Contra l¡¯opini¨® comuna

L¡¯anomenada pels soci¨°legs ¡°opini¨® comuna¡± ¨¦s un fenomen que no fa ni dos segles que existeix. Abans que els diaris tinguessin una gran tirada ¡ªquan les societats europees es van alfabetitzar¡ª, abans que s¡¯invent¨¦s la r¨¤dio i, sobretot, abans que apareguessin la televisi¨® i aquestes noves tecnologies ¡ªque permeten en segons divulgar qualsevol mena de missatge, cert o fals¡ª, l¡¯opini¨® que podia fer-se la gent sobre la q¨¹esti¨® pol¨ªtica ¡ªcosa de la m¨¦s gran import¨¤ncia en una democr¨¤cia¡ª, depenia de l¡¯apotecari del poble, del professor del col¡¤legi o del parent que visitava la capital de tant en tant. A les grans ciutats nom¨¦s era una mica diferent.

Amb tots els mitjans que acabem d¡¯esmentar, va esdevenir possible, i avui facil¨ªssim, forjar una opini¨® general entre la ciutadania, la qual, segons quina fos l¡¯opini¨® transmesa i segons com es divulgu¨¦s, pervertia d¡¯una manera que ha acabat resultant apote¨°sica l¡¯opini¨® de la gent sobre qualsevol tema: des de l¡¯amena?a del canvi clim¨¤tic ¡ªcosa del tot real, cap fantasia¡ª fins a la conveni¨¨ncia d¡¯aspirar a tenir una rep¨²blica en un pa¨ªs la constituci¨® del qual no permet aquesta extravag¨¤ncia: ¨¦s el cas del proc¨¦s, una de les m¨¦s grans evid¨¨ncies de fins a quin punt l¡¯opini¨® del com¨² es fa i es desf¨¤ a base de propaganda, molta est¨¨tica de Maria auxiliadora, moltes marxes i acampades, i tamb¨¦ gr¨¤cies a la construcci¨® d¡¯un imaginari comunal que instal¡¤la en les consci¨¨ncies, m¨¦s aviat en els sentiments de la gent, uns idola fori, en termes de Francis Bacon, per no dir uns idola theatri, per no dir, al capdavall, uns idola tribu: fantasies tribals.

Per aix¨° resulta tan important que aquests corrents d¡¯opini¨®, que agafen cos progressivament i que despr¨¦s ja no hi ha qui els aturi, siguin equilibrats ¡ªsi no destru?ts, en tant que ¨ªdols i no idees enraonades¡ª per mitjans menys calents, m¨¦s pausats i m¨¦s raonables: perqu¨¨ els sentiments no s¨®n bons ni per a la poesia ni per a la pol¨ªtica. En aquest sentit, avui disposem de molt escassos mitjans, tamb¨¦ d¡¯escassa difusi¨®: per exemple, una revista. En qualsevol revista de tarann¨¤ obert i dialogant, m¨¦s que als diaris ¡ªque sempre tenen al darrere un poder econ¨°mic que els empara tant com els utilitza¡ª, es poden assentar, baldament sigui sobre una franja de lectors m¨¦s aviat restringida, unes idees que ja no s¨®n pr¨ºt-¨¤-porter, sin¨® que demanen un lectura assossegada, base d¡¯una opini¨® fonamentada. Sembla un procediment cada cop m¨¦s minoritari i menys efica?, per¨° ¨¦s l¡¯¨²nic que hi ha ¡ªa manca de canals televisius oxigenats i lliures, tot el contrari que l¡¯actual TV3, per posar un exemple¡ª per mirar de compensar les idees prefabricades que, en el cas del nostre pa¨ªs, han obnubilat m¨¦s de dos milions de persones.

La revista Pol¨ªtica i Prosa, que acaba d¡¯editar el n¨²mero que commemora el seu primer any de vida, ¨¦s un exemple del que acabem d¡¯assenyalar. No ¨¦s dogm¨¤tica, hi escriu gent de tend¨¨ncies for?a diferents, deixa respirar el lector ¡ªque ¨¦s sin¨°nim de deixar-lo pensar pel seu compte¡ª i edifica, encara que sigui lentament, una esfera tamb¨¦ d¡¯opini¨® p¨²blica, per¨° basada en la racionalitat, no en les fal¨°rnies. S¡¯han escrit coses fenomenals en aquests dotze mesos de la revista, com ara una gran entrevista a Josep Maria Bricall; bons articles de Rafael Jorba; opinions contrastades sobre la dita ¡°immersi¨® ling¨¹¨ªstica¡± a Catalunya; una bona discussi¨® sobre qu¨¨ significa viure en un estat de dret i amb l¡¯empara d¡¯una constituci¨® tan votada al seu moment a Catalunya; una bona redefinici¨® del que hem ent¨¨s i entenem per catalanisme i per poble; la q¨¹esti¨® dels immigrants africans a Europa; uns articles sobre m¨²sica molt bons i anacr¨°nics; el lloc cabdal de Barcelona en la definici¨® possible d¡¯una Catalunya-ciutat amb una administraci¨® i unes institucions avui invisibles, o l¡¯ascensi¨® imparable dels populismes arreu del nostre continent.

Posats a suggerir alguna millora, heus ac¨ª el que hom proposaria: un corrector de llengua catalana, per evitar que surtin articles amb un ¨²s causal de la part¨ªcula doncs (n¨²m. 7), sense l¡¯¨²s de l¡¯ap¨°strof davant una paraula que el necessita (¡°la oportunitat¡±, al n¨²m. 1), o amb una etimologia falsa de la paraula universitat (n¨²m. 12). Tamb¨¦ estaria b¨¦ que la revista fug¨ªs dels temes ¡°identitaris¡± o de limitada ¡°identificaci¨®¡±, com ha passat amb els n¨²meros dedicats al canvi clim¨¤tic (n¨²m. 13) i al moviment anomenat MeToo (n¨²m. 4); o, m¨¦s ben dit ¡ªperqu¨¨ els temes s¨®n molt importants per ells mateixos¡ª, que fossin tractats el primer en relaci¨® amb el desenvolupament irracional del capitalisme, i l¡¯altre vinculat a una visi¨® antropol¨°gica, i per tant no ideol¨°gica, de la q¨¹esti¨®. I tamb¨¦ estaria b¨¦ que la cr¨ªtica de la cultura popular, folk-lore en angl¨¨s, tingu¨¦s un espai com cal, perqu¨¨ del folklore deriva una bona part d¡¯aquest catalanisme emotiu que est¨¤ arru?nant el pa¨ªs.

Llarga vida a la revista, doncs. Les coses menudes que hem apuntat sempre es podran millorar.