¡°Hi ha una Barcelona que lluita per menjar, i que no ent¨¦n de banderes¡±

La Sara t¨¦ 22 anys, un fill, un germ¨¤ petit i un pare absent que voldria oblidar. No el pot deixar enrere perqu¨¨, com ella mateixa adverteix: "El porto a la cara". La Sara busca feina per sortir de la marginalitat, vol tenir una vida tranquil¡¤la: "Nom¨¦s vull ser una persona normal". En els ¨²ltims anys s'han vist pocs personatges joves tan rotunds i complexos com la Sara, a qui dona vida Greta Fern¨¢ndez, protagonista de La hija de un ladr¨®n, de Bel¨¦n Funes. "?s una hist¨°ria que ve del meu m¨®n", adverteix la directora i coguionista. "Amb noies aix¨ª he compartit classes i adolesc¨¨ncia, amistats i aventures... No ¨¦s la meva autobiografia, per¨° suposa un salt natural des del curt que ja vaig fer amb la Sara [Sara a la fuga] al llarg".

Amb 35 anys, la barcelonina Bel¨¦n Funes ha provocat un terratr¨¨mol en el cinema social espanyol. Amb La hija de un ladr¨®n ¨Cque es va estrenar divendres, va concursar,?una cosa poc habitual en un debutant, en el festival de Sant Sebasti¨¤, on la protagonista va obtenir el premi a la millor actriu ex aequo. Funes ¨¦s filla de l'ESCAC, l'escola de cinema de Catalunya, i en els t¨ªtols de cr¨¨dit apareixen noms de for?a companys; el seu tamb¨¦ apareixia a?Animals, Blog o Tres d¨ªas con la familia. Dels estudis a l'Escola n'ha tret una m¨¤xima: "No marxis mai d'un lloc de rodatge sense el pla que vols. Jo ja era obsessiva, i aix¨° se m'hi ha sumat. Dirigeixo molt els actors, ¨¦s cert, per¨° perqu¨¨ treballo amb int¨¨rprets bons. Amb els dolents no hi ha res a fer. Els bons saben que han de viure en el pla". I de l'esperit de tribu de l'ESCAC, explica: "Tots volem fer cinema, la gent s'enamora, trenca, neixen amistats per a tota la vida. ?s molt at¨°mic, tot... i rodes cada cap de setmana. Aix¨ª neixen els grups generacionals que es contaminen amb les lleves precedents, i aix¨ª sorgeix la fam¨ªlia, que ¨¦s com l'anomenem". D'aqu¨ª el seu ¨¨xit als Goya, en qu¨¨ tot just ha estat nominada com a directora novell. Tamb¨¦ opta al premi a millor actriu la protagonista, Greta Fern¨¢ndez.

A la directora la preocupa que en el cinema nom¨¦s surt una Barcelona, "quan a la ciutat conviuen moltes Barcelones diferents". I afegeix: "Hi ha la dels Jocs Ol¨ªmpics, els japonesos i el passeig de Gracia. ?s un espai redu?t. Per¨° hi ha una frontera que les pel¡¤l¨ªcules haurien de traspassar". Aqu¨ª, a 10 minuts amb metro, hi ha Ciutat Meridiana, on transcorre La hija de un ladr¨®n. "Per a mi era com ser a casa, jo vaig cr¨¦ixer al cintur¨® de Barcelona, he viscut tota la meva vida entre autopistes i vies. Jo en el rodatge ni vaig posar ni vaig treure banderes, he anat i he rodat el que hi havia. Hi ha una Barcelona que lluita per menjar, i que no ent¨¦n de banderes". Tamb¨¦, confessa, volia mostrar en pantalles la seva llum i el seu so. "Que ho tenen".

¡°La normalitat ¨¦s una fortalesa on cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil entrar¡±

"?s una noia que creix sense arrels, referents ni fam¨ªlia. Llavors, en quina mena de dona es convertiria? Aix¨° m'ho vaig plantejar en el curt i ara hem fet el salt endavant per descriure la fr¨¤gil arquitectura emocional". A Funes la posa nerviosa certa "aposta per l'¨¨pica, que passa per personatges superheroics, amb vides de titular period¨ªstic". A ella no, a la cineasta li interessava explicar l'anhel d'una dona que vol ser normal "en una vida en qu¨¨ ja no hi ha gaireb¨¦ res normal". I recorda: "Hi ha part de la poblaci¨® espanyola que est¨¤ molt exigida di¨¤riament, que sobreviuen mentre els examina gent que decideix si pot seguir en un pis d'acolliment o si pot rebre una ajuda. La normalitat ¨¦s una fortalesa on cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil entrar".

Un de les troballes creatives de La hija de un ladr¨®n?ha estat posar com a pare i filla un pare actor, Eduard Fern¨¢ndez, amb la seva filla, Greta Fern¨¢ndez. "Encara estem experimentant sobre aquest esdeveniment, perqu¨¨ a Espanya tothom ho sap. Per¨° vaig estar fa dues setmanes a Gr¨¨cia i quan ho vaig explicar al final de la projecci¨® molts em van dir: 'Aaaaah! Per aix¨° s'assemblen!'. Sento que la pel¡¤l¨ªcula juga en dues pistes diferents. A mi em permetia tenir una relaci¨® ja creada, que no partia de zero, i de passada utilitzar-ho en dos o tres moments l¨ªrics. Suma, per descomptat. Els dos m'agraden com a actors, qu¨¨ puc dir. A l'Eduard ja el coneixia, per¨° el meu gran descobriment ¨¦s la Greta". I Funes somriu feli?.

L'altre coguionista, Mar?al Cebrian, va insistir a construir un personatge com el del Dani (a qui dona? vida ?lex Monner), el pare del nad¨® de la Sara: sempre ¨¦s all¨¤, ajudant i donant suport, per¨° no vol tornar a embolicar-se amb la Sara. "El Mar?al volia escriure un exemple de la nova masculinitat, que t¨¦ a veure amb el comprom¨ªs, amb el suport com a fam¨ªlia. Ell s¨ª que sap, gr¨¤cies a la seva arquitectura emocional, separar afecte i sexe. L'?lex ha sabut donar-li una tendresa meravellosa".