Un passatge estret, per¨° un passatge, al cap i a la fi

El conflicte pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ entrant en una fase de negociaci¨®, formal i informal. Ara ¨¦s important que, col¡¤lectivament, no ens tornem a equivocar. Ja nom¨¦s per la meva dedicaci¨® acad¨¨mica s¨¦ perfectament que, amb el perm¨ªs d¡¯Adam Smith, la interacci¨® de m¨²ltiples decisors pot generar resultats que no s¨®n desitjables per a la majoria d¡¯ells. Aix¨° fins i tot pot passar comptant amb la seva plena racionalitat.

En la negociaci¨® tenim quatre sensibilitats, que no intento associar amb partits pol¨ªtics. D¡¯una banda, tenim, a Catalunya, els sobiranistes independentistes, per als quals una naci¨® ha de tenir un Estat, i tamb¨¦ els sobiranistes aindependentistes, que poden relativitzar la independ¨¨ncia i posar m¨¦s ¨¨mfasi en la preservaci¨® de la naci¨® i en l¡¯autogovern. De l¡¯altra, en el global espanyol tindr¨ªem la sensibilitat dialogant i la no dialogant. Les dues ¨²ltimes eleccions generals semblen demostrar que la dialogant ¨¦s majorit¨¤ria, tot i que per poc. Penso que la interacci¨® estrat¨¨gica d¡¯aquestes quatre sensibilitats hauria de donar pas a un Govern que afavoreixi el di¨¤leg i la negociaci¨®. Des del costat catal¨¤ afavorir-lo ¨¦s el que t¨¨cnicament s¡¯anomena una estrat¨¨gia dominant: ¨¦s el millor en qualsevol circumst¨¤ncia. Per als sobiranistes aindependentistes, la seva actitud natural ser¨¤ la d¡¯afavorir la formaci¨® d¡¯aquest Govern. Els independentistes han de fer el mateix perqu¨¨, si tan conven?uts estan del frac¨¤s de la negociaci¨®, ser¨¤ demostrant que estan disposats a dialogar ¨Ci, afegeixo, limitant-se a manifestacions de protesta ordenades, demostratives i no disruptives¨C com es carregaran de raons i ampliaran la base per a la seg¨¹ent fase del contenci¨®s. Evidentment, l¡¯estrat¨¨gia dialogant ser¨¤ llavors tamb¨¦ la millor per a la sensibilitat dialogant espanyola.

Qu¨¨ podem afirmar sobre el ritme i el contingut de la negociaci¨®?

¨C El ritme ser¨¤ lent. La realitat de la pres¨® i l¡¯exili pesa.

¨C Els conflictes dif¨ªcils s¨®n aquells en qu¨¨ falta la confian?a. Construir un marc de confian?a, fins i tot quan s¡¯intueixen els par¨¤metres d¡¯un comprom¨ªs possible, nom¨¦s es pot fer pas a pas, fita a fita.

¨C Crec que cal pensar a vuit anys vista, cosa que significa que en els quatre primers caldria assegurar que tinguem els quatre seg¨¹ents.

En els primers quatre anys es tracta, en bona mesura, d¡¯arribar a un clima de distensi¨® i d¡¯interlocuci¨® permanent, flu?da i progressivament emp¨¤tica. Aix¨° no passar¨¤ nom¨¦s pel fet de parlar. Caldr¨¤ que hi hagi gestos amb subst¨¤ncia i un encadenament de fites. N¡¯he esmentat dues per la banda catalana: facilitar la formaci¨® de govern i limitar-se a mobilitzacions ordenades i no disruptives. El Govern d¡¯Espanya, per la seva banda, hauria de tenir present que dos dels eixos propulsors de la desafecci¨® catalana s¨®n la percepci¨® que el model territorial centralitzat s¡¯est¨¤ consolidant amb for?a, exemplificat en el mapa de l¡¯AVE o en el creixement del poder econ¨°mic de Madrid, i la percepci¨® que Espanya veu la identitat nacional catalana com una amena?a, i la persist¨¨ncia de la llengua com una imperfecci¨®.

Cal pensar a vuit anys vista; en els quatre primers caldria assegurar que tinguem els quatre seg¨¹ents

Penso que el sobiranisme, ent¨¨s com la convicci¨® que el poble catal¨¤ ¨¦s un subjecte pol¨ªtic, no decreixer¨¤, per¨° l¡¯independentisme podria fer-ho si des de Catalunya es tingu¨¦s la percepci¨® que Espanya est¨¤ disposada a ser com Alemanya, amb les seves Berl¨ªn, Munic o Frankfurt. O encara millor, com el Canad¨¤, on la realitat nacional del Quebec ¨¦s paral¡¤lela a la catalana i m¨¦s respectada. Totes les fites i els gestos que vagin en aquesta direcci¨® marcaran camins de distensi¨®. No ¨¦s dif¨ªcil identificar els ¨¤mbits rellevants: infraestructures, establir i desenvolupar amb profunditat el consorci tributari ja previst, i no discutit, en l¡¯Estatut del 2006, o no q¨¹estionar la troncalitat escolar del catal¨¤ i l¡¯objectiu del biling¨¹isme perfecte i culte.

La fita final ser¨¤ un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia? Ho dubto, per¨° tamb¨¦ afirmo que ¨¦s leg¨ªtim reivindicar-lo. ?s cert que en algun moment caldr¨¤ que hi hagi una crida al vot popular per segellar un acord amb solemnitat. Per¨° no podr¨¤ ser aviat, i no podr¨¤ ser mentre continu?n la pres¨® i l¡¯exili. No resoldria el conflicte catal¨¤ una reforma constitucional que no tingu¨¦s majoria a Catalunya, o que la tingu¨¦s exigua. No veig cap m¨¦s resultat possible a curt o mitj¨¤ termini. Penso, a m¨¦s, que el nostre problema medul¡¤lar no ¨¦s un de Constituci¨®, sin¨® de Tribunal Constitucional. Les ambig¨¹itats a la Constituci¨® deixen molts camins oberts, incloent-hi, per exemple, el federal (amb regions i nacionalitats). Per¨° aquests camins s¡¯han anat tancant per la domin¨¤ncia reaccion¨¤ria al Tribunal Constitucional. Qualsevol agenda de distensi¨® haur¨¤ d¡¯incloure reequilibrar aquesta situaci¨®. Que no se¡¯ns digui que aix¨° ¨¦s polaritzar. Els que hem viscut molts anys als Estats Units sabem b¨¦ que la composici¨® del m¨¤xim tribunal d¡¯un pa¨ªs ¨¦s un tema essencialment pol¨ªtic. La dreta espanyola tamb¨¦ ho sap. L¡¯esquerra, no tant.

La fita final ser¨¤ un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia? Ho dubto, per¨° ¨¦s leg¨ªtim reivindicar-lo

Hi podr¨¤ haver un acord durador si no inclou la dreta espanyola? Segurament no, per¨° l¡¯observaci¨® no pot implicar que aquesta dreta tingui capacitat de veto. Tradicionalment, l¡¯esquerra espanyola ha estat m¨¦s dialogant amb Catalunya. I aix¨° justifica ara que des de Catalunya se¡¯ls permeti governar. Als pa?sos democr¨¤tics governen les majories i qualsevol majoria ¨¦s leg¨ªtima. El dia que la intoler¨¤ncia cap a la difer¨¨ncia catalana i basca resti a la dreta m¨¦s vots dels que li afegeixi ser¨¤ un dia decisiu en l¡¯esdevenir de la societat espanyola.

Els partits catalans han de treballar perqu¨¨ arribi aquest dia, que no ser¨¤, al meu parer, abans de vuit anys. Per tant, haurien de practicar una pol¨ªtica prou moderada per garantir que si la dreta planteja unes eleccions com un assalt a l¡¯autogovern, les perdi. Podria ser estret el passatge entre una moderaci¨® catalana sostenible i les pol¨ªtiques que un Govern d¡¯Espanya consideri viables en el marc de les seves perspectives electorals. Per¨° els resultats electorals recents apunten que existeix i que aquesta ¨¦s l¡¯¨²nica esperan?a que ens queda als que volem evitar que el conflicte s¡¯agreugi. N¡¯hi ha que pensen que la dreta espanyola no canviar¨¤ mai i que continuar¨¤ intimidant l¡¯esquerra de tal manera que a una moderaci¨® catalana li faltar¨¤ oxigen. Per¨° serviran millor el seu inter¨¨s pretenent que no s¡¯ho creuen. Encara s¨®n molts els catalans predisposats a donar una oportunitat a aquesta possibilitat. ?s millor que no vegin en l¡¯independentisme un obstacle.

La formaci¨® del Govern de coalici¨® d¡¯esquerres pot fracassar. El PSOE podria agafar el cam¨ª de la gran coalici¨® sense S¨¢nchez. No ¨¦s probable si aquest disposa d¡¯una actitud cooperadora d¡¯Esquerra. A m¨¦s, amb dirigents pol¨ªtics molt estimats a la pres¨® i a l¡¯exili, qualsevol incident o provocaci¨® comporta impactes emocionals que poden interferir en la negociaci¨®. Especialment si incideixen sobre la compet¨¨ncia electoral. Esquerra vol obrir pas al Govern de coalici¨®. Per¨° t¨¦ por de perdre vots cap a Junts per Catalunya o la CUP, situats en la c¨°moda posici¨® de ser aritm¨¨ticament irrellevants. A mitj¨¤ termini, n¡¯estic conven?ut, una actuaci¨® responsable dels dirigents ser¨¤ recompensada electoralment. No puc evitar expressar el desig que els electors sabessin tamb¨¦ contenir les seves emocions, i reaccionar amb el cap fred, tamb¨¦ a curt termini.

Andreu Mas-Colell ¨¦s economista (UPF i Barcelona GSE). Aquest article ¨¦s un resum de la contribuci¨® de l¡¯autor a un di¨¤leg amb Carlos Solchaga celebrat l¡¯11 de desembre al Cercle d¡¯Economia de Barcelona i organitzat per aquest organisme, la Fundaci¨® Diario Madrid i l¡¯Associaci¨® de Periodistes Europeus.