¡°Espanya ha de riure¡¯s m¨¦s de si mateixa¡±

Xavier Melero (Barcelona, 1958) ens rep al seu despatx de l'avinguda Diagonal, encara que aviat deixar¨¤ de ser-ho. La febre especulativa ¡ªse'n va despr¨¦s que li hagin comunicat que li doblarien el preu del lloguer¡ª no perdona l'advocat, que, a contracor (o aix¨° diu), es va convertir en estrella del judici del proc¨¦s. Melero presenta aquest dilluns a Barcelona el seu llibre L¡¯enc¨¤rrec (Grup 62), que efectivament va ser un enc¨¤rrec editorial de la mateixa manera que la defensa de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, va ser un enc¨¤rrec de l'antiga Converg¨¨ncia, de la qual ha estat penalista de cap?alera en els ¨²ltims anys. El llibre ¨¦s una cr¨°nica del judici, per¨° tamb¨¦ s¨®n les mem¨°ries d'un advocat a la recerca d'una sortida per al seu client i fins i tot una reflexi¨® cr¨ªtica sobre l'Espanya d'avui i d'ahir.

Pregunta. Defensa que el judici va ser just per¨° la sent¨¨ncia, injusta. No ¨¦s contradictori?

Resposta. No, perqu¨¨ el judici ¨¦s un artefacte processal. La prova es va practicar correctament, tothom hi va intervenir... Hi va haver petits incidents, com passa a tots els judicis. La sent¨¨ncia, en canvi, ¨¦s una creaci¨® narrativa i jur¨ªdica: els jutges, al seu laberint, narren i intenten aplicar el dret. Els par¨¤metres de valoraci¨® varien.

P. En el judici va destacar per la seva defensa t¨¨cnica i no pol¨ªtica, per¨° tampoc no sembla que hagi servit.

R. Quan creus que podies guanyar i tens una sent¨¨ncia com la del Suprem, has de fer examen de consci¨¨ncia i preguntar-te qu¨¨ has fet malament. Sense vanitat, crec que vaig plantejar el judici que havia de plantejar. I que les proves vistes en el judici havien de portar a una conclusi¨® diferent.

P. Creu que van servir d'alguna cosa aquestes proves analitzades a la sala?

R. La sent¨¨ncia ha posat en evid¨¨ncia la inutilitat de la prova. De fet, els magistrats no han gosat rec¨®rrer, com a mitj¨¤ de prova, a les declaracions dels policies.

P. Al llibre assegura que no cal que hi hagi afinitat ideol¨°gica amb el client per defensar-lo.

R. La posici¨® moral que ha de tenir un advocat davant d'aquest o qualsevol altre judici ¨¦s defensar de la millor manera possible els interessos del seu client. Afecti aix¨° com afecti la hist¨°ria, que ¨¦s responsabilitat d'altres persones.

P. Hem assistit, com es diu, a un judici hist¨°ric?

R. Probablement s¨ª. Per¨° la hist¨°ria nom¨¦s demostra que va passar el que va passar. A m¨¦s a m¨¦s, ser testimoni de la hist¨°ria i en certa mesura protagonista pot arribar a ser molt avorrit.

P. Quin va ser el pitjor moment dels quatre mesos de vista?

R. La declaraci¨® de P¨¦rez de los Cobos [el coronel de la Gu¨¤rdia Civil que va coordinar el dispositiu del refer¨¨ndum de l'1-O]. Creia que calia fer-li una o dues preguntes i al final em vaig deixar portar pel que volien els altres.

P. L¡¯enc¨¤rrec reivindica una certa Espanya que, en el passat, va saber conviure. Va existir o ¨¦s fruit de la nost¨¤lgia?

R. Alguna cosa ha de tenir de construcci¨® te¨°rica, perqu¨¨ em refereixo a l'Espanya de la meva joventut i hom acostuma a recordar amb afecte el que viu de jove. ?s veritat que tamb¨¦ es produ?en fets pol¨ªtics greus i una gran polaritzaci¨® en algunes q¨¹estions. Per¨° no recordo que l'eix nacional fos un punt de divisi¨® entre nosaltres. Espanya es pren ara massa seriosament, s'ha de riure m¨¦s de si mateixa. Cal m¨¦s sentit de l'humor.

P. L'Espanya plural de l'expresident Zapatero ja no ¨¦s sexi?

R. ?s curi¨®s com, amb el pas del temps, Zapatero apareix ara com un gran estadista.

P. Sobre all¨° de prendre's seriosament, el president Quim Torra ha dit que per aconseguir la independ¨¨ncia calen sacrificis.

R. Conec la seva obra escrita i em sembla un personatge m¨¦s complex del que apareix als titulars. En tot cas, li diria que, si cal sacrificar-se, endavant, ell primer.