¡°Colau ¨¦s una de les alcaldesses m¨¦s potents en advocar per la tecnologia ¨¨tica¡±

?s el responsable de ciutats intel¡¤ligents del F¨°rum Econ¨°mic Mundial. Per¨° Jeff Merritt (Pennsilv¨¤nia, Estats Units, 41 anys) es va criar en un entorn rural, a Saltsburg, un poble d'uns 1.000 habitants que al segle XX va deixar de guanyar-se la vida a les mines de carb¨®. "Jugar al bosc i pujar als arbres em va fer entendre l'equilibri de la vida", afirma. La ponderaci¨® est¨¤ present en tot el seu discurs sobre com han de ser les ciutats del futur. Rebutja les metr¨°polis, "jungles de formig¨®", i defensa la tecnologia per unir comunitats diverses en urbs centrades en els ciutadans. Primer a ocupar el c¨¤rrec en l'entitat que organitza el F¨°rum de Davos, tamb¨¦ s'encarrega de l'internet de les coses i la rob¨°tica. No ¨¦s la primera vegada que obre cam¨ª. Ja de molt jove va estrenar el c¨¤rrec de director d'Innovaci¨® a l'Ajuntament de Nova York. "El futur ¨¦s que el servei p¨²blic sigui m¨¦s emprenedor", reclama. Merritt lidera l'anomenada G20 Global Smart Cities Alliance, en simbiosi amb el projecte de la Mobile World Capital i el Ministeri d'Economia Digital Future Society. Busquen crear una xarxa mundial de ciutats per compartir els reptes del futur i organitzen un f¨°rum de governan?a tecnol¨°gica que es far¨¤ la tardor del 2020 a Barcelona.

Pregunta. Els operadors de telefonia, pagats per l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica, estan recollint informaci¨® dels moviments dels espanyols durant unes dates determinades. No s'ha demanat el consentiment als ciutadans. Qu¨¨ li sembla?

Resposta. No en tenia const¨¤ncia. Penso que sempre ¨¦s arriscat capturar dades sense un coneixement expl¨ªcit de com s'utilitzaran. Si no hi ha un ¨²s planificat, millor no capturar res. S'ha donat carta blanca a l'acc¨¦s a les dades per part de companyies, alguns governs i entitats de la societat civil.

P. Si recollir les ubicacions de les antenes de telefonia ha resultat controvertit, com s'acceptar¨¤ socialment el reconeixement facial, tema principal que estan tractant aquests dies a Digital Future Society?

R. El risc est¨¤ sempre en el mal ¨²s de les dades. En alguns llocs del m¨®n no existeixen regulacions per a la captaci¨® d'informaci¨®. Si mirem la Xina, veiem una instrumentalitzaci¨® inaudita de les ciutats. Si passeges per Xangai hi ha c¨¤meres i sensors a tot arreu. Potser al final s¨®n capa?os de regular-ne l'¨²s i trobar un equilibri adequat. Per¨° la tecnologia de reconeixement facial no ¨¦s el problema. El problema ¨¦s que no hem definit com utilitzar-la de manera efectiva i responsable.

P. Els primers tallers del G20 Global Smart Cities Alliance s'han fet a Barcelona. Quin ¨¦s el balan??

¡°S¡¯ha donat carta blanca a l¡¯acc¨¦s a les dades per part de companyies, alguns governs i entitats¡±

R. Ha estat incre?ble. Hi han participat els l¨ªders que s¨®n a primera l¨ªnia desplegant noves tecnologies a les ciutats i pensant qu¨¨ significa ser responsable i ¨¨tic. Tenim una gran diversitat de ciutats ¡ªLos Angeles, Nova York, Copenhaguen, Singapur...¡ª i aix¨° ¨¦s molt important. Estem intentant desenvolupar normatives globals que es puguin escalar en diferents tipus de metr¨°polis: petites, grans, americanes, europees, africanes, asi¨¤tiques...

P. Per¨° les necessitats s¨®n molt variades, oi?

R. No ¨¦s la primera vegada que les ciutats s'han transformat. Si ens remuntem a fa 100 anys, amb la introducci¨® de l'autom¨°bil, el canvi va ser brutal. Les urbs van haver de repensar des de zero els seus plans urban¨ªstics. Van haver de fer noves normes, tot i que van tenir m¨¦s temps que ara. El concepte de l¨ªmit de velocitat ¨¦s universal. I no diem a cada ciutat quina velocitat m¨¤xima ha de marcar. Donem flexibilitat a les jurisdiccions concretes. El mateix ha de passar amb la tecnologia intel¡¤ligent: m¨¨todes universals per identificar-se, dir a la gent quines dades es capturen i com s'utilitzen, etc. No es tracta de crear una pol¨ªtica de talla ¨²nica, sin¨® unes regulacions que ens facin sentir segurs a qualsevol lloc del m¨®n.

P. Ha esmentat la introducci¨® del cotxe a les ciutats. Ara els governs municipals lluiten per reduir-ne l'¨²s. Tenim exemples de pol¨ªtiques contra la contaminaci¨® a Barcelona i Madrid.

R. ?s una q¨¹esti¨® de falta d'equilibri. Quan el cotxe va comen?ar a ser m¨¦s econ¨°mic va cr¨¦ixer l'¨²s d'autom¨°bils amb un sol passatger. Aix¨° ens ha portat molts problemes. Ens estem adonant que donar acc¨¦s al cotxe no ¨¦s l'¨²nica cosa que ens importa. Volem qualitat de vida i passejar per ¨¤rees no contaminades. ?s el mateix que passa ara amb l'¨²s de c¨¤meres. Si en posem massa a les ciutats impactar¨¤ en la qualitat de vida. Hem de modelar l'¨²s de la tecnologia per construir ciutats de somni i no de malson.

P. Ha de ser complicat defensar l'¨²s de l'internet de les coses, rob¨°tica i ciutats intel¡¤ligents per ajudar el sector privat i al mateix temps garantir l'equitat i la inclusi¨® de tots els ciutadans.

¡°No es tracta de crear una pol¨ªtica de talla ¨²nica, sin¨® regulacions que ens facin sentir segurs a tot el m¨®n¡±

R. L'¨²nica manera en qu¨¨ progressem ¨¦s quan trobem un equilibri en qu¨¨ tots hi guanyen, un win-win. En altres transformacions de la societat com la m¨¤quina de vapor o la computaci¨® b¨¤sica ¨¦s el que ha passat, hi ha hagut una mena de negociaci¨® entre els interessos del sector privat i el p¨²blic.

P. Per¨° els gegants tecnol¨°gics ens volen ajudar a viure millor o volen les nostres dades i vendre'ns coses?

R. Les companyies que no pensin en l'impacte que tenen en la societat no existiran el dia de dem¨¤ perqu¨¨ ja no seran sostenibles.

P. D'alguna manera, algunes apps ens converteixen en zombis?

R. Hi ha un risc de dependre excessivament de la tecnologia, com d'altres coses en les nostres vides. Necessitem ponderaci¨®. No volem viure en un m¨®n dissenyat al 100% per enginyers. Som zombis quan actuem nom¨¦s segons el que ens diu la tecnologia i perdem una mica del que ens fa humans. No ¨¦s bo per a la nostra felicitat. La tecnologia ha de millorar la vida, no substituir-la.

P. La Llei de Protecci¨® de Dades Europea (GDPR) ¨¦s un bon exemple de norma per regular l'¨²s de la tecnologia?

R. Va ser un important primer pas en el desenvolupament dels ra?ls de seguretat, que s¨®n les lleis per governar la privadesa. El que preocupa en normes com GDPR ¨¦s que hem d'estar segurs que puguin evolucionar amb el temps i no convertir-se en una c¨¤rrega. La tecnologia blockchain no estava madura quan es redactava la llei. Ara alguns conceptes de la norma com el dret a l'oblit no es poden aplicar a blockchain perqu¨¨ es basa en la immutabilitat, en un registre d'accions permanent. D'una banda, no volem que les lleis minin la innovaci¨® i, de l'altra, no volem innovaci¨® sense revisar.

P. Quina nota posa a Espanya en smart cities?

R. No s¨¦ si el que est¨¤ passant a Barcelona ¨¦s ¨²nic a tot el m¨®n. Em refereixo a la situaci¨® pol¨ªtica des del punt de vista de la relaci¨® entre l'Ajuntament, Catalunya i el Govern central. Veurem m¨¦s progr¨¦s arran d'aquesta tensi¨® pol¨ªtica perqu¨¨ facilita el debat. Ciutats com Barcelona, Madrid o Val¨¨ncia s¨®n molt innovadores en l'¨²s de dades en temps real. En els ¨²ltims anys m'he reunit diverses vegades amb l'alcaldessa Ada Colau. El que valoro d'ella ¨¦s que va prendre possessi¨® del c¨¤rrec amb un gran escepticisme cap a la tecnologia. Ara penso que ¨¦s una de les alcaldesses m¨¦s potents a l'hora d'advocar per una aproximaci¨® m¨¦s ¨¨tica en el desenvolupament i disseny de la tecnologia.

¡°Hem de modelar l¡¯¨²s de la tecnologia per construir ciutats de somni i no de malson¡±

P. Quan vost¨¨ va ser responsable d'innovaci¨® a l'Ajuntament de Nova York va crear una base de dades dels pitjors propietaris de pisos de la ciutat. L'habitatge continua sent un dels malsons de les grans ciutats.

R. La construcci¨® ha tingut un dels ritmes m¨¦s lents d'innovaci¨® i necessita canviar. Gastem massa en habitatge i la qualitat que t¨¦ ¨¦s insuficient per a la nostra salut. Hem de repensar com constru?m i gestionem edificis per ser m¨¦s eficients i prioritzar el tipus de resid¨¨ncies que necessitem al segle XXI.