Amb el calze fins a la tomba

Les excavacions arqueol¨°giques, per m¨¦s feina pr¨¨via que es fa abans de clavar el pic, la pala o el bistur¨ª, acostumen a portar sorpreses que acaben focalitzant la resta d'una campanya i, fins i tot, tota una temporada d'excavacions d'una comunitat. Fa uns dies, durant el balan? de les campanyes fetes el 2019 a Catalunya ¨C1.240 intervencions arqueol¨°giques i paleontol¨°giques¨C en les quals s'han invertit 2,2 milions per part de la Generalitat de Catalunya, la protagonista no va ser la consellera de Cultura,?Mari¨¤ngela Vilallonga, qui va presidir l'acte, sin¨® un petit calze de plata parcialment banyat d'or i decorat amb petites pedres de pasta v¨ªtria. Les caracter¨ªstiques de la pe?a, de 21 cent¨ªmetres d'altura, 12 de di¨¤metre i 350 grams de pes, remeten a un element de l'aixovar lit¨²rgic de tradici¨® g¨°tica del segle XIV i es pot trobar encara en algunes esgl¨¦sies com a objecte de culte.

El cas estrany ¨¦s que aquest objecte s'ha localitzat no sobre un altar o en un rac¨® d'una esgl¨¦sia perduda, sin¨® al costat d'un mort, a la necr¨°polis situada al voltant de l'esgl¨¦sia de Santa Maria de Besora (Osona) durant l'¨²ltima campanya d'excavacions que s'han dut a terme en aquest indret. En concret sobre el bra? esquerre d'un individu de qui, fins ara, nom¨¦s se sap que era un home que van enterrar embolcallat en un drap de lli. El calze era dins d'una caixa de fusta de la qual nom¨¦s n'han sobreviscut els claus de ferro.

¡°No tenim cap indici de qui era l'individu, potser un clergue o el mateix rector de la parr¨°quia que va decidir enterrar-se amb el seu calze, amb el qual havia oficiat en vida¡±, va explicar Cesc Busquets, l'arque¨°leg que va recuperar aquest sant grial, que no descarta que l'individu pugui ser un lladre que es va endur al m¨¦s enll¨¤ el seu ¨²ltim furt. I ¨¦s que no hi ha cap resta que indiqui que es tracta d'una cosa o l'altra: ni botonadures, ni sivelles, res de res. Caldr¨¤ esperar el resultat de les an¨¤lisis de laboratori per si es poden arribar a saber les causes de la mort de l'individu per poder saber m¨¦s d'aquesta misteriosa hist¨°ria.

El calze, i el seu ¨²ltim amo, ¨¦s nom¨¦s un dels nombrosos objectes que s'han recuperat l'¨²ltim any a Catalunya a trav¨¦s de les m¨¦s d'un miler d'excavacions fetes a tot el territori ¡ª861 preventives, 157 programades i 7 d'urg¨¨ncia¡ª, com es va poder veure en la presentaci¨® de les dades fa uns dies a la seu del Departament de Cultura. Amb aquesta xifra, que marca una projecci¨®, sembla que s'ha deixat enrere la crisi que va fer que les intervencions disminu?ssin considerablement: el 2013 nom¨¦s hi va haver 613 treballs arqueol¨°gics.

L'arqueologia no s¨®n els objectes, per m¨¦s estranys i luxosos que siguin, sin¨® la informaci¨® que proporciona i el context en qu¨¨ es localitzen, per¨° mostren, de manera evident, el resultat d'uns treballs. Despr¨¦s vindr¨¤ la feina al laboratori. Mentrestant, l'altre dia es va poder veure al costat del calze, que sostenia amb cura i orgull el seu descobridor, una llucana romana del segle II amb forma de gladiador localitzada a l'¨¤rea residencial de l'Estrella, a Badalona, on s'han excavat enormes cavitats en qu¨¨ es van encaixar recipients cer¨¤mics per fermentar vi.

En el cas de les excavacions paleontol¨°giques les troballes han estat de pes: al paratge de les Gavarres de Suterranya (Pallars Juss¨¤) s'han localitzat tres f¨°ssils espectaculars que pertanyien a un tiranosaure d'uns 23 metres de longitud i 70 milions d'anys. A la conselleria hi havia l'ulna (os de l'avantbra?) de gaireb¨¦ un metre de llarg embolicat encara en gases al llit amb el qual es va extreure. Al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella els paleont¨°legs han desenterrat un esquelet sencer d'un b¨°vid de 3,1 milions d'anys en el que havia estat un llac on un bon nombre d'animals van quedar atrapats durant una cat¨¤strofe volc¨¤nica.

Un altre dels avan?os importants que es va anunciar va ser la localitzaci¨® de les estructures portu¨¤ries de la col¨°nia grega d'Emp¨²ries (Alt Empord¨¤), que fins ara s'havien resistit a apar¨¨ixer.

L'any que ve el Servei d¡¯Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat celebrar¨¤ el 40¨¨ aniversari amb la intenci¨® de continuar recuperant part del passat i difondre'l. Tenen feina. A Catalunya hi ha 12.000 jaciments i nom¨¦s 150 estan oberts al p¨²blic.