Infraestructures de pa¨ªs: el Codi Civil catal¨¤

En el fons el dret civil no ¨¦s gaire cosa m¨¦s que sexe i diners (al servei de la propietat). Acostuma aix¨ª a passar desapercebut, ja que les persones assenyadament llestes no es vanten mai ni d¡¯una cosa ni de l¡¯altra. Per¨° just per aix¨° mateix tamb¨¦ mou la humanitat. La seva eina b¨¤sica s¨®n els contractes.

A l¡¯Europa occidental, els contractes que se signen cada dia, com la compravenda, es regulen en els codis civils nacionals ¨Cja sigui en el franc¨¨s, l¡¯itali¨¤, l¡¯alemany o en el venerable codi espanyol del 1889.

A Catalunya, l¡¯intent de disposar d¡¯un codi civil propi es persegueix, tena?, des de fa m¨¦s d¡¯un segle i, met¨°dicament, des del 2002. La voluntat de construir un codi civil complet i raonable ¨¦s compartida per totes les formacions pol¨ªtiques catalanes. Els nostres pol¨ªtics han convergit en aquesta ambici¨® difusa que el Codi Civil de Catalunya ¨¦s una infraestructura de pa¨ªs, un instrument a disposici¨® de la gent. Que ens deixin, pensem gaireb¨¦ tots, organitzar-nos la vida a la nostra manera, que la llibertat civil ¨¦s la m¨¦s b¨¤sica de les llibertats i l¡¯arrel ¨²ltima de la nostra deplorada i idiosincr¨¤tica desconfian?a en els poders p¨²blics, vinguin d¡¯on vinguin (tamb¨¦ els d¡¯aqu¨ª mateix).

Si els contractants tenen diversos drets de contractes per escollir, ¨¦s bo per a tothom: que guanyi el millor

Aix¨ª, les successives conselleries de Just¨ªcia preparaven avantprojectes de fragments del codi, que el Govern llavors presentava com a projectes de llei al Parlament i que aquest finalment aprovava amb tanta parsim¨°nia com tossuderia. El catal¨¤ s¡¯estructura modularment com un codi obert, en una feli? troballa de Miquel Mart¨ªn, catedr¨¤tic de la Universitat de Girona, constru?ble per peces. Una de les ¨²ltimes va ser la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sis¨¨, per entendre¡¯ns, el dels contractes. Quan es va aprovar, molts vam t¨¦mer que el Govern central l¡¯impugnaria per inconstitucional. I aix¨ª va ser. Els motius del recurs van ser diversos, per¨° tots van girar al voltant de la noci¨® que el dret privat dels contractes ¨¦s un assumpte de l¡¯Estat, no dels catalans, encara menys de Catalunya.

El recurs no va ser cap bona idea: els contractes escullen el seu dret i no el dret, els seus contractes. Almenys ¨¦s aix¨ª entre empreses i empresaris quan es contracten entre si, tot i que menys en el cas dels consumidors, que, en funci¨® dels seus mitjans, decideixen si compren un pis, si el lloguen o si nom¨¦s arriben per viure rellogats, per¨° no sempre poden escollir el dret aplicable a les seves relacions contractuals. Per¨° altre cop, i anant al moll de l¡¯os, la tesi del Govern central segons la qual la unitat de mercat postulava la unitat del dret de contractes era m¨¦s aviat pobra: el millor mercat ¨¦s el m¨¦s competitiu i si els contractants tenen diversos drets de contractes per escollir, ¨¦s bo per a tothom: que guanyi el millor i que la resta es posin al dia. Al final, la compet¨¨ncia ¨¦s oli en un llum. En tot cas, les disposicions de la Constituci¨® espanyola sobre els drets civils propis dels territoris que ja en tenien abans del 1978 admeten, per purament defectuoses, diverses lectures raonables i contrapropostes. Fins fa uns dies no sab¨ªem quina d¡¯aquestes lectures faria el Tribunal Constitucional sobre la crucial llei catalana de les obligacions i els contractes.

L¡¯Estat hauria de deixar de posar pals a les rodes i dedicar-se a de fer un nou Codi Civil espanyol

La sent¨¨ncia ha arribat aquest 13 de novembre i pels p¨¨ls (set vots contra cinc amb tres vots particulars) la majoria ha resolt a favor de la lectura m¨¦s oberta de la Constituci¨® en aquesta mat¨¨ria. La llei catalana del 2017 s¡¯ha salvat gaireb¨¦ ¨ªntegrament i el Codi Civil de Catalunya podr¨¤ seguir el seu cam¨ª. La pon¨¨ncia, de Juan Antonio Xiol, i tota la feina feta per Encarna Roca, vicepresidenta del Tribunal i catedr¨¤tica de Dret Civil amb mig segle de serveis al dret catal¨¤, han aconseguit una cosa que molts, repeteixo, pens¨¤vem que seria inassolible: recon¨¨ixer que el principi fonamental del dret de contractes ¨¦s la llibertat de pactes i aquests inclouen amb freq¨¹¨¨ncia l¡¯elecci¨® del dret aplicable al contracte mateix. Ara hi ha una alternativa m¨¦s a l¡¯hora d¡¯escollir. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯ordre p¨²blic econ¨°mic, l¡¯Estat t¨¦ poca cosa a dir sobre com vost¨¨s i jo decidim, amb el que tenim, organitzar-nos la vida.

?s bona sent¨¨ncia: la millor resposta de l¡¯Estat seria deixar de posar pals a les rodes i dedicar-se, en canvi, a la tasca de fer un nou Codi Civil espanyol que substitu¨ªs el text galdosi¨¤ del 1889. En general, m¨¦s compet¨¨ncia ¨¦s millor que menys.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s professor de Dret Civil de la UPF.