Hipocresia conven?uda dels seus drets

Amb l¡¯extrema dreta sorgida de la dreta espanyola, que de fet podem anomenar dreta i prou, passa el que la s¨¨rie Creedme (Unbelievable en el t¨ªtol original, o sigui, ¡°incre?ble¡±) posa damunt la taula respecte de la policia: s¡¯apropia del que ha costat tanta mort i totes les ll¨¤grimes que Teresa d¡¯?vila va advertir que serien sovint el preu de les preg¨¤ries ateses, els ¨¨xits democr¨¤tics en aquest cas; ho capgira, ocupa titulars sense que res ni ning¨² no li pari els peus i guanya una morterada de diners i vots. Aconsegueix aix¨ª la coartada i l¡¯espai p¨²blics que persegueix valent-se de la paradoxa que sost¨¦ els mitjans democr¨¤tics, la seva baula potser m¨¦s feble, all¨° que ¡°una mentida no t¡¯espatlli un bon titular¡±. A la s¨¨rie ¨¦s un manual escrit per policies sobre violadors i els seus m¨¨todes, inspirat en un t¨ªtol real, del 2004, publicat per Academic Press, que, per descomptat, el violador m¨²ltiple t¨¦ a casa ben llegit. En la dreta espanyola i els seus abusos, pot ser que la pol¨ªtica informativa i cultural espanyoles en siguin alguns dels principals responsables.

Prenc el t¨ªtol de l¡¯article del poeta Ren¨¦ Char (1907-1988) perqu¨¨ sovint explica i em guia en tants laberints. Apareix en les seves proses escrites durant la guerra contra els nazis, a peu de clandestinitat de maqui, un llibre que publicaria el 1947 dedicat a Albert Camus, Els fulls d¡¯Hipnos (1943- 1944) (Edicions 62, 1993; traducci¨® de Joaquim Sala-Sanahuja). I diu: ¡°Aquesta guerra es perllongar¨¤ m¨¦s enll¨¤ dels armisticis plat¨°nics. La implantaci¨® dels conceptes pol¨ªtics prosseguir¨¤ contradict¨°riament enmig de convulsions i sota la cobertura d¡¯una hipocresia conven?uda dels seus drets¡±. M¨¦s contundent si ¨¦s possible encara en la visi¨®, el poeta continua aix¨ª: ¡°No somrieu. Foragiteu l¡¯escepticisme i la resignaci¨®, i prepareu la vostra ¨¤nima mortal per afrontar intra-muros uns dimonis glacials an¨¤legs als genis microbians¡±.

Dispenseu que no m¡¯alci, que deia Groucho i podrien dir tant¨ªssimes dones si fossin vives. Fa dies que em renyo perqu¨¨ el millor per escriure sobre el present ¨¦s el sarcasme i l¡¯humor, posar en solfa aix¨ª la hipocresia conven?uda dels seus drets. Per¨°, mira, de vegades puc i de vegades, no. Dispenseu, doncs, que no m¡¯alci. Ni que no us alci els ¨¤nims.

M¡¯agafa per utilitzar el plural perqu¨¨ en tot aix¨° estem ficats tant els qui escrivim en els mitjans com els qui els llegeixen, vosaltres, nosaltres. Per no dir que escriure ¨¦s llegir, llegir-ho tot: el carrer, els mitjans, les s¨¨ries, els llibres, la vida di¨¤ria, dins i fora d¡¯un mateix, el camp i la ciutat. Per a qui ho vulgui atendre en la ind¨²stria period¨ªstica, aix¨°: estem necessitats del que l¡¯escriptor, periodista i guionista Gabriele Romagnoli fa cada dia al web de La Repubblica, la seva secci¨® ¡°La prima cosa bella¡±, la primera cosa bona del dia. M¡¯al?a els ¨¤nims cada dia a tres quarts de vuit, puntual. I si l¡¯escoltes en podcast, m¡¯imagino que encara millor, servidora ¨¦s m¨¦s de paper¡­

¡°Cada dia en t¨¦ prou amb el seu propi mal¡±, conclou a Creedme la inspectora Duvall (dol?a i ferma Merritt Wever) quan cap al final de la reeixida investigaci¨® que ha dut a terme amb la inspectora Rasmussen (immensa Toni Collette) sobre el violador en s¨¨rie que ja tenen a la cel¡¤la alguna cosa li diu que ha de continuar, que encara no se¡¯n pot anar a casa. ?s una cita de l¡¯evangeli de Mateu que potser tamb¨¦ ha inspirat Romagnoli per donar-nos cada mat¨ª un breu bon dia amb una celebraci¨® di¨¤ria. Com que el mal del dia est¨¤ assegurat, probablement m¨¦s que en temps de Mateu, Romagnoli opta per no jugar el joc de la hipocresia conven?uda dels seus drets que dia s¨ª i dia tamb¨¦ ¨Cqu¨¨ els has d¡¯explicar, als italians¡ª dona titulars als ¡°dimonis glacials¡±. O sigui, que us explicar¨¦ per acabar una mala i bona not¨ªcia.

Va passar a la BBC divendres, en un dels principals informatius, Question time, que aquella nit tenia el primer ministre en antena. Un dels participants des del p¨²blic li va requerir fins a quin punt ¨¦s important ¡°dir sempre la veritat¡±. La pregunta va motivar les riallades i l¡¯aplaudiment general del p¨²blic assistent. Per¨° aquesta reacci¨® va ser tallada i no es va emetre al telenot¨ªcies de l¡¯endem¨¤. Hi va haver un gran enrenou a les xarxes i als mitjans, en aquest ordre, i la cadena p¨²blica ha hagut de redactar un comunicat assumint ¡°l¡¯error¡±, que atribueix a necessitats t¨¨cniques. Pot ser, esclar. Per¨° no s¡¯ho creu ning¨²: en aquesta campanya electoral continua all¨ª, per no assenyalar enlloc m¨¦s, la televisi¨® d¡¯Estat est¨¤ m¨¦s i m¨¦s acusada d¡¯hipocresia conven?uda dels seus drets.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.