Laura Borr¨¤s, el nacionalisme darrere d'un somriure

El proc¨¦s d'independ¨¨ncia ha comptat amb la implicaci¨® d'acad¨¨mics de prestigi. S¨®n persones com Laura Borr¨¤s (Barcelona, 1970), la portaveu de Junts per Catalunya al Congr¨¦s, tamb¨¦ professora de Literatura a la Universitat de Barcelona, doctora en Filologia rom¨¤nica i alumna de Mart¨ª de Riquer. La professora Borr¨¤s ja escrivia el 2011, al diari El Punt Avui, que Catalunya s'havia de separar, com ho van fer les col¨°nies americanes, ¡°d'un Estat que la espolia¡±.

El somriure i una veu suau s¨®n dues de les millors armes comunicatives de Borr¨¤s. Les utilitza en m¨ªtings, en entrevistes o en els banys de masses que rep per part dels seguidors de Junts per Catalunya ¨Cla diputada no milita a cap partit¨C. El dia que va abandonar la conselleria de Cultura per saltar al Congr¨¦s, el mar? del 2019, va publicar al seu compte de Twitter imatges d'ella somrient i abra?ant una funcion¨¤ria: ¡°Avui arribar al despatx de la conselleria de Cultura ha estat emocionant. Hi ha hagut de tot, entre plors, flors, abra?ades i gent enfadada perqu¨¨ no volen que marxi i perqu¨¨ diuen que em segrestaran!¡±. Borr¨¤s dedica aquests dies el seu compte de Twitter a compartir missatges de persones que li donen suport davant la causa judicial que la investiga per, presumptament, concedir de forma irregular contractes per valor de 259.000 euros durant la seva etapa com a directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC). El cas, que cueja des del 2018, va provocar fricci¨® entre la Generalitat i el poder judicial quan Borr¨¤s va assegurar a RAC1 que el conseller d'Interior, Miquel Buch, li havia transm¨¨s informaci¨®, sota secret de sumari, sobre l'operatiu dels Mossos d'Esquadra ordenat per la jutgessa d'instrucci¨® Silvia L¨®pez. La jutgessa va retirar la policia auton¨°mica de la investigaci¨®.

Borr¨¤s tamb¨¦ aplica el seu somriure per llen?ar missatges peri¨°dics que alimenten el relat de ¡°l'estat opressor¡±, o per classificar els catalans entre dem¨°crates i no dem¨°crates. ¡°Els lla?os grocs representen a la part de Catalunya que est¨¤ pels drets humans¡±, va dir Borr¨¤s aquest any a RNE. Tamb¨¦ va ser una de les signants el 2016 del pol¨¨mic manifest Koin¨¦ que exigia que el catal¨¤ sigui l'¨²nica llengua oficial a Catalunya. Aquest document, firmat per m¨¦s de 200 persones de la pol¨ªtica i la cultura, denunciava el biling¨¹isme com una estrat¨¨gia concebuda pel franquisme, i titllava la immigraci¨® de la resta d'Espanya com un ¡°instrument involuntari de colonitzaci¨® ling¨²¨ªstica¡±.

La l¨ªder de Junts per Catalunya forma part del grup de confian?a del l'expresident Carles Puigdemont, un nucli que es resisteix a descartar la independ¨¨ncia unilateral perqu¨¨ creuen la que la consulta il¡¤legal de l'1-O aporta suficient legitimitat: ¡°Nosaltres ja hem fet el refer¨¨ndum, el poble va decidir que vol la independ¨¨ncia, i mentre no n'hi hagi un de pactat, hem de treballar per fer-la efectiva¡±, va advertir Borr¨¤s l'octubre passat a TV3: ¡°Espanya ens tracta com una possessi¨®, com un subaltern¡±.

Va ser l'exsocialista Ferran Mascarell com a conseller de Cultura que va nomenar Borr¨¤s el 2013 al capdavant de la ILC. Va mantenir el c¨¤rrec fins al 2018, quan va ser cessada amb la intervenci¨® de la Generalitat a trav¨¦s de l'article 155 de la Constituci¨®. Borr¨¤s va explicar a TV3 que va fer el possible per boicotejar la supervisi¨® de l'administraci¨® catalana: ¡°Qu¨¨ vaig fer quan era directora general [de la ILC] i el meu conseller [Llu¨ªs Puig[ va haver de marxar a l'exili per la repressi¨® espanyola? Vaig col¡¤laborar amb ells? De cap de les maneres; ¨¦s m¨¦s, vaig fer tot el que era a les meves mans perqu¨¨ el 155 no fos tan efectiu¡±. Borr¨¤s va ser designada el 2018 consellera de Cultura al Govern de Quim Torra. Una de les seves primeres decisions va ser crear un c¨¤rrec per a Puig ¨Cavui resident a B¨¨lgica per evitar ser jutjat a Espanya¨C: director del ¡°Programa per al desenvolupament de projectes culturals d'¨¤mbit internacional¡±, amb un sou de 85.000 euros anuals.

La cap de files de Junts per Catalunya al Congr¨¦s ha participat en mobilitzacions dels CDR: la darrera ocasi¨® va ser el 27 de novembre, per tallar l'avinguda Meridiana de Barcelona. Borr¨¤s es va manifestar el setembre passat contra la detenci¨® dels membres dels CDR que van confessar haver planificat un assalt al Parlament i l'elaboraci¨® de material explosiu. La diputada de Junts per Catalunya tamb¨¦ dona suport a Tsunami Democr¨¤tic i ha assegurat que ha participat en accions d'aquesta organitzaci¨® an¨°nima. Tsunami Democr¨¤tic, investigat per l'Audi¨¨ncia Nacional, ¨¦s el grup responsable de l'ocupaci¨® el 14 d'octubre de l'aeroport d'El Prat, del tancament de la frontera amb Fran?a a La Jonquera i de la interrupci¨® del tr¨¤nsit a l'autopista AP-7 durant tres dies de novembre. ¡°Tsunami Democr¨¤tic som la gent. Jo tamb¨¦ m'hi he mobilitzat. ?s un moviment que crida a mobilitzacions c¨ªviques, pac¨ªfiques i democr¨¤tiques¡±, va explicar Borr¨¤s en una entrevista de Cuatro.

Borr¨¤s, com molts altres que donen suport a aquestes accions, no va cr¨¦ixer en un entorn de combat urb¨¤ i de desobedi¨¨ncia civil. Ella mateixa ha explicat que ¨¦s filla de classe mitjana benestant, que gaudia d'estiuejos a Menorca, de la masia familiar a Sant Cugat del Vall¨¨s, on corria amb una moto de trial que li va regalar el pare; va poder formar-se a l'estranger i ser a primera l¨ªnia del que el conseller Mascarell va definir durant el seu mandat com ¡°el millor moment del catal¨¤ a la hist¨°ria¡±. Tot aix¨° ¨¦s el passat per a Borr¨¤s perqu¨¨ Catalunya ¡°viu un moment d'emerg¨¨ncia nacional¡±. ¡°Necessitem pol¨ªtics que vulguin entrar a la hist¨°ria fent una aportaci¨® significativa al seu pa¨ªs, fent possible la independ¨¨ncia de Catalunya¡±, va escriure en un article premonitori del 2011.