La complaen?a amb l¡¯extrema dreta

La imatge d¡¯Ortega Smith defugint la mirada de Nadia Otmani hauria de ser viral, perqu¨¨ ¨¦s demolidora per al covard que es nega a condemnar la viol¨¨ncia de g¨¨nere i fins i tot ¨¦s incapa? de mirar, ¨¦s a dir, de recon¨¨ixer com a persona una v¨ªctima que se li acosta. La dignitat d¡¯Otmani ¨¦s un exemple que contrasta amb la por de la classe pol¨ªtica a desafiar la grolleria neofeixista dels dirigents de Vox. Amb el seu gest ha posat en evid¨¨ncia una cosa ben coneguda: que el masclisme espectacle ¨¦s el parapet darrere del qual s¡¯amaguen una colla d¡¯insignificances i impot¨¨ncies de persones que ni tan sols tenen valor de mirar als ulls a una dona agredida. El pat¨¨tic numeret d¡¯Ortega Smith ¨¦s una gran aportaci¨® al descr¨¨dit de Vox.

Per aix¨° el que resulta greu ¨¦s el trist paper del PP, incapa? de plantar cara a Vox, fins i tot davant d¡¯una escena tan miserable. Ni tan sols s¡¯ha sumat a la reprovaci¨® del personatge. Diuen que Casado est¨¤ molest per aquests desafiaments de Vox, un partit que s¡¯ho passa b¨¦ desplegant la cara m¨¦s sinistra del seu discurs, en el seu etern retorn al passat. Vox ha captat la covardia del PP i sap que el t¨¦ encadenat perqu¨¨ ¨¦s incapa? de provocar una ruptura que pogu¨¦s fer-li perdre quotes de poder. No hi ha ambig¨¹itat: el PP ¨¦s soci i c¨°mplice de Vox. I assumeix aquesta depend¨¨ncia amb silencis ensordidors. Un es pregunta on s¨®n les veus d'un partit que quan Rajoy, acabat d¡¯arribar al poder, va provar de fer, amb Gallard¨®n i Wert, una restauraci¨® conservadora, van for?ar el president a fer marxa enrere. Un PP afeblit necessita Vox com a complement. Per tant, no s¡¯ha de comptar amb Casado en la lluita democr¨¤tica contra l¡¯extrema dreta. Ni tampoc amb el que queda de Ciutadans, que, una vegada reprovat Ortega Smith, ha tornat immediatament al seu carril.

El PP ja ha dit que impedir¨¤ l¡¯intent promogut pel PSOE de deixar Vox fora de la Mesa del Congr¨¦s. ?s dif¨ªcil que el PP torni a guanyar unes eleccions si no s¡¯emancipa de Vox. Per¨° en comptes de buscar l¡¯emancipaci¨® sembla que ha optat per carregar-lo a coll, a l¡¯espera d¡¯una suma, avui improbable, que els porti junts a governar. ?s una irresponsabilitat democr¨¤tica que esquitxa molta gent. A Ciutadans, evidentment, que va estar formant amb Vox a la Puerta del Sol, i la dist¨¤ncia que hi marca no va m¨¦s enll¨¤ d¡¯un cert posat. I no se m¡¯oblida la imatge del debat central de l¡¯¨²ltima campanya electoral, en qu¨¨ nom¨¦s Pablo Iglesias es va enfrontar amb Santiago Abascal. Uns per por de molestar-lo perqu¨¨ el tenen com a soci, uns altres per l'argument pelegr¨ª que atacant-los se¡¯ls dona publicitat i se¡¯ls ajuda a cr¨¦ixer, la casa feta un desastre. I cada dia una mica m¨¦s bruta de porqueria neofeixista, de burles a la democr¨¤cia des d¡¯un retorn als eixos ideol¨°gics i morals d¡¯un passat dictatorial: el nacionalcatolicisme. La pol¨ªtica com a croada.

No es tracta de construir cordons sanitaris, que ¨¦s una expressi¨® desafortunada. Es tracta simplement que funcioni un principi de solidaritat democr¨¤tica de totes les forces pol¨ªtiques contra qui desafia els valors genu?ns de la democr¨¤cia liberal. Que vol dir simplement votar tots contra ells quan sigui necessari. A Fran?a s¡¯est¨¤ complint des de fa d¨¨cades. I impedeix l¡¯assalt al poder de l¡¯extrema dreta. ?s veritat que el sistema majoritari a dues voltes ho afavoreix. Per¨° el desistiment de la resta de partits a favor del candidat m¨¦s ben situat ha restat molt de poder al Front Nacional. Per¨° aqu¨ª la dreta no actuar¨¤ mai contra Vox. ?s la fam¨ªlia. I aquest ¨¦s el problema: el PP encara no s'ha acabat d'emancipar del passat. Si la dreta no ho vol veure, l¡¯esquerra ho hauria de tenir clar: combatre ideol¨°gicament l¡¯extrema dreta ¨¦s necessari, per no legitimar-la. Que ¨¦s el que han fet el PP i Ciutadans amb uns resultats magn¨ªfics per a Vox. El PSOE opta pel perfil baix, en una baralla que ¨¦s de tots. I que requereix l¡¯esfor? d¡¯adre?ar-se als votants de Vox i d¡¯afrontar les causes que els han portat a dipositar la papereta de l¡¯extrema dreta. De les hegemonies ideol¨°giques dep¨¨n el futur de la democr¨¤cia. I, a vegades, sembla que l¡¯esquerra t¨¦ por de tenir idees.