¡°Google i Amazon ens fan esclaus sense haver guanyat cap guerra¡±

El superordinador m¨¦s potent d'Espanya i cinqu¨¨ d'Europa t¨¦ un simbolisme ¨²nic al m¨®n. La seva seu, la Torre Girona, a Barcelona, va ser la mansi¨® d'estiueig d'un banquer i exalcalde de la ciutat al segle XIX, Manuel Girona. Al segle XX va passar a ser un col¡¤legi de monges. En l'actualitat el palau ¨¦s propietat de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC). Tot i que l'antiga capella encara conserva les vidrieres, les creus i els arcs neog¨°tics, ara ja no ¨¦s un temple religi¨®s, sin¨® cient¨ªfic.

L'ordinador Mare Nostrum IV ocupa tota la nau de l'antic temple. La m¨¤quina est¨¤ envoltada per una vitrina que esmorteeix el seu brunzit constant. Grans canonades vermelles i blaves condueixen l'aigua que serveix per refrigerar aquest col¨®s, capa? de fer m¨¦s de 12.000 bilions de c¨¤lculs per segon. Aquest computador acull el mapa tridimensional m¨¦s extens que existeix de la nostra gal¨¤xia, la Via L¨¤ctia. ?s capa? de crear una simulaci¨® de la Terra sencera, reproduir-ne el clima, l'evoluci¨®, fins i tot modelar societats complexes i analitzar els seus possibles futurs en funci¨® del canvi clim¨¤tic, les epid¨¨mies, les guerres o els pactes internacionals capa?os de frenar aquestes cat¨¤strofes. Una de les seves ¨²ltimes utilitats ¨¦s llegir els milers de milions de lletres del genoma d'una persona i recomanar un tractament espec¨ªfic per a la seva malaltia.

El pare intel¡¤lectual d'aquesta m¨¤quina ¨¦s el fill de dos agricultors d'Arag¨® que van haver de deixar l'escola per treballar al camp. Mateo Valero (Alfam¨¦n, 1952) va despuntar en matem¨¤tiques des de ben petit. El van enviar a estudiar a Saragossa i despr¨¦s es va fer enginyer de Telecomunicacions. Als vuitanta va comen?ar a ensenyar arquitectura de computadors, una disciplina en auge, a la Polit¨¨cnica de Catalunya. Des de llavors, diu amb to mafi¨®s, ha creat una ¡°fam¨ªlia¡± europea amb m¨¦s de 1.000 doctors d'aquesta disciplina amb uns tentacles que arriben a ¡°tot arreu¡±.

El 2004 el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar (PP), la Generalitat de Pasqual Maragall (PSOE) i la UPC van formar un consorci per construir el Barcelona Supercomputing Center o Centre Nacional de Supercomputaci¨®, centrat en el Mare Nostrum I, ¡°la m¨¤quina m¨¦s potent del m¨®n situada en un centre p¨²blic¡±, segons va explicar llavors el mateix Valero, director del centre des que es va crear.

Calia buscar un lloc per a l'ordinador com m¨¦s aviat millor per aconseguir passar la prova que selecciona els ordinadors m¨¦s r¨¤pids del m¨®n. La vella capella de la Torre Girona, dessacralitzada per Franco poc abans de morir el 1975, s'havia convertit en un traster ple de mobles vells, el lloc perfecte per posar-hi el superordinador. Des de llavors la vella capella ha acollit quatre versions del Mare Nostrum. La cinquena comen?ar¨¤ a funcionar el desembre del 2020 i ser¨¤ fins a 20 vegades m¨¦s potent que l'actual. Per¨° Valero ja est¨¤ pensant en la sisena, la primera que pot aconseguir que Europa s'alliberi del jou tecnol¨°gic dels EUA i ?sia.

¡°Cap dels supercomputadors que existeixen al m¨®n t¨¦ maquinari?europeu¡±, explica Valero en aquesta entrevista. ¡°Dins d'aquest maquinari, el que ¨¦s fonamental s¨®n els processadors que gestionen la informaci¨® i executen les operacions. Aquests processadors els fan b¨¤sicament els EUA, el Jap¨® i la Xina. Si analitzes un xip d'aquests, t¨¦ 21.000 milions de transistors en vuit cent¨ªmetres quadrats. Aqu¨ª es posen portes laterals i aparells d'espionatge, est¨¤ demostrat, ens espien tamb¨¦ a aquest nivell¡±, assegura Valero. El BSC acaba de llan?ar un projecte per desenvolupar xips fets a Europa. ¡°Ja en tenim un de petit per a l'internet de les coses i el seg¨¹ent pas ¨¦s crear-ne un altre per a supercomputaci¨® i servidors. Aquest ¨¦s el gran projecte del BSC i el nostre gran repte¡±, destaca.

Pregunta. Vost¨¨ diu que l'¨¨tica ¨¦s un dels principals reptes que afronta la tecnologia actual.

Resposta. On m¨¦s errors s'estan cometent ¨¦s en l'¨²s de les nostres dades. No hi ha dret que per poder accedir a internet et puguin seguir, ho s¨¤piguen tot de tu. Aquesta recopilaci¨® de dades que tu no saps que tenen per fer-les servir en coses que ignores ¨¦s totalment contr¨¤ria a l'¨¨tica. El que fan Google o Amazon hauria de ser il¡¤legal. Ens estan fent esclaus sense haver guanyat cap guerra. Ens forcen a ser esclaus perqu¨¨ si vols viure en aquesta societat has de tenir un m¨°bil, et connectar¨¤s i t'enxamparan. Les GAFA (Google, Amazon, Facebook i Apple) s¨®n terriblement dolentes per a la societat.

Pel que fa al c¨¤lcul els computadors qu¨¤ntics estan fent ximpleries

P. Hi ha alguna manera d'evitar-ho?

R. Cal un acord global, per¨° n'hi ha prou que la Xina i els EUA diguin que no perqu¨¨ tot plegat no serveixi de res. Malgrat tot, Europa hauria de fer els seus propis Google i Amazon ¨¨tics.

P. Seria possible sense fer un ¨²s comercial de les dades?

R.?Al BSC utilitzem cinc petabytes amb genomes de persones i no sabem qui s¨®n. No necessitem saber-ho per extreure'n informaci¨® i coneixement cient¨ªfic i m¨¨dic. No cal envair la privadesa, la informaci¨® personal.

P. A l'octubre Google va assegurar que havia constru?t un computador qu¨¤ntic capa? de resoldre un problema m¨¦s r¨¤pid que qualsevol ordinador convencional. Els superordinadors tenen els dies comptats per la sobirania qu¨¤ntica?

En els debats electorals els pol¨ªtics gaireb¨¦ no van parlar d¡¯educaci¨® i ci¨¨ncia, que s¨®n les dues coses m¨¦s importants per a un pa¨ªs

R. No. Ning¨² al m¨®n ha prom¨¨s tenir computadors qu¨¤ntics que substitueixin els ordinadors o els m¨°bils actuals. El que s¨ª que s'est¨¤ intentant ¨¦s desenvolupar-los per resoldre un problema particular, per exemple d'optimitzaci¨® de rutes entre milers o milions de punts o per desxifrar codis. Per¨° en el futur els ordinadors qu¨¤ntics s'utilitzaran per fer molt poques coses. Hi ha una guerra comercial. ?s clar que Google, Microsoft i IBM s¨®n bons, per¨° s'estan barallant per no perdre pres¨¨ncia en els mitjans. En aquest moment la guerra qu¨¤ntica ¨¦s m¨¦s medi¨¤tica que tecnol¨°gica. Pel que fa al c¨¤lcul, els computadors qu¨¤ntics estan fent ximpleries.

P. Quines noves preguntes es podran respondre amb el Mare Nostrum V?

R. Podrem emmagatzemar moltes m¨¦s dades i fer moltes m¨¦s operacions. Per exemple, hi ha models f¨ªsics amb resultats parcials perqu¨¨ no hi ha prou pot¨¨ncia de c¨¤lcul. Gr¨¤cies a aquesta m¨¤quina podrem afegir m¨¦s components a les f¨®rmules que compliquen el nombre d'operacions per simular millor el comportament de l'atmosfera i la Terra. Un altre exemple. Repsol utilitza el Mare Nostrum IV per buscar petroli en entorns poc accessibles, com el fons del Golf de M¨¨xic. Ara troba cru en un de cada cinc llocs que perfora, i cada pou costa uns 100 milions d'euros. Amb un computador m¨¦s potent pots fer els c¨¤lculs m¨¦s fiables.

P. S'acaba de saber que el 2018 la inversi¨® en R+D d'Espanya va pujar un 6% empesa per les empreses, per¨° els fons estatals estan congelats.

R. A Espanya dediquem l'1,2% del PIB a la recerca. Als EUA, el 2,8%. Finl¨¤ndia va arribar a aportar-hi el 3,7%. A Espanya necessitem un m¨ªnim de recursos. La Xina ho ha demostrat. Ha augmentat la inversi¨® i s'ha posat l¨ªder en el desenvolupament del 5G. En els debats els pol¨ªtics gaireb¨¦ no van parlar d'educaci¨® i ci¨¨ncia, que s¨®n les dues coses m¨¦s importants per a un pa¨ªs. L'educaci¨® ¨¦s el primer, el m¨¦s important perqu¨¨ un pa¨ªs sigui lliure i tingui igualtat d'oportunitats. Jo soc producte d'aix¨°, vaig sortir del gueto. Cal garantir-ho.

Separar ci¨¨ncia i universitats al nou Govern ¨¦s un error

P. A Espanya les empreses contribueixen amb el 56% de tota la inversi¨® en R+D, for?a per sota de la mitjana Europea, que ¨¦s del 66%. Per qu¨¨?

R. Hi ha moltes empreses que no tenen una base tecnol¨°gica forta. Han triomfat per altres coses, com pel fet de dominar el BOE. Per¨° les empreses que fan innovaci¨®, coses de frontera, guanyen diners. El BSC ¨¦s fruit de la col¡¤laboraci¨® entre el Govern d'Espanya, el de Catalunya i la UPC. ?s un punt de trobada de les idees i les empreses, i funciona. Per cada euro que ens donen aquestes tres entitats, ens enduem uns 20 m¨¦s de fons competitius i d'empreses.

P. Qu¨¨ li sembla la possibilitat que se separin ci¨¨ncia i universitats en el proper Govern del PSOE i Podem?

R. ?s un error. A la universitat es fa molta ci¨¨ncia. Per exemple, la UPC t¨¦ tres centres d'excel¡¤l¨¨ncia Severo Ochoa. ?s cert que la universitat t¨¦ una endog¨¤mia vergonyosa, per¨° a la universitat es fa molt bona ci¨¨ncia i es competeix amb altres centres que tenen molt m¨¦s pressupost per alumne.

P.?El proc¨¦s ha afectat el BSC?

R. Som un cas molt estrany. Sempre hem tingut una ajuda immensa de tots els governs i partits. El BSC es va crear per tenir una plantilla de 70 persones i ara ja en som gaireb¨¦ 700. Aquest ¨¦s un dels pocs temes en qu¨¨ estan d'acord el Govern d'Espanya i la Generalitat. ?s un model de conviv¨¨ncia. El BSC ¨¦s el centre de recerca m¨¦s important en el qual els governs d'Espanya i Catalunya col¡¤laboren des del 1984.