el que he pogut i m¡¯ha sortit¡±, explica el David, un home modelat per la precarietat. Al llarg de la seva vida ha estat des de cambrer fins a pe¨® d¡¯obra. ¡°No tinc res i no vull ajuts, vull una feina encara que sigui de 12 hores di¨¤ries i mil euros al mes¡±, afegeix. El 6 de novembre passat la Generalitat va acceptar a tr¨¤mit la seva reclamaci¨® per tornar a cobrar la RGC. ¡°Gr¨¤cies a la generositat d¡¯un amic, fa quatre mesos he aconseguit empadronar-me¡±, conclou. Encara que la sent¨¨ncia sigui favorable no veur¨¤ ni un euro fins ben entrat l¡¯any que ve.

El David ¨¦s v¨ªctima d¡¯un sistema pervers que sobre el paper ajuda el feble, per¨° en realitat es blinda tant que acaba excloent milers de beneficiaris potencials. Aquest ciutad¨¤ de Sabadell es va quedar sense la prestaci¨® de la RGC perqu¨¨ la Generalitat va estimar que havia deixat de residir a Catalunya, ja que en fer-lo fora del pis no tenia padr¨®. De res no li va servir aportar diversos rebuts que acreditaven que sempre havia viscut en aquesta cocapital de Vall¨¨s Occidental, ni les reiterades compareixences davant el Servei Catal¨¤ d¡¯Ocupaci¨® (SOC), en qu¨¨ mai no va deixar de segellar, ni el rebut d¡¯una empresa d¡¯una casa d¡¯empenyorament.

En aquesta comunitat es peca molt m¨¦s per defecte que per exc¨¦s pel que fa al pobre

Si ser obrer fa anys no era cap ganga, ser pobre sist¨¨mic s¡¯ha convertit en una professi¨® de risc. Fins i tot en aquesta Catalunya que es dirigeix al parad¨ªs social ¡ªsegons alguns independentistes¡ª un ciutad¨¤ que compleixi les condicions per percebre la RGC pot deixar de fer-ho per viure rellogat despr¨¦s de ser desnonat. La sospita que darrere d¡¯aquest malson burocr¨¤tic s¡¯amaga la retallada social agafa tot el sentit quan la S¨ªndica de Greuges de Sabadell ¨¦s capa? de detectar que nom¨¦s el 4,5% de les persones sense llar de la seva ciutat s¨®n benefici¨¤ries de la RGC. Potser les coses no han canviat tant des que era conseller Francesc Xavier Mena, cap al 2011. Aquell any ja es va procedir a retallar els ajuts de l¡¯equivalent de llavors de la RGC ¡ªla Renda M¨ªnima d¡¯Inserci¨® (RMI)¡ª perqu¨¨, segons el relat oficial, molts magribins la cobraven i se n¡¯anaven al seu pa¨ªs a viure com si fossin sultans. La retallada de la prestaci¨® a musulmans, cristians, jueus i gentils va suposar uns 50 milions d¡¯euros i va ser presentada com a fruit d¡¯una gesti¨® efica? d¡¯estalvi, un aut¨¨ntic trofeu de ca?a dels campions de l¡¯austeritat. Tot feia pensar que passats els anys i amb la pres¨¨ncia d¡¯Esquerra al Departament de Treball de la Generalitat les coses serien diferents. I ho van ser. Mentre Dolors Bassa ¡ªactualment empresonada¡ª va ser al capdavant de la cartera va aflorar una sensibilitat ara tristament pansida.

El Departament de Treball ha enviat instruccions al nucli que decideix la concessi¨® de la prestaci¨®. Malgrat la Llei de Transpar¨¨ncia, la Generalitat es nega a facilitar als impulsors de la RGC aquesta documentaci¨®. Els promotors creuen que aquests criteris actuen en un sentit restrictiu, amb la intenci¨® d¡¯extingir o limitar una prestaci¨® que es va convertir en llei gr¨¤cies a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), aprovada sense vots en contra al Parlament. Sigui com fos, a Catalunya es peca molt m¨¦s per defecte que per exc¨¦s amb el pobre. El Govern del Pa¨ªs Basc ¡ªamb una taxa de risc de pobresa del 12,1% sobre 2,7 milions d¡¯habitants¡ª gasta anualment 500 milions d¡¯euros a practicar la cohesi¨® social a trav¨¦s de la seva Renda de Garantia d¡¯Ingressos. El Govern, al contrari, fa servir en aquest mateix concepte al voltant de 250 milions. Amb aquests milions s¡¯ha de pal¡¤liar una taxa de risc pobresa, segons l¡¯¨ªndex AROPE, del 24,7% sobre una poblaci¨® de 7,5 milions.

?s vergony¨®s dissenyar laberints burocr¨¤tics que busquen el desistiment d¡¯un dret, mentre amb l¡¯altra m¨¤ es pinta un trompe-l¡¯oeil capa? de fer empal¡¤lidir la divina Acr¨¤cia de Salvat-Papasseit. Aquesta ¨¦s una de les especialitats de la casa.