Esquerra Republicana, de Hyde a Jekyll

En el di¨¤leg obert entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro S¨¢nchez ¨¦s dif¨ªcil abstreure¡¯s de la motxilla amb qu¨¨ els republicans arriben a la negociaci¨®. ¡°No es pot ser autista davant del que pensa una majoria important de la milit¨¤ncia¡±. El secretari general de la formaci¨®, Joan Puigcerc¨®s, acatava aix¨ª el maig de 2006 el resultat de la dotzena d¡¯assemblees del partit ¡ªamb molt poca participaci¨®¡ª celebrades per for?ar que la direcci¨® canvi¨¦s el vot nul o blanc, que defensava per al refer¨¨ndum de l¡¯Estatut, al no.

Malgrat que les enquestes apuntaven que la majoria de votants d¡¯ERC s¡¯inclinaven pel s¨ª a l¡¯Estatut, la seva direcci¨® va atendre les bases i va plantejar una campanya davant del refer¨¨ndum en la qual molts consellers i dirigents no sabien on amagar-se per evitar promoure el no, com feia el PP. La decisi¨® no va impedir l¡¯aprovaci¨® definitiva de l¡¯Estatut, per¨° s¨ª que va posar fi al govern de Pasqual Maragall, el primer de l¡¯esquerra catalana despr¨¦s de dues d¨¨cades de pujolisme.

El car¨¤cter assembleari d¡¯ERC en els ¨²ltims 30 anys ha portat la seva milit¨¤ncia al convenciment que les successives direccions no tan sols els havien d¡¯escoltar sin¨® obeir-los. El seu sistema de balan?os intern, afegit a d¨¨cades de lluites ca?nites, va traslladar la sensaci¨® que els seus l¨ªders no sempre estaven en disposici¨® de complir all¨° que pactaven o proposaven ja que en qualsevol moment podien apar¨¨ixer les temudes bases i esmenar-los la plana. Durant les auton¨°miques de novembre de 1995, Jordi Pujol ho va sintetitzar amb un vehement ¡°ERC no ¨¦s de confian?a¡±. La frase ha estat repetida posteriorment per molts altres dirigents pol¨ªtics. Aquests dies ¨¦s habitual sentir-la en dirigents del PSOE.

ERC ha viscut llargs per¨ªodes en la dualitat. Abans de la m¨¦s contempor¨¤nia entre bases-direcci¨®, durant la Segona Rep¨²blica, Guerra Civil i exili, aquesta es donava entre partit-president de la Generalitat (de la seva pr¨°pia formaci¨®). Francesc Maci¨¤, Llu¨ªs Companys i Josep Tarradellas van veure de manera constant i, sovint, cruenta com els ¨°rgans del partit provaven de limitar el seu tarann¨¤ presidencialista per evitar que actuessin al marge del consell directiu. Des de la seva fundaci¨®, el mar? de 1931, i fins a finals dels anys setanta, Esquerra va defensar l¡¯Estatut de 1932 i la Rep¨²blica espanyola, encara que sempre amb aspiracions que aquesta fos federal o confederal. D¡¯all¨¤ la participaci¨® d¡¯alguns dels seus futurs actors principals, la ren¨²ncia de Francesc Maci¨¤ a la Rep¨²blica catalana o el suport als governs de Largo Caballero i Negr¨ªn davant els rebels revoltats, i la lluita ferotge de Tarradellas contra l¡¯autodeterminisme de Carles Pi i Sunyer als anys quaranta.

Passada la Transici¨®, desposse?da de poder institucional, ERC es va declarar primer separatista i despr¨¦s netament independentista i partid¨¤ria dels denominats Pa?sos Catalans amb les Illes Balears i Val¨¨ncia. Des d¡¯aleshores el seu car¨¤cter assembleari el va fer m¨¦s imprevisible. El fet d¡¯haver d¡¯afegir a la din¨¤mica interna la compaginaci¨® d¡¯un discurs d¡¯horitz¨® independentista en un r¨¨gim autonomista ha portat Esquerra a moments de desorientaci¨®, amb el tripartit de Pasqual Maragall com a cim. Amb l¡¯arribada d¡¯Oriol Junqueras a la direcci¨® es va avan?ar per temperar el seu car¨¤cter assembleari, decisi¨® criticada per corrents interns com el Col¡¤lectiu Primer d¡¯Octubre.

Des de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica catalana fantasma del 27 d¡¯octubre de 2017, Junqueras prova de virar un transatl¨¤ntic cap a una via possibilista i assimilar el partit, des de l¡¯independentisme, al que va ser als anys trenta. Fer-ho des de la pres¨® ¨¦s summament complex. Companys, despr¨¦s dels esdeveniments d¡¯octubre de 1934, va aconseguir imposar el seu criteri des del penal de Santa Maria de Cadis, encara que la porci¨® m¨¦s essencialista del partit, sota les sigles d¡¯Estat Catal¨¤, es va escindir.

La consulta que se celebra dem¨¤ entre les bases no t¨¦ res a veure amb la que el maig de 2006 van promoure els sectors m¨¦s intransigents del partit, molts dels quals van acabar anys despr¨¦s coalitzats amb Converg¨¨ncia i els seus hereus. Es tractava de posar contra les cordes Carod-Rovira i el pacte amb els socialistes i el dirigent de les joventuts, Pere Aragon¨¨s, expressava que ¡°tota la gent de les JERC vol votar no¡±.

Avui, com a vicepresident de la Generalitat, promou una consulta a la milit¨¤ncia des de la direcci¨®. No per refor?ar els essencialistes del seu partit, sin¨® per consolidar l¡¯estrat¨¨gia i lideratge de Junqueras i deixar enrere la imatge d¡¯ERC com a mister Hyde i convertir-la en un doctor Jekyll de confian?a. Despr¨¦s d¡¯haver-los prom¨¨s la independ¨¨ncia expr¨¦s, aquest ¨¦s un pas per al qual molts dels seus militants, que no els seus votants, m¨¦s que interioritzar un nou discurs necessiten fer un acte de fe.