Videojocs: del sal¨® recreatiu a la sala d¡¯exposicions

El 1972, l'enginyer Nolan Bushnell va posar en un bar de Calif¨°rnia una m¨¤quina Arcade per jugar a Pong, el seu rudimentari videojoc en el qual dues barres situades als dos extrems de la pantalla es llancen una pilota. Aquell mateix dia la m¨¤quina recreativa es va espatllar de tant que l'havien fet servir; quan es va fer fosc no la van poder moure per la quantitat de monedes que tenia a dins. El m¨®n del videojoc ha canviat molt des de llavors: s'ha anat desenvolupant a poc a poc, conquerint el terreny social, el cultural i el mercantil. Tamb¨¦ ha avan?at en l'¨¤mbit art¨ªstic. Diverses exposicions relaten aquests dies la seva creixent import¨¤ncia cultural. Coincideixen a Barcelona i Madrid tres mostres que aprofiten la popularitat del mitj¨¤ per analitzar els videojocs des de diferents ¨°ptiques.

De fet, per volum de negoci en videojocs, Espanya ¨¦s el quart pa¨ªs europeu i el nov¨¨ del m¨®n. El sector sost¨¦ 12.000 llocs de treball directes i els seus beneficis creixen a un ritme d'un 23% anual. El 2021 mour¨¤ 1.600 milions d'euros (la dada ¨¦s sorprenent per¨° real: molt m¨¦s que el cinema i la m¨²sica junts). Aquestes xifres tamb¨¦ expliquen el creixent inter¨¨s de l'¨¤mbit acad¨¨mic per aquest camp.

¡°El videojoc ¨¦s una pe?a fonamental de l'imaginari social contemporani. De fet, no es podria entendre sense ell¡±, assegura ?liver P¨¦rez Latorre, doctor en Comunicaci¨® Social, il¡¤lustre gamer i comissari de Gameplay. Cultura del videojoc, la macroexposici¨® jugable que est¨¤ a punt de desembarcar al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB). Procedent de Karlsruhe (Alemanya), la mostra s'inaugurar¨¤ el 19 de desembre, i la seva intenci¨® ¨¦s mostrar el videojoc en el lloc central i mutant que ocupa al m¨®n des de finals dels setanta. ¡°?s un objecte cultural amb una hist¨°ria ja dilatada que, creiem, no s'ha de considerar com un element a?llat, amb el seu argot propi, sin¨® com a part de la cultura i la societat a la qual pertany, i fins i tot com una eina capa? d'impulsar el canvi social¡±, insisteix P¨¦rez Latorre.

No es refereix a la import¨¤ncia que el videojoc t¨¦ ¡°en la formaci¨® de la identitat adolescent¡±, sin¨® a la seva condici¨® de plataforma experiencial que permet fer sentir al jugador el que el dissenyador ha volgut. ¡°Hi ha creadors que s¨®n tamb¨¦ activistes, com Paolo Pedercini, el l¨ªder del col¡¤lectiu art¨ªstic itali¨¤ Molleindustria, i que critiquen, des de dins, l'estructura cl¨¤ssica del videojoc¡±, perqu¨¨ aquesta estructura ¡°refor?a¡±, en realitat, els t¨°pics ¡°sexistes¡± del sistema. Aquest aspecte, el de l'activisme ¡ªun dels m¨¦s desconeguts¡ª est¨¤ present a l'exposici¨® de Barcelona, que mostra obres innovadores en aquesta l¨ªnia, com Limb, Journey o el catal¨¤ Gris.

Atesa la seva creixent import¨¤ncia, i l'alta qualitat art¨ªstica del que es produeix, no sorpr¨¨n a P¨¦rez Latorre que els museus s'interessin pel videojoc. ¡°?s una bona not¨ªcia que legitima la seva condici¨® art¨ªstica, per¨° no podem oblidar que el que fa especial al videojoc ¨¦s el seu car¨¤cter popular i l¨²dic¡±, assegura.

¡°No ¨¦s un viatge a la nost¨¤lgia, sin¨® una immersi¨® en el context del mitj¨¤¡±, assenyala Patrick Moran, del Barbican Centre londinenc i comissari adjunt de l'exposici¨® Game?On. La historia del videojuego, que divendres s'inaugura a la Fundaci¨®n Canal de Madrid. ¡°En pocs anys hi haur¨¤ molt inter¨¨s acad¨¨mic per aquest mitj¨¤, i cal preservar-ne la hist¨°ria¡±. Inaugurada el 2002 a Londres, Game On s'ha anat renovant cada any fins a ser la principal mostra internacional sobre els videojocs. Abans d'arribar a Madrid ja l'han vist m¨¦s de tres milions de persones, i consta de m¨¦s de 150 jocs (des del 1972 a l'actualitat) i 400 dispositius que donen fe gaireb¨¦ amb vocaci¨® arqueol¨°gica del m¨®n interactiu. Encara que Moran no ho vulgui, la veritat ¨¦s que a?Game On hi ha molta nost¨¤lgia.

¡°El videojoc ¨¦s un mitj¨¤ de refer¨¨ncia del segle XXI¡±, posa l'accent el comissari. ¡°Per¨° va arrencar en departaments d'Inform¨¤tica, no d'Humanitats. Per aix¨° se'ls va encasellar com una innovaci¨® tecnol¨°gica m¨¦s que cultural, i han trigat a arribar als museus¡±. Ara la immensa sala subterr¨¤nia del Canal de Isabel II s'ha convertit en una mena de sal¨® recreatiu infinit, on els llums de ne¨® es barregen amb els cl¨¤ssics sons del Mario Kart o de l'Street Fighter II. ?s una exposici¨® amb un eminent car¨¤cter l¨²dic: hi ha desenes de consoles perqu¨¨ els visitants hi puguin jugar. Dels setanta a les consoles de sobretaula, de l'Space Invaders al Minecraft, de Mario a Lara Croft, Game On passa llista a totes les fites en aquest mig segle d'hist¨°ria interactiva.

¡°El videojoc ¨¦s un laboratori d'exploraci¨® per a les arts. Per¨° ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°: ¨¦s una forma d'art en la qual l'autoria es dilueix i es comparteix amb qui juga¡±, sost¨¦ Eur¨ªdice Caba?es, doctora en Filosofia i comiss¨¤ria de l'exposici¨® Videojocs, els dos costats de la pantalla, que des de finals de setembre i fins al 12 de gener es pot veure a l'Espai Fundaci¨® Telef¨®nica, tamb¨¦ a Madrid.

Si la mostra del Canal t¨¦ vocaci¨® historicista, i busca apropar cl¨¤ssics i preservar fites, la de Fundaci¨® Telef¨®nica ¨¦s una exposici¨® d'avantguarda, que tracta aspectes creatius rupturistes i innovadors. ¡°?s un mitj¨¤ ja madur, conscient del seu propi llenguatge i de les seves possibilitats¡±, apunta Caba?es. ¡°Els videojocs s¨®n hegem¨°nics en el nostre m¨®n actual. ?s on es narra millor, o on podem veure m¨¦s ben reflectides les seves particularitats¡±, assenyala. Potser per aix¨° Videojocs, los dos lados de la pantalla s'enfoca a mostrar com els jocs retraten la realitat, com no hi ha cap pol¨¨mica que esquivin: el g¨¨nere, la pol¨ªtica, la viol¨¨ncia, tot t¨¦ el seu reflex interactiu. Caba?es assenyala un altre angle des del qual es pot observar el fenomen: ¡°Avui els videojocs trenquen el vincle entre joc i infantesa¡±. Potser aquesta ¨¦s la clau de l'¨¨xit.