Els poemes de Riba, segons Riba

L¡¯activitat professional de Carles Riba (Barcelona, 1893-1959) ¡ªtraductor, especialment de cl¨¤ssics grecs i llatins a la Fundaci¨® Bernat Metge, lexic¨°graf a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i cr¨ªtic d¡¯alta volada¡ª no oculta per¨° s¨ª que condiciona la imatge que al cap dels anys en tenim com a poeta: intel¡¤lectualista, herm¨¨tic, lliurat a la freda perfecci¨® formal. La import¨¤ncia del seu mestratge durant la llarga postguerra, tornat de l¡¯exili el 1943, i el seu paper de representant de la cultura catalana en publicacions i activitats acad¨¨miques castellanes, en la mesura que el r¨¨gim ho permetia, s¨®n recordats per¨° ja semblen hist¨°ria llunyana. Els cl¨¤ssics deixen de ser-ho per incompareixen?a de lectors, i aix¨° nom¨¦s pot passar per deixadesa editorial o per inc¨²ria acad¨¨mica, que solen complementar-se. Encara que els llibres m¨¦s importants de Riba no s¨®n introbables, tenir tota la seva poesia en un ¨²nic volum, assequible i manejable, ¨¦s sens dubte una bona not¨ªcia. La nova edici¨® que n¡¯ha fet el professor de la Universitat de Lleida Jordi Mal¨¦ ¨¦s un element important perqu¨¨ el nostre gran humanista no deixi de ser un poeta llegit, entre els feli?os i escassos lectors de poesia que queden, ¨¦s clar.

Riba va publicar set llibres de poesia, des de Primer llibre d¡¯estances, el 1919, fins a Esb¨®s de tres oratoris, el 1957, per¨° no els va refondre en un conjunt definitivament establert, a la manera de Josep Carner a Poesia (1957). Les obres completes publicades p¨°stumament, la de Joan-Llu¨ªs Marfany (1965) i la d¡¯Enric Sull¨¤ (1984), van aplegar aquests set llibres i van afegir-hi les sis composicions de Residu de la paraula a lloure, que daten dels anys deu, i la desena de Poemes per a un nou llibre encara sense t¨ªtol, que el poeta havia treballat en els seus ¨²ltims anys.

Mal¨¦, en l¡¯edici¨® que ens ocupa, eleva aquests dos aplecs a la condici¨® de llibre; en canvi, ha preferit excloure una vintena de poemes d¡¯aprenentatge o de circumst¨¤ncies, d¡¯inter¨¨s poc m¨¦s que biogr¨¤fic.

Acompanya cada un dels llibres la hist¨°ria de les publicacions fetes en vida de l¡¯autor, la justificaci¨® dels criteris a l¡¯hora d¡¯establir el text definitiu, i les dates de composici¨® de cada poema. En un altre ordre de coses, l¡¯ortografia ha estat regularitzada d¡¯acord amb les ¨²ltimes normes de l¡¯IEC. La gran novetat d¡¯aquesta edici¨® ¨¦s la incorporaci¨® ¡°de tots els comentaris i totes les notes que el mateix poeta va dedicar als seus poemes¡±. Tots els comentaris? En tot cas, molts. La idea ¨¦s proporcionar al lector elements que facilitin la comprensi¨® del text. Tractant-se de dades o d¡¯interpretacions que el mateix autor va facilitar, la seva pertin¨¨ncia est¨¤ fora de discussi¨®. Per¨° el problema seria que n¡¯esper¨¦ssim massa. Per b¨¦ o per mal, Riba no va deixar una edici¨® anotada dels seus poemes, i aix¨° no pot ser substitu?t per l¡¯aplec de notes escrites en moments i amb finalitats diferents, les quals, en general, s¡¯han de veure com, en paraules seves, ¡°alguna concessi¨® a la feblesa del batxillerat de la gent¡±.

Es tracta d¡¯anotacions d¡¯¨²s personal, de fragments d¡¯articles, d¡¯explicacions donades pel mateix Riba en ocasi¨® de lectures p¨²bliques, o de respostes a interrogants que amics o traductors li plantegen sobre el sentit d¡¯algun passatge. Llavors, hi ha poemes amb informaci¨® notable, com ¨¦s el cas de les Elegies de Bierville ¡ªun esment especial mereix la introducci¨® que Riba va fer a cada una, en ocasi¨® d¡¯un recital el 1956, del qual es conserva un enregistrament: senzillament imprescindible¡ª, i d¡¯altres amb escassa, com Salvatge cor, en aquest cas compensada per una traducci¨® al castell¨¤ en prosa del mateix autor.

En la correspond¨¨ncia ¨¦s on traspua el Riba m¨¦s hum¨¤, sovint c¨¤lid, a vegades ir¨°nic, i on retrocedeix el seu to professoral, sempre present en altres escrits. Com ara quan, comentant a Rosa Leveroni l¡¯Elegia VIII, mig de broma reconeix que s¡¯hi perd una mica, o adre?ant-se a Segimon Serrallonga, afirma que ¡°cada dia em sento m¨¦s lluny d¡¯aquella maragalliana eternitzaci¨® del ¡®nostre dol? regne terrenal¡±, o deixa anar a Sebasti¨¤ S¨¢nchez-Juan que ¡°la viril humanitat franciscana ha degenerat en molta nyonyeria sentimental¡±.

En definitiva, estem davant d¡¯una magn¨ªfica oportunitat per rellegir un autor que va esgrimir aquesta divisa: ¡°Cal fer pura a tot o re / la jugada, com si ho fos¡­¡± Com va dir Gabriel Ferrater, ¡°Riba ¨¦s ¡ªen comparaci¨® amb els poetes catalans anteriors¡ª m¨¦s intens, i, sobretot, ¨¦s m¨¦s europeu¡±.