El Consell d¡¯Europa aplaudeix el model ling¨¹¨ªstic catal¨¤

Espanya incompleix els seus compromisos europeus per preservar la riquesa ling¨¹¨ªstica del continent. Aix¨ª ho manifesta el comit¨¨ de ministres del Consell d'Europa, que acaba d'emetre un informe amb recomanacions en el qual insta el Govern espanyol a refor?ar l'¨²s de les lleng¨¹es cooficials a l'Administraci¨® central i garantir el dret dels ciutadans que les parlen a utilitzar-les en els processos judicials. La instituci¨® amb seu a Estrasburg insta, a m¨¦s, els responsables auton¨°mics de Gal¨ªcia i la Comunitat Valenciana a eliminar els l¨ªmits imposats a les aules als seus idiomes propis.

El cinqu¨¨ diagn¨°stic oficial sobre el grau de compliment a Espanya de la Carta Europea de les Lleng¨¹es Minorit¨¤ries, un tractat del 1992 per¨° al qual l'Estat espanyol es va adherir el 2001, ¨¦s el m¨¦s dur. El Consell d'Europa critica la falta d'avan?os i reitera la necessitat de reformar l'article 231 de la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial. Aquesta norma estableix que l'¨²s d'una llengua cooficial ¡°nom¨¦s est¨¤ perm¨¨s si cap de les parts s'hi oposa¡±. El que hauria de garantir, objecten els experts europeus, ¨¦s que es pugui fer servir sempre que ho demani una de les parts.

El Ministeri de Pol¨ªtica Territorial addueix que l'informe del Consell d'Estat?compr¨¨n el per¨ªode 2014-2016 amb el PP al Govern, per la qual cosa no t¨¦ en compte els avan?os impulsats pel PSOE, com els cursos a dist¨¤ncia per a funcionaris, el reconeixement de les lleng¨¹es cooficials com a m¨¨rits en els concursos de trasllats o el complement salarial que cobraran a partir del 2020 els treballadors que les utilitzin. El que no aclareix el departament de Meritxell Batet ¨¦s si es reformar¨¤ la llei del Poder Judicial, com demanen expressament els experts europeus.

Aplaudiment al model catal¨¤

Catalunya surt for?a ben parada en l'informe del Consell d'Europa sobre l'¨²s del catal¨¤. El document destaca el ¡°fort suport¡± de les autoritats auton¨°miques per potenciar la llengua i remarca el valor del model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica a l'escola ¡°sense descurar la import¨¤ncia de l'educaci¨® multiling¨¹e¡±. ¡°El catal¨¤ s'utilitza en tots els nivells de l'educaci¨® i els alumnes acaben els seus estudis obligatoris amb un alt domini del catal¨¤ i el castell¨¤¡±, exposa l'informe. De fet, l'estudi carrega contra la controvertida Lomce, la llei educativa que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy (PP), en considerar que ¡°desafia¡± el model ling¨¹¨ªstic catal¨¤ i ¡°obstaculitza el sistema de conjunci¨® ling¨¹¨ªstica i immersi¨®¡±.

On queden tasques pendents, admet l'informe, ¨¦s en la Just¨ªcia. ¡°El nombre de sent¨¨ncies en catal¨¤ est¨¤ disminuint, del 12,4% el 2013 al 8,4% el 2016, tot i que la Generalitat ha seguit implementant amplis programes de formaci¨® en catal¨¤ per a tot el personal judicial¡±, assenyala. Aquesta situaci¨® ha estat recollida en l'¨²ltim informe de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, que situa la pres¨¨ncia del catal¨¤ en les sent¨¨ncies en el 7,7%.

L'estudi recull les queixes del Govern catal¨¤ sobre les ¡°accions legals sistem¨¤tiques¡± que es prenen contra la legislaci¨® del catal¨¤ i les den¨²ncies d'entitats per discriminaci¨® ling¨¹¨ªstica. ¡°Malgrat els esfor?os realitzats per les autoritats, encara existeixen defici¨¨ncies en termes d'idioma en el servei de salut i l'atenci¨® a la gent gran¡±, assenyala.

L'¨²ltim informe de l'entitat de defensa del catal¨¤ Plataforma per la Llengua recull un presumpte cas de discriminaci¨® on una doctora va criticar una pacient de 15 anys quan se li va escapar una paraula en catal¨¤ enmig de la seva explicaci¨® en castell¨¤. ¡°Aix¨° ¨¦s el que us passa aqu¨ª, que no podeu sortir a m¨¦s de 40 quil¨°metres perqu¨¨ teniu problemes amb la llengua. No sabeu expressar-vos correctament i no teniu futur fora d'aqu¨ª, a mi m'¨¦s igual¡±, va dir la doctora, segons Plataforma per la Llengua.

Oficina de queixes a la Comunitat Valenciana

L'informe del Consell d'Europa critica la normativa escolar a la Comunitat Valenciana per impedir l'exist¨¨ncia de ¡°programes d'immersi¨®¡± ling¨¹¨ªstica en valenci¨¤. ¡°Si els tribunals no permeten la immersi¨® ling¨¹¨ªstica completa, no es pot fer¡±, respon el director general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Rub¨¦n Trenzano. El 2015, l'Executiu integrat pel PSOE i Comprom¨ªs va aprovar una normativa que potenciava l'ensenyament en valenci¨¤, per¨° la just¨ªcia en va anul¡¤lar diversos articles. Ara les escoles decideixen les hores impartides en valenci¨¤ i castell¨¤ amb un m¨ªnim del 25% en totes dues.

L'informe constata ¡°millores significatives¡± en l'¨²s del valenci¨¤ i destaca la reobertura de la televisi¨® i r¨¤dio auton¨°miques. Les dificultats per a l'¨²s d'aquesta llengua les reflecteixen les queixes presentades a la nova Oficina de Drets Ling¨¹¨ªstics de la Generalitat. El 2018, primer any de funcionament, la Conselleria de Sanitat va ser l'organisme m¨¦s assenyalat, amb den¨²ncies de pacients per la impossibilitat de comunicar-se en la seva llengua.

Un ve¨ª d'Alacant que va acudir a l'oficina assegura que al maig es va adre?ar en valenci¨¤ a un policia local que li estava posant una multa i l'agent li va etzibar: ¡°A Alacant l'idioma oficial ¨¦s l'espanyol, no entenc el seu dialecte¡±. Una dona relata que en un centre de salut a Val¨¨ncia, la metgessa li va respondre: ¡°No entenc el valenci¨¤, aix¨ª que si vol que l'ajudi...¡± I la d'un ve¨ª de X¨¤tiva que va telefonar a l'agost a la Tresoreria de la Seguretat Social i va ser interromput per la seva interlocutora: ¡°Est¨¤s trucant a la Tresoreria de la Seguretat Social i has de parlar-me en castell¨¤¡±. Quan l'home li va dir que estava trucant a una oficina valenciana, l'empleada va penjar.

A Balears nom¨¦s dos jutges fan servir el catal¨¤

El d¨¨ficit de lleng¨¹es cooficials en el sistema judicial espanyol el corrobora des de Balears la titular del jutjat d'inst¨¤ncia n¨²mero 24 de Palma, Victoria Cresp¨ª. Nom¨¦s ella i un altre magistrat, el president de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Balears, Gabriel Fiol, dicten sempre les sent¨¨ncies en catal¨¤. ¡°L'¨²s de les lleng¨¹es no ¨¦s gens igualitari¡±, apunta Cresp¨ª, que ho atribueix a factors com el desconeixement de l'idioma o problemes a l'hora de traduir els dict¨¤mens. ¡°Jo demano la traducci¨® de les meves sent¨¨ncies, per¨° nom¨¦s hi ha un traductor, que, a m¨¦s, tamb¨¦ treballa amb altres idiomes¡±, lamenta Cresp¨ª, a qui el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va obrir una investigaci¨® per la queixa d'un advocat que va rebre una resoluci¨® en catal¨¤, tot i que finalment li va donar la ra¨® a la magistrada.

Per a Cresp¨ª un altre dels problemes ¨¦s que el CGPJ no ha editat cap diccionari jur¨ªdic en catal¨¤ en el qual els magistrats es puguin basar ¡°perqu¨¨ la llengua ¨¦s canviant i suposa un plus d'esfor? trobar determinats termes¡±. Advoca per campanyes de conscienciaci¨® perqu¨¨ la gent que vulgui expressar-se en catal¨¤ ¡°s¨¤piga que pot fer-ho¡±.

Per a l'advocat Josep de Luis, president d'Obra Cultural Balear, es continua utilitzant el castell¨¤ ¡°per certa in¨¨rcia¡± tot i que existeix un marc jur¨ªdic que permet ¡°una te¨°rica normalitat del catal¨¤¡±. ¡°Part d'una falsa presumpci¨® que pogu¨¦s posar-te el jutjat en contra¡±, lamenta De Luis.

El gallec es perd a l¡¯escola

El Consell d'Europa incideix especialment en la greu reculada que pateix el gallec. ¡°El proc¨¦s de desgalleguitzaci¨® est¨¤ sent rapid¨ªssim perqu¨¨ no s'adopten les pol¨ªtiques adequades per mantenir la llengua regional minorit¨¤ria que m¨¦s parlants t¨¦ a Europa¡±, coincideix el socioling¨¹ista Henrique Monteagudo.

El percentatge de nens que no parla mai en gallec s'ha disparat en una d¨¨cada gaireb¨¦ 15 punts, passant del 29,59% del 2008 al 44,13% de 2018, segons l'Institut Gallec d'Estad¨ªstica. Per apreciar la ruptura de la transmissi¨® generacional que reflecteixen aquestes xifres, n'hi ha prou amb comparar-les amb el nombre d'avis que s'expressen nom¨¦s en castell¨¤: un 13%. ¡°La transmissi¨® de la llengua de pares a fills ja no est¨¤ garantida i, per tant, la proporci¨® d'alumnes amb domina el gallec com a idioma de la vida quotidiana tamb¨¦ ha disminu?t significativament¡±, apunta el Consell d'Europa, que posa el focus del problema en les escoles i insta el Govern d'Alberto N¨²?ez Feij¨®o (PP) a fer marxa enrere en el model que va instaurar el 2010.

A Gal¨ªcia, des de fa nou anys, les escoles i instituts han d'impartir el mateix nombre d'assignatures en castell¨¤ que en la llengua pr¨°pia de la comunitat. El sistema anterior, engegat pel bipartit del PSOE i BNG basant-se en un pla aprovat per Manuel Fraga, permetia fer m¨¦s classes en gallec.

El Consell d'Europa conclou que la pres¨¨ncia de la llengua pr¨°pia en el sistema educatiu de Gal¨ªcia ¡°¨¦s insuficient, particularment a nivell preescolar¡±. ¡°En signar la Carta Europea de les Lleng¨¹es Minorit¨¤ries, Espanya es va comprometre al fet que hi hagu¨¦s una l¨ªnia d'educaci¨® ¨ªntegrament en gallec i no existeix. ?s un incompliment flagrant d'un comprom¨ªs de l'Estat¡±, apunta Monteagudo, secretari de la Reial Acad¨¨mia Gallega. El PP va suprimir els programes voluntaris d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica que funcionaven en Educaci¨® Infantil per facilitar l'aprenentatge del gallec a nens d'entorns castellanoparlants.

La Xunta no pensa atendre la recomanaci¨® del Consell d'Europa. El Govern de Feij¨®o s'aferra a la ¡°legalitat¡± del seu model educatiu i destaca que les ¨²ltimes dades estad¨ªstiques que gestiona revelen que el nombre de gallegoparlants augmenta del 50,9% al 51,88%. El president gallec admet la caiguda entre els m¨¦s joves per¨° sost¨¦ que la soluci¨® ¨¦s impulsar ¡°campanyes de promoci¨®¡±.

Adhesius per ser at¨¨s en basc

El Consell d'Europa critica que ¡°no est¨¤ garantit¡± l'¨²s del basc en els procediments civils, criminals i administratius, on les sent¨¨ncies i l'atenci¨® a les persones en aquesta llengua brilla per la seva abs¨¨ncia. L'informe assenyala que nom¨¦s 16 dels 343 magistrats s¨®n biling¨¹es. Est¨¦n el d¨¨ficit a la universitat, concretament a les carreres de Dret i Medicina, mentre reconeix l'esfor? a l'Ertzaintza, on el 42% dels agents tenen aquesta capacitaci¨®, i en el Servei Basc de Salut, amb un 34%. Malgrat les estirades d'orelles, el Govern basc est¨¤ ¡°raonablement satisfet¡± amb les conclusions del Consell d'Europa. La viceconsellera de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Miren Dobaran, creu que es reconeix l'impuls al basc en l'Administraci¨® basca.

La portaveu del sindicat d'infermeria, Satse, Amaia Mayor, reconeix que el personal sanitari ha fet un gran esfor? per certificar el nivell exigit en els seus llocs de treball i aix¨ª garantir el dret dels ciutadans: ¡°Som el col¡¤lectiu m¨¦s ampli, incloent-hi les matrones, i el que m¨¦s s'ha euskaldunitzat¡±. Els treballadors de la sanitat basca porten un adhesiu amb una E perqu¨¨ els usuaris s¨¤piguen qui els pot atendre en basc i si aix¨ª se sol¡¤licita totes les comunicacions oficials es poden rebre en aquesta llengua. El col¡¤lectiu on el biling¨¹isme est¨¤ menys est¨¨s ¨¦s el dels metges especialistes.

Amb informaci¨® de Sonia Vizoso, Jessica Mouzo, Ignacio Zafra, Luc¨ªa Boh¨®rquez i Pedro Gorospe.