No fos cas que ho oblid¨¦ssim

Narc¨ªs Garolera (Vic, 1949) acaba de publicar una extensa autobiografia que algunes persones consideraran excessiva, atesa la personalitat honorable, per¨° comuna al capdavall, de l¡¯autor. En aquest cas, l¡¯articulista s¡¯afanya a recordar als lectors d¡¯aquest article all¨° que va dir una vegada Walter Benjamin: ¨¦s m¨¦s important con¨¨ixer la vida de les persones comunes que la d¡¯aquells que la hist¨°ria ha consagrat. Amb altres paraules: les biografies, i en molts casos les autobiografies, de Napole¨®, de Pere el Gran o de Caterina de R¨²ssia, tenen una import¨¤ncia secund¨¤ria quan hom troba i coneix en les p¨¤gines d¡¯una narraci¨® autobiogr¨¤fica un ¨¦sser an¨°nim per a molts habitants de la Terra, per¨° dign¨ªssim. En suma: malgrat que Garolera escriu a la primera p¨¤gina del seu llibre que no t¨¦ biografia, el cert ¨¦s que en t¨¦ tanta com tothom. I a tothom li ha de ser perm¨¨s ¡ªlloat fins i tot¡ª que dediqui moltes hores a donar-nos not¨ªcia de la seva vida, m¨¦s encara quan aquesta vida ha estat entrella?ada amb la de gaireb¨¦ totes les persones que a Catalunya han fet alguna cosa per a la divulgaci¨® de la llengua i la literatura catalanes, per a l¡¯estudi de grans valors de la nostra literatura ¡ªVerdaguer, Sagarra, Pla, i molts m¨¦s, com el meu conciutad¨¤ Fages de Climent¡ª, per a la dignitat de la filologia com a disciplina d¡¯arrels hebrees ¡ªl¡¯hebraica veritas¡ª, despr¨¦s humanista, i per a l¡¯ensenyament de la llengua i la literatura als instituts de secund¨¤ria i a la universitat. Ara Garolera forma part del club selecte de catedr¨¤tics em¨¨rits ¡ªque, a la UB, no s¨¦ a la UPF, cobren 189 euros al mes, quantitat gloriosa¡ª, havent vist, als darrers anys de la seva activitat docent, que els estudiants no tenen cap inter¨¨s en res que no hagi passat al llarg dels seus anys de vida, escassos.

Si mai, encara, algun lector d¡¯aquest article es pregunt¨¦s: ¡°Qui ¨¦s, aquest home, i per qu¨¨ ha hagut d¡¯escriure una biografia tan voluminosa?¡±, hom els respondria: no us preocupeu per la fama d¡¯aquest home; ha fet un llibre tan summament ben escrit, amb una prosa avui tan inusual al nostre pa¨ªs, que nom¨¦s aquesta lli?¨® ja justifica l¡¯edici¨® i la lectura de les m¨¦s de sis-centes p¨¤gines de l¡¯obra: Narc¨ªs Garolera, Galeries del record. Mem¨°ries d¡¯un fil¨°leg (Barcelona, Edicions de 1984, 2019).

Aquest ¨¦s el primer¨ªssim valor del llibre, la qual cosa ve a demostrar que nom¨¦s escriuran b¨¦, en el futur, aquells que s¡¯hagin amarat de moltes lectures, i estudi, de la bona literatura que Catalunya solia presentar. Si, damunt, aquests autors tan llegits i estudiats per l¡¯autor s¨®n els que ja he esmentat, afegint-hi V¨ªctor Catal¨¤ (no Rodoreda, mala estilista per a desgr¨¤cia seva i d¡¯Irene Sol¨¤) i una colla m¨¦s que trobareu en el llibre, llavors tenim la garantia plena que el llibre far¨¤ les del¨ªcies no solament de fil¨°legs i catalan¨°fils del pa¨ªs, sin¨® tamb¨¦ del lector de qualitat.

Cert que de vegades Garolera, que ¨¦s vigat¨¤, presenta massa monges i capellans, i que parla dels m¨¨rits propis amb un punt d¡¯urc i de prot¨¨rvia (mireu el Fabra, que per aix¨° es va fer); per¨° ha treballat tant i tan b¨¦, que s¡¯ho pot permetre. Si hagu¨¦s pensat que ja parlaria dels seus m¨¨rits un bi¨°graf exterior a la seva persona, s¡¯hauria equivocat, perqu¨¨ els seus deixebles oblidaran el mestre, i les coses de la filologia ja no interessen quasi a ning¨².

L¡¯autor no s¡¯ha estat, i s¡¯agraeix, de posar els punt sobre les is, malgrat el seu abrandat nacionalisme, pel que fa a determinades persones del panorama catalan¨°fil dels ¨²ltims quaranta anys. Gabriel Ferrater hi ¨¦s molt elogiat; Max Cahner hi queda b¨¦ ¡ªva treballar molt perqu¨¨ no dormia¡ª, encara m¨¦s b¨¦ Riquer i Espadaler, grans medievalistes, o Joan Alegret. Per¨° ni Castellet, ni Molas, ni Badia, ni Torrents hi s¨®n encensats com encara ho fan els seu addictes. Molas en especial ¡ªde qui un amic com¨² escriu en aquests moments un llibre intitulat Sed libera nos a Molas¡ª queda com un veritable malandr¨ª, amb una colla de turiferaris encara vius que, com ell, nom¨¦s han triomfat gr¨¤cies a posseir un passaport amb quatre barres i un antic carnet del PSUC, potser heretat. No es tracta d¡¯animadversi¨® personal: Garolera compara les excel¡¤l¨¨ncies de Coromines, Casacuberta o Comas per damunt les (suposades) de tots els moletes del pa¨ªs, i ho fa amb arguments i amb dades a la m¨¤. Aix¨° no causar¨¤ cap esc¨¤ndol. L¡¯esc¨¤ndol ¨¦s el que va fer aquell altre, bo i destinant a la universitat, els instituts, la r¨¤dio, la premsa i la televisi¨® tots els seus ac¨°lits i diaques, i arru?nant, entre altres coses, l¡¯ensenyament de la literatura a totes les latituds del pa¨ªs. El llibre, doncs, est¨¤ presidit per un gran sentit de la just¨ªcia, no per cap prop¨°sit de venjan?a: la hist¨°ria de Catalunya no est¨¤ feta solament de sants i superhomes. No fos cas que ho oblid¨¦ssim.

I, com diu l¡¯autor per acabar: Faciant meliora potentes. Si un altre pot fer-ho m¨¦s b¨¦, que ho faci.