Rosal¨ªa, aud¨¤cia i sobreexposici¨®

Ha estat tot tan vertigin¨®s i tan bestial que conv¨¦ recapitular-ho per entendre les seves dimensions. Fins a mitjans del 2018, Rosal¨ªa Vila Tobella (Sant Esteve de Sesrovires, 26 anys) era m¨¦s o menys coneguda com a int¨¨rpret de flamenc, amb un ¨¤lbum auda?, Los Angeles, confeccionat a mitges amb el guitarrista Ra¨¹l Refree per a la companyia Universal. No obstant aix¨°, les lleus heterod¨°xies en els arranjaments o la producci¨® no suggerien res del que vindria despr¨¦s.

Rosal¨ªa exercia de cantant de flamenc on i quan podia: el circuit del flamenc no s'obre a una paia catalana aix¨ª com aix¨ª. Mentrestant, anava preparant sigil¡¤losament el gran reciclatge. Atenci¨®: el que ha fet no ¨¦s habitual ni tan sols en artistes que venen de fam¨ªlies milion¨¤ries. Ha treballat en complicitat amb un m¨²sic cosmopolita, Pablo D¨ªaz-Reixa, m¨¦s conegut com El Guincho. Una producci¨® de luxe, bases digitals acompanyades per cors i orquestra simf¨°nica, amb arranjaments de professionals com Jes¨²s Bola i Joan Albert Amarg¨®s. M¨¦s el toc andal¨²s garantit per Las Negris, Los Mellis, Nani i Lin Cort¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Poderosa, carnal, moderna

Els Grammy Llatins es rendeixen al fenomen Rosal¨ªa

Pop electr¨°nic amb denominaci¨® d'origen per al relat, potser una mica for?at, del viacrucis d'¡°una relaci¨® t¨°xica¡±. Res a veure amb l'afinitat que va mantenir amb el traper?Ant¨®n ?lvarez, ¨¤lies C. Tangana, que signa discretament com a coautor de gaireb¨¦ tots els temes del que es batejaria com El mal querer. Un disc que Rosal¨ªa va finan?ar i que despr¨¦s llicenciaria a la multinacional Sony Music, marcant dist¨¤ncies amb l'anterior companyia i evitant aix¨ª encasellar-se. Ja hem dit que la noia ¨¦s m¨¦s intel¡¤ligent del que s'estila en el seu ofici? Empaquetat amb cura i tradu?t en v¨ªdeos cridaners, El mal querer?va tenir una repercussi¨® immediata a tot el planeta. Atenci¨® a la seg¨¹ent jugada: en comptes de demanar almoina pel desbordant m¨®n llat¨ª, Rosal¨ªa va pactar amb oficines i mitjans que treballen el mainstream internacional, on de seguida van detectar que all¨¤ hi havia alguna cosa diferent i seductora.

Per aix¨° s¨®n poc pertinents les acusacions d'¡°apropiaci¨® cultural¡±, primer provinents de les capelles gitanistes del flamenc i despr¨¦s dels cercles del Carib del reggaeton, atordits per l'impacte de ¡°la blanquita¡±. A la pr¨¤ctica, aix¨° de Rosal¨ªa es ven com a so urban, que ¨¦s en si mateix un eufemisme de m¨¤rqueting per referir-se a la subcultura afro-nord-americana. El so mundial, aqu¨ª condimentat amb pebre i safr¨¤.

Rosal¨ªa encaixa de manera natural en el model d'artista del segle XXI: curiosa, preparada, valenta, sexi. Alg¨² que lluita per la seva autonomia (creativa, econ¨°mica, amorosa), alhora que aprofita les possibilitats per col¡¤laborar. No es posa fronteres: els duets i temes individuals que ha tret despr¨¦s d'El mal querer?s'allunyen conscientment del flamenc. Nadiva digital, gestiona les xarxes amb desimboltura i sembla que va m¨¦s velo? que la seva discogr¨¤fica oficial. Per¨° tamb¨¦ es deixa portar: recordeu el seu cameo, perfectament gratu?t, a?Dolor y gloria.

La vedet

Sabem que pot cantar amb delicadesa per¨° els seus directes obeeixen a la l¨°gica del show?modern. Envoltada per ballarines automatitzades, amb la m¨²sica majorit¨¤riament enllaunada, segueix el prototip de vedet?alliberada que va establir Madonna a principis dels vuitanta. Rosal¨ªa t¨¦ una bellesa at¨ªpica que els llums acaronen. I es permet capricis, com incloure ¨¨xits gitanos de?Las Grecas o Parrita, uns gestos que segurament passen desapercebuts per al p¨²blic guiri.

Aquesta ¨¦s una altra. De moment, Rosal¨ªa no ha trencat, comercialment parlant, fora dels pa?sos hispanoparlants. Pot actuar a qualsevol lloc del m¨®n, gr¨¤cies a la vitalitat dels seus espectacles i el magnetisme de la seva llegenda (la flamenca-que-infringeix-esquemes). Per superar el dest¨ª de quedar-se en un exotisme de temporada, necessita segurament fer m¨²sica m¨¦s global.

Per aix¨°, pel punt delicat de la seva situaci¨®, ajuda poc el desmesurat tractament medi¨¤tic que rep a Espanya. Aquesta ¨¦s una terra molt curteta en l'¨¤mbit musical, que sembla que nom¨¦s t¨¦ lloc per celebrar una ¨²nica figura nacional en un determinat moment; potser us heu adonat que, sense proposar-s'ho, Rosal¨ªa ha eclipsat les altres vocalistes femenines que han arribat aquests darrers anys.

La recerca de titulars prescindeix de qualsevol sensatesa: es poden llegir c¨¤lculs de ¡°la fortuna de Rosal¨ªa¡± que senzillament no tenen en compte els m¨ªnims percentatges ¨Cde Spotify o YouTube¨C ni l'obligaci¨® de pagar els sous, les despeses del seu extens equip. No ¨¦s bo quan la ignor¨¤ncia es combina amb l'enveja. Aix¨ª que far¨ªem b¨¦ de declarar una morat¨°ria. Des d'ara mateix: parlar de Rosal¨ªa nom¨¦s quan tingui novetats de deb¨°; ¨¦s massa jove per opositar a joguina trencada.