Rosa Maria Sard¨¤: ¡°Tot et fa sentir que la teva vida no ha servit per a res¡±

?s dif¨ªcil explicar que Rosa Maria Sard¨¤ ¨¦s t¨ªmida, pudorosa i discreta. Perqu¨¨ qui m¨¦s qui menys tothom t¨¦ motius per pensar que en ella hi ha alguna cosa de descarada i gamberra. Doncs no ¨¦s aix¨ª, el que passa ¨¦s que ¨¦s molt bona actriu. I ara ha decidit despullar-se d¡¯una manera que no ho havia fet mai. Sense emparar-se sota el mantell d¡¯un personatge. Sense la m¨¤ responsable d¡¯un director. I est¨¤ com escap?ada. Estrenant ofici: el d¡¯escriptora. Ensenyant a l¡¯exterior hist¨°ries entranyables, relats escrits amb la sensibilitat i el pols d¡¯alg¨² que domina la dif¨ªcil t¨¨cnica del conte. Per¨° ella, fins que no s¡¯acostumi que qualsevol que llegeixi Un incident sense import¨¤ncia (Edicions 62) accedeixi al seu univers m¨¦s ¨ªntim, camina mig d¡¯amagat com si estigu¨¦s ensenyant les vergonyes. I aix¨° que es tracta d¡¯hist¨°ries en qu¨¨ combina ¨¨poques, avantpassats, biografies, an¨¨cdotes... que va escriure fa trenta anys i que mai no va tenir la intenci¨® de publicar.

P. Escriptora tardana?

R. En realitat no. Jo aix¨° ho vaig escriure ben entrats els quaranta, perqu¨¨ vaig sentir la necessitat de parlar de la meva gent. Dels meus avis, de personatges de la meva fam¨ªlia i del seu entorn, que si no els recordo jo, penso que ning¨² no parlaria mai d¡¯ells.

P. Un viatge inici¨¤tic cap al seu interior?

R. El menys important ¨¦s que sigui la meva vida. I no sempre ho ¨¦s. S¨®n coses que he vist, sentit...

¡°Diuen que ells s¨®n dos milions. Doncs pel que s¨¦, el cens de Catalunya ja passa dels set¡±

P. I li ha remogut alguna cosa? Camina vost¨¨ capcota, abstreta...

R.?Estic molt trista. Per¨° no perqu¨¨ aix¨° m¡¯hagi remogut el passat, la meva inf¨¤ncia, els meus records. Torno a estar com quan era una noieta. Ploriquejant perqu¨¨ el que veig em produeix molta tristesa.

P. Qu¨¨ ha volgut transmetre en publicar ara aquests relats?

R. El llibre no t¨¦ pretensions. El que explico de la meva inf¨¤ncia ¨¦s similar a la que han tingut molts de la meva generaci¨®. Va ser una etapa molt especial. No volia fer-me gran, el que em venia al damunt no m¡¯agradava. Era una nena rara, pensava en coses dur¨ªssimes. Soc nena de la postguerra, de la dictadura, que veia tothom al voltant marcats per les p¨¨rdues, per les bombes, estaven espantats... se¡¯ls veia adolorits, frustrats, sense futur. Per a mi tot era un patiment. Estava envoltada de perdedors, i hi segueixo estant, segueixo sent una perdedora.

P. Se sent una perdedora, amb la seva traject¨°ria i la seva biografia?

¡°Ara ja no vaig al teatre. M¡¯hi avorreixo. I tampoc faig teatre ni cimena. Ara no puc¡±

R. Miro el nostre m¨®n. I si miro aquest altre m¨¦s petit, anomenat Catalunya, que sembla afectar-nos m¨¦s... ¨¦s vergonyant, estic molt trista. I no es pot evitar pensar en S¨ªria, en els sahrau¨ªs, en Col¨°mbia... Llatinoam¨¨rica feta un polvor¨ª. No puc evitar pensar que hem tornat al principi, amb aquests senyors de Vox presumint i dient les barbaritats que diuen. Tot et fa sentir que la teva vida no ha servit per a res... Per¨° ¨¦s igual, perqu¨¨ si es pensa una mica en profunditat, s¨®n tantes vides les que no han servit, que han estat destrossades, eliminades, callades, afusellades... I al mateix temps, hi ha vides com la del senyor Torra que serveixen per amargar tantes vides.

P. En els ¨²ltims temps recorda vost¨¨ molt un fragment d¡¯El balc¨®, de Genet, obra en la qual va treballar sota les ordres de Llu¨ªs Pasqual el 1980.

R. S¨ª. Deia que el m¨®n el faria anar un illetrat, un idiota, una puta... una madame... D¨¦u meu, ens estaven dient, com Aldous Huxley: compte, compte, que han vingut! I no parlo nom¨¦s de Trump, parlo tamb¨¦ de Puigdemont, de Torra, del senyor aquest president de Parlament, Roger Torrent, que es creu que ¨¦s la reina d¡¯Anglaterra... I el senyor Rufi¨¢n, que recorda la can?¨® de Julio Iglesias, mira quina ¨¦s l¡¯evoluci¨® que ha fet.

P. La molesta que parlin en nom seu?

R. Diuen que s¨®n dos milions. Doncs pel que s¨¦, el cens de Catalunya ja passa dels set. Quan diuen aix¨° de nosaltres els catalans... ni parlar-ne! Aquesta persona a qui ning¨² ha votat, posat all¨¤, decidint per nosaltres, dient disbarats... No m¡¯agrada, no m¡¯agrada gens.

P. Vost¨¨ apareix diverses vegades en el seu llibre, per¨° els altres personatges es repeteixen amb diferents edats, en diferents moments de les seves vides, de les seves morts, moltes per c¨¤ncer...

R. Quan vaig escriure aix¨° no sabia que estaria condemnada a morir de c¨¤ncer. Per¨° la bestiola segueix aqu¨ª, tinc tractament nou, per¨° estic molt, molt cansada. L¡¯any que ve veur¨¦ qu¨¨ faig amb aquest tema... Potser deixo la medicaci¨® i que duri el que sigui, al capdavall tinc 78 anys.

P. Fa la sensaci¨® que s¡¯est¨¤ instal¡¤lant en una mena de comiat.

R. Moltes vegades penso que s¨ª.

P. Est¨¤ m¨¦s jove per a la seva edat, t¨¦ els ulls humits com les vaques...

R. ?s veritat. [Riu obertament]. M¡¯ho deien de petita, sobretot la meva ¨¤via. Els he tingut sempre aix¨ª.

P. Per¨° ja no els ensenya. Fins al punt que ha afirmat que treure¡¯s les ulleres de sol ¨¦s com treure¡¯s les calces.

R. No tinc clar per qu¨¨. Per¨° s¨¦ que no puc treure-me-les, ni les unes ni les altres.

P. La felicitat no ¨¦s possible, com afirma en un dels seus relats?

R. La felicitat aut¨¨ntica nom¨¦s existeix en la imaginaci¨®.

P. En el seu llibre no parla nom¨¦s de la seva generaci¨®.

R. Hi ha m¨¦s coses que la pura an¨¨cdota, o que la vida dels c¨°mics en els ¨²ltims cent anys. Jo he seguit l¡¯ofici dels meus avis actors. Per¨° ja no vaig a teatre. M¡¯hi avorreixo. I tampoc faig teatre ni cinema. Ara no puc. Hauria de ser amb alg¨² a qui no el trastoqui que avui estigui estupenda i dem¨¤ no m¡¯aguanti dreta. I aix¨° en el meu ofici ¨¦s impossible.

P. Qu¨¨ li queda per fer?

R. Morir-me. Per¨° com diu l¡¯¨²ltima frase del meu llibre, ¡°que complicat que ¨¦s morir-se al primer m¨®n, i que car¡±.