Catalunya ho torna a intentar amb les renovables

A?la Generalitat creuen els dits. Nom¨¦s el 8,5% de l'energia consumida a Catalunya procedia el 2017 (¨²ltima dada disponible) de fonts renovables, un percentatge que representa menys de la meitat de l'objectiu del Govern de cara al 2020. Els productors d'energia e¨°lica repeteixen el mateix des de fa anys: despr¨¦s de ser pionera en aquest ¨¤mbit, Catalunya s'ha quedat enrere i no ha estrenat ni un sol parc e¨°lic des del 2012?ni solar des del 2013. Avui ¨¦s la setena comunitat per volum de pot¨¨ncia instal¡¤lada de molins de vent i la sisena per plantes solars. ¡°Tenim una feina herc¨²lia per fer i tinc dubtes que el Parlament s¨¤piga el que ens espera¡±, adverteix Jaume Morr¨®n, gerent d'EolicCat, la patronal del sector, sobre l'esfor? que s'haur¨¤ de fer per resoldre la situaci¨®.

La comunitat acumula anys negres en plena crisi clim¨¤tica. Primer van ser els tribunals els que van frenar la implantaci¨® de parcs e¨°lics i despr¨¦s va arribar la fi de les primes. Per¨° els operadors repetien una queixa: un decret aprovat el 2009 que nom¨¦s permetia la instal¡¤laci¨® de parcs de m¨¦s de 10 megawatts (MW) en poques zones. La setmana passada, l'Executiu va decidir assumir la petici¨® i va derogar la norma, capgirant precisament aquell plantejament: els parcs e¨°lics es podran implantar a tot el territori amb l'excepci¨® de determinades zones de protecci¨®. Despr¨¦s de perdre 1.400 MW tramitats en els ¨²ltims anys (cap s'ha acabat creant), ara s'obre un nou horitz¨®.

¡°Aquest decret era una barrera i el primer que calia fer era derogar-lo¡±, assumeix Manel Torrent, director de l'Institut Catal¨¤ d'Energia (Icaen). Creu que el nou plantejament de la Generalitat, que busca equiparar-se a la resta d'autonomies, canviar¨¤ la situaci¨® rotundament: ¡°Espero un boom de projectes i aix¨° pot ser un problema perqu¨¨ els projectes s'han de gestionar un per un. Ara no ens podem aturar en l'elaboraci¨® de projectes¡±. Amb la derogaci¨® de l'antic decret, l'Executiu ha habilitat un procediment de tramitaci¨® m¨¦s simple amb el qual preveu aprovar-los en un termini de 13 mesos. L'Executiu assegura que hi ha ¡°inversors interessats¡±. De fet, ja li han arribat dos projectes per aprovar. La convalidaci¨® del decret al Parlament est¨¤ prevista per dem¨¤ dimecres.

L'Associaci¨® d'Empreses d'Energies Renovables (APPA) defensa tamb¨¦ el nou model que assumeix la Generalitat. El seu president, Jon Mac¨ªas, defensa que ¡°hi havia m¨¦s traves que facilitats¡± i que espera que ara s'eliminin ¡°les traves administratives i les limitacions d'implantaci¨® territorial i que se simplifiquin els procediments que hauran de seguir les empreses¡±, aix¨ª com que s'impulsi l'autoproducci¨®. A m¨¦s de derogar el mapa e¨°lic, el Govern catal¨¤ ha introdu?t canvis per impulsar la implantaci¨® de plantes: les instal¡¤lacions fotovoltaiques podran superar les sis hect¨¤rees i es facilitar¨¤ que s'engeguin en aparcaments.

L'Executiu creu plausible la possibilitat de desplegar 36.000 MW d'e¨°lica i 12.000 MW de fotovoltaica el 2050. ¡°Hi ha prou espai per fer-ho. Una altra cosa ¨¦s que el territori ho admeti¡±, afirma Torrent en refer¨¨ncia a l'oposici¨® de plataformes locals a admetre la implantaci¨® d'infraestructures energ¨¨tiques a les seves zones d'influ¨¨ncia. El director de l'Icaen defensa que caldr¨¤ fer una ¨¤rdua tasca pedag¨°gica. I algunes veus avisen que, si aix¨° no passa, s'haur¨¤ de trinxar el territori amb l¨ªnies d'alta tensi¨® per portar l'energia d'altres llocs.

Pimec avisa que Catalunya afronta al repte d'emetre menys alhora que assumeix m¨¦s demanda energ¨¨tica a fi, per exemple, d'alimentar els 1,2 milions de cotxes el¨¨ctrics que es preveu que circulin el 2030. Aquesta ¨¦s una etapa interm¨¨dia, en qu¨¨ es preveu reduir la pol¡¤luci¨® per gasos d'efecte hivernacle un 40% i aconseguir un 50% d'electricitat verda. Avui, el 46% de l'energia consumida arriba del petroli.