¡®Esperant Godot¡¯, per fi a la Beckett

Missi¨® complerta. Malgrat portar el seu nom, la Sala Beckett feia tres d¨¨cades que esperava Godot. I el seu primer muntatge d'Esperant Godot,?amb el qual celebren un doble aniversari ¡ªels 30 anys de l'obertura de la sala barcelonina i de la mort de Samuel Beckett¡ª, arriba en un moment pol¨ªtic i social tan tens, negre i conf¨²s que afegeix una vig¨¨ncia inquietant al cr¨ªptic, enrevessat i pervers text del genial dramaturg irland¨¨s. Godot ¡ªl'obra, no el personatge que no arriba mai¡ª per fi ha arribat a la Beckett en un muntatge dirigit per Ferran Utzet, amb Nao Albet i Pol L¨®pez com a extraordin¨¤ria parella protagonista.

La nova traducci¨®, a c¨¤rrec de Josep Pedrals, ¨¦s la primera clau de l'¨¨xit del muntatge. El t¨ªtol, que perd la paraula tot per quedar-se en Esperant Godot, ja ¨¦s una declaraci¨® d'intencions. Les paraules de Beckett poden i han de deixar l'espectador fora de combat, cal clavar-les com a dards que, en la diana aparent de l'absurd existencial, amaguen reflexions, sent¨¨ncies, sentiments i actituds vitals colpidores.

M¨¢s informaci¨®n

A Beckett sempre se l¡¯espera

La Beckett munta el seu primer ¡®Esperant Godot¡¯

Tot a?Esperant Godot ¡ªen l'obra, i en aquest nou muntatge de manera molt especial¡ª ¨¦s q¨¹esti¨® de ritme i sentit musical. La traducci¨® al catal¨¤ fresc, actual i proper de Pedrals, m¨¦s poeta que traductor, renova el llenguatge; sense menysprear la traducci¨® can¨°nica de Joan Oliver, dona un vol musical m¨¦s ¨¤gil i flexible a les paraules de Beckett sense trair les seves obsessives acotacions.

Hi ha poesia, claredat, senzillesa en la neta escenografia de Max Glaenzel i en la il¡¤luminaci¨® de Paula Miranda: ¨¦s perfecta perqu¨¨ no hi sobra res ni s'hi troba res a faltar; un arbre sense branques, una pedra, un cam¨ª que no va enlloc, un paisatge m¨ªnim que serveix Beckett sense distreure el p¨²blic del que ¨¦s essencial: el ritme de la narraci¨®, el talent dels actors donant el just vol musical a les paraules a trav¨¦s dels matisos de la veu, la gestualitat i l'enginy del clown, amb senzillesa fins i tot en els pics de m¨¦s histrionisme.

Ferran Utzet es lliura a aquest Beckett inesgotable jugant amb el text i, des del respecte a les normes que imposa el referencial autor irland¨¨s, deixa llibertat i espai propi a la frescor, la naturalitat i la sensibilitat dels actors.

Veient i escoltant el treball meticul¨®s en la dicci¨®, en la gradaci¨® de la intensitat vocal, en la netedat del gest, Nao Albet (Estrag¨®) i Pol L¨®pez (Vladimir) semblen instrumentistes virtuosos fent front a un llarg i extenuant duo de c¨¤mera ¡ªgaireb¨¦ dues hores de ritmes complexos i canviants¡ª en el qual donen vida a dos rodamons molt m¨¦s joves del que va pensar Beckett. Curiosament, les seves reflexions no grinyolen, ni les m¨¦s profundes i serioses, ni les ing¨¨nues i eixelebrades: en aquest muntatge, la joventut dels personatges, que resta solemnitat a les paraules, obre noves perspectives a l'imaginari becketti¨¤.

La potent sonoritat i pres¨¨ncia f¨ªsica d'Aitor Galisteo-Rocher, amb els aires fers del domador de la Lul¨², d'Alban Berg, i la imponent disciplina gestual de Blai Juanet aporten una potent c¨¤rrega energ¨¨tica a un repartiment completat pels nens Mart¨ª Moreno i Eric Seij¨®.