Teatre per conjurar la mort al Temporada Alta

La mort ¡ªo com enfrontar-s¡¯hi¡ª ¨¦s un tema recurrent en la hist¨°ria del teatre, amb cims com Hamlet de Shakespeare, al qual continuen donant voltes els autors d'avui. Dues mostres radicalment diferents de com l'aborden els creadors contemporanis han pogut veure's els ¨²ltims dies al festival Temporada Alta: els nous espectacles d'?lex Rigola i Ang¨¦lica Liddell se situen en extrems oposats, entre l'acceptaci¨® serena i la rabiosa negaci¨®, la pena sostinguda i l'udol esquin?at. Tots dos, aix¨° s¨ª, desbordants d'amor i dolor. Cada un a la seva manera, no van deixar indiferent el p¨²blic.

¡°Aquest pa¨ªs no descobert que no permet tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers¡±. ?s un vers del fam¨®s mon¨°leg Ser o no ser de Hamlet i ¨¦s tamb¨¦ el t¨ªtol de l'espectacle de Rigola. Els protagonistes s¨®n dues persones reals, Josep Pujol i Alba Pujol, pare i filla, que dialoguen sobre la mort. A l'escenari nom¨¦s hi ha la filla, ja que el pare va morir el 22 d'octubre passat a causa d¡¯un c¨¤ncer de pulm¨® amb 63 anys. El que els espectadors senten s¨®n extractes de les converses que van tenir en els ¨²ltims mesos mentre ell se sotmetia a quimioter¨¤pia. L¡¯interpreta (o m¨¦s aviat es transfigura) l'actor Pep Cruz.

Tot el que passa a l'escenari ¨¦s veritat. No nom¨¦s en el sentit que els di¨¤legs s¨®n transcripcions exactes de les converses originals, les mateixes paraules que tots dos es van dir de manera espont¨¤nia, sin¨® tamb¨¦, perqu¨¨ en ser pronunciades de nou desperten en la filla un torrent d'emocions. I tamb¨¦, per translaci¨®, en els espectadors: qui no ha viscut o tem viure aix¨° mateix? Es compleix amb escreix la m¨¤xima que all¨° particular ¨¦s universal.

No ¨¦s teatre documental corrent el que serveix aqu¨ª Rigola. ?s un format singular, nascut durant el proc¨¦s de creaci¨® de la pe?a, del desig d'acoblar de manera exacta forma i contingut. No podria haver-se fet de cap altra manera, ja que neix de la relaci¨® d'aquesta filla i aquest pare concrets. Josep Pujol, doctor en Economia i catedr¨¤tic en Hist¨°ria i Institucions Econ¨°miques, investigador en hist¨°ria agr¨¤ria, fumador, adorava l'illa d'El Hierro, no li agradaven els bancs i va demanar que servissin macarrons en el seu funeral. Alba Pujol, actriu, dramaturga, estava preparant amb Rigola una nova obra teatral sobre la mort i de sobte va sorgir la idea de gravar converses amb el seu pare quan sabia que li quedava poc temps de vida, xerrades sobre la feina, l'amor, la fam¨ªlia, els fills, l'amistat, l'existencialisme, la societat i, per descomptat, la por de la mort. Va sortir un material tan ric que no va caldre res m¨¦s per muntar l'espectacle. L'obra arribar¨¤ a finals de gener a la Sala Beckett de Barcelona despr¨¦s d'estrenar-se la setmana passada al Temporada Alta.

Amb el mateix tema, per¨° des d'un punt de partida contrari, Ang¨¦lica Liddell va presentar a Girona la seva ¨²ltima obra, Una costilla sobre la mesa. El dolor per la mort de la seva mare convertit en deliri, un viatge s¨°rdid al centre del sofriment i de la bogeria de l'alzheimer, basat en aquesta poesia fosca que brota sempre d'aquesta creadora, amb aquests mon¨°legs viscerals que tira com si fossin bombes al pati de butaques. L'acompanya en aquest viatge el cantaor El Ni?o de Elche amb una tonada popular portada al paroxisme.

Rituals ancestrals

En aquesta obra, tanmateix, Liddell no dispara cap al p¨²blic, sin¨® cap a si mateixa, com un acte d'expiaci¨®. ¡°Avui m'alegro de no haver-te assassinat, mama. Poder acomiadar-te sense odi ¨¦s el veritable miracle¡±, diu. L'espectacle est¨¤ carregat de refer¨¨ncies i iconografies d'Extremadura, d'on era la mare, com els famosos empalaos de Valverde de la Vera, aquells penitents que surten per Setmana Santa amb els bra?os creuats lligats a un pal. Liddell s'empala en directe sense escatimar ni un segon del ritual.

En paral¡¤lel als treballs de Rigola i Liddell es va poder veure a Girona una tercera obra que s'apropa tamb¨¦ molt a la mort: o m¨¦s aviat, a la intersecci¨® entre la vida i la mort. Una instal¡¤laci¨® sonora del duo Cabosanroque que recrea els exorcismes en els quals el poeta Jacint Verdaguer va participar a Barcelona entre 1890 i 1893. Sons com vinguts del m¨¦s enll¨¤, cadenes que es mouen, un concert de percussi¨® d'una fantasmag¨°rica banda de flotadors gegants amb formes d'animals, El Ni?o de Elche (un altre cop) cantant, fragmentat en diferents pantalles de v¨ªdeo, i un holograma espectral de la bailaora Roc¨ªo Molina.