Gabriel Jackson i els seus anys barcelonins

Aquest dimarts fa exactament un mes de la mort de l¡¯historiador Gabriel Jackson. Nascut el 1921, ja havia fet els 98 anys i, com ¨¦s natural, la seva salut aquests darrers anys era molt prec¨¤ria. Entre el 1983 i el 2010 va viure a Barcelona, en un pis de la tranquil¡¤la zona del Putxet: entre 26 i 27 anys entre nosaltres, amb estades anuals als Estats Units, on havia nascut i d¡¯on era ciutad¨¤, tot i que el 2005 va obtenir tamb¨¦ la nacionalitat espanyola.

Per¨° els anys de Barcelona van ser molt importants en la seva obra perqu¨¨, segons em va explicar, a la Universitat de Calif¨°rnia, a San Diego, l¡¯aclaparaven el treball burocr¨¤tic (aqu¨ª tamb¨¦ en sabem, de tot aix¨°) en detriment de l¡¯acad¨¨mic, ¨¦s a dir, l¡¯estudi, la recerca i l¡¯escriptura. Amb la jubilaci¨® va decidir, doncs, canviar d¡¯aires i escollir Barcelona.

Hauria estat l¨°gic que a la nostra ciutat, especialment a la universitat i espec¨ªficament en l¡¯¨¤mbit dels historiadors, s¡¯hagu¨¦s aprofitat l¡¯oportunitat de tenir entre nosaltres Gabriel Jackson. Per¨°, salvant algunes excepcions (per descomptat, Pelai Pag¨¨s n¡¯¨¦s una), no va ser aix¨ª. Jackson va ser ignorat per l¡¯acad¨¨mia, pels cercles intel¡¤lectuals i per les autoritats auton¨°miques i locals.

Excepte un grup d¡¯amics personals que l¡¯estimaven molt, entre els quals hi havia algun ve¨ª d¡¯escala que no tenia res a veure amb el m¨®n intel¡¤lectual barcelon¨ª i que en tenia cura pel simple fet que es tractava d¡¯un ¨¦sser hum¨¤, excepcional i entranyable; excepte els seus editors; excepte l¡¯Associaci¨® per la Toler¨¤ncia, en especial Marita Rodr¨ªguez i Antonio Roig, que el convidaven peri¨°dicament a sopar a casa seva, a Sant Cugat; en els seus ¨²ltims anys d¡¯estada a Barcelona tamb¨¦ va participar en un acte p¨²blic de Ciutadans perqu¨¨, per contrarestar el mite, va explicar la veritat hist¨°rica de l¡¯11 de setembre del 1714. Amb aquestes excepcions i potser alguna m¨¦s, el Gabriel va passar 26 anys a Barcelona sense que ning¨² li fes cas.

La mod¨¨stia era part essencial de la seva personalitat i aquest a?llament no li importava gens, era la cultura barcelonina la que en sortia perdent, i em temo que el seu no ¨¦s l¡¯¨²nic cas. No puc provar-ho per¨° sempre he pensat que aquesta situaci¨® era pel fet que Gabriel Jackson era un home d¡¯esquerres influ?t per l¡¯¨¨poca Roosevelt, els feixismes i la Guerra Civil espanyola, un t¨ªpic liberal nord-americ¨¤, ¨¦s a dir, un socialdem¨°crata de l¡¯estil de Wright Mills, Galbraith, Schlesinger o Rawls, per¨° no era un nacionalista i sempre va rebutjar, en nom de la democr¨¤cia i els valors de l¡¯esquerra, les posicions del nacionalisme catal¨¤, prenent actituds p¨²bliques clarament en contra seva, com, per exemple, signant els manifestos de Babel de finals dels noranta.

La mod¨¨stia era part essencial de la seva personalitat i aquest a?llament no li importava gens, era la cultura barcelonina la que en sortia perdent

Hi ha una an¨¨cdota que explicava sempre. Cap a finals dels anys vuitanta, Jordi Pujol el va voler con¨¨ixer per parlar de Catalunya i el va convidar al seu despatx del Palau de la Generalitat. L¡¯historiador, com ¨¦s natural, pensava que era una conversa entre dos i desgranava les seves opinions al fil del que deia Pujol, que, progressivament, s¡¯anava irritant en comprovar les discrep¨¤ncies m¨²tues. Va arribar un moment, malgrat tot, en qu¨¨ el president, ja fart, li va etzibar amb duresa: ¡°Escolti, Jackson, jo no l¡¯he fet venir perqu¨¨ vost¨¨ m¡¯expliqui qu¨¨ ¨¦s Catalunya, sin¨® perqu¨¨ jo li digui qu¨¨ ¨¦s Catalunya¡±. El Gabriel, home educat i prudent, en comprovar les formes dialogants del seu interlocutor va decidir callar i, per descomptat, no el va tornar a visitar mai m¨¦s.

Jackson era un racionalista amb els valors pol¨ªtics propis de la Il¡¤lustraci¨®, la llibertat i la igualtat, per aix¨° era liberal i dem¨°crata, per aix¨° era moderat i socialista, preocupat sempre per la just¨ªcia i pels drets de les persones. No li agradaven els tons estridents, sin¨® els argumentatius. A m¨¦s, escrivia perqu¨¨ l¡¯entenguessin, cosa que no ¨¦s freq¨¹ent entre els acad¨¨mics. Ho va demostrar sobradament a les p¨¤gines d¡¯EL PA?S, on va col¡¤laborar regularment durant anys.

Acceptava el risc d¡¯opinar, les seves opinions eren sempre compromeses per¨° estaven molt meditades, basades en moltes lectures i una gran experi¨¨ncia. Dir que era nom¨¦s un historiador no ¨¦s exacte, ¨¦s parcial: tamb¨¦ era un assagista. Memoria de un historiador, una reflexi¨® sobre les seves lectures i experi¨¨ncies, ¨¦s un llibre extraordinari. Per ¨²ltim, no es podia ser m¨¦s bona persona que Gabriel Jackson. En aix¨° coincidiran tots els que l¡¯han conegut.