L¡¯Univers, segons un Poe un xic superb

Que un tal Edgar Allan Poe esdevingu¨¦s Edgar Allan Poe ¨¦s m¨¨rit dels francesos. De Charles Baudelaire, especialment. A Baudelaire el fascinava el gust mals¨¤ de Poe (Boston, 1809 - Baltimore, 1849) i va traduir-li al franc¨¨s tres reculls de contes. (La morbositat de Poe, d¡¯alguna manera, va anar a parar a Les flors del mal, va repercutir en els seus fills espirituals i va quedar ben fixada en l¡¯est¨¨tica moderna.) De seguida que els lectors francesos en van reclamar m¨¦s obres, Baudelaire va traduir les aventures contingudes a La narraci¨® d¡¯Arthur Gordon Pym (Proa n¡¯ha recuperat la versi¨® de Francesc Parcerisas), i per ¨²ltim va atrevir-se amb un llibre at¨ªpic, Eureka?(1848), que Poe havia enllestit cap al final de la seva vida, despr¨¦s d¡¯enviudar. Encara avui, Gallimard reedita aquella traducci¨® de Baudelaire i l¡¯acompanya d¡¯una introducci¨® de Paul Val¨¦ry, un altre dels poetes valedors de Poe.

L¡¯editorial Adesiara ha disposat una versi¨® catalana (traducci¨® de Marta Pera Cucurell) i no ha dubtat a incorporar-hi el pr¨°leg de Val¨¦ry. L¡¯entusiasme d¡¯aquest hauria d¡¯afavorir la lectura, sobretot perqu¨¨ a Eureka no hi ¨¦s representat el Poe m¨¦s propi i algun lector es pot sentir decebut. Aqu¨ª no hi cau la nit macabra de Poe. Aqu¨ª la nit ens porta la llum dels estels i les preguntes cosmol¨°giques de rigor. Eureka ¨¦s un tractat, entre cient¨ªfic i filos¨°fic, que es demana per la proced¨¨ncia i el fi dels objectes de l¡¯univers. Poe el considerava un ¡°poema en prosa¡± ¡ªel m¨¦s rellevant de la seva producci¨®. L¨ªric o prosaic, metaf¨ªsic o cient¨ªfic, sigui quina sigui la categoria on encabir-lo, l¡¯escrit volia configurar una breu hist¨°ria del Tot. La megalomania del projecte, per¨°, va assolir dimensions c¨°smiques. Ja s¡¯ha dit que Poe treballava en Eureka en els temps de dol per la seva dona. No passava pel millor moment econ¨°mic, an¨ªmic o mental. Una an¨¨cdota amb qui en seria l¡¯editor transmet les ombres d¡¯aquelles circumst¨¤ncies. Al vespre, Poe es va plantar al despatx de George Palmer Putnam. Se¡¯l veia neguit¨®s. Tenia entre mans, deia, un manuscrit que marcaria un abans i un despr¨¦s en el saber hum¨¤. Les descobertes de Newton empetitirien al costat de tot el que el seu llibre il¡¤luminava. Tremolant ¡ªno s¨¦ sap si d¡¯excitaci¨® o qu¨¨¡ª Poe va seguir defensant les virtuts del seu magnum opus. Recomanava una tirada de 50.000 exemplars. Putnam n¡¯acabaria tirant 500. A molts encara ens queda el dubte: en aquella cita, s¡¯hi va personar el Poe m¨¦s delirant o el m¨¦s necessitat de diners? ?s Eureka una par¨°dia de les pon¨¨ncies erudites del XIX o una revelaci¨® que li urgia transmetre? Ironia, doncs, o il¡¤luminaci¨®?

Sens cap mena de dubte l¡¯assaig fracassa per a qui s¡¯ho miri amb ulls d¡¯astrof¨ªsic. Fins i tot excusant-lo del baix rigor cient¨ªfic (Poe n¡¯era conscient, no l¡¯avergonyia), el text ¨¦s abstr¨²s i d¡¯una sup¨¨rbia que repel¡¤leix. Sembla que els poetes que s¡¯hi han apropat s¨®n els qui n¡¯han fet la lectura m¨¦s profitosa, potser per all¨° que la cosmogonia, abans no existissin la filosofia natural i la ci¨¨ncia positivista, era obligaci¨® del poeta. Per¨° hem de t¨¦mer que a Eureka li queden pocs lectors. Que els poetes i fil¨°sofs hi diguin la seva: ara que la filosofia recorre als escriptors d¡¯horror (pensem en Harman, Negarestani o Thacker, que recolzen en l¡¯obra de Lovecraft les seves incursions materialistes), potser t¨¦ sentit rescatar aquesta (qualifiquem-la) curiositat bibliogr¨¤fica.