Els comptes (i els contes) d¡¯Iceta

Fa uns dies, Miquel Iceta, l¨ªder del PSC, es va dedicar a comptar les nacions d¡¯Espanya. I les va comptar malament, molt malament. Per¨° Iceta no va suspendre en aritm¨¨tica, sin¨® en dret constitucional: va confondre els termes, va utilitzar les paraules en sentit equivocat i va arribar a un resultat que no t¨¦ ni cap ni peus, partint d¡¯una premissa falsa que, indefectiblement, l¡¯ha portat a una conclusi¨® equivocada: la conclusi¨® que a Espanya hi ha nou nacions.

Aix¨ª ho declarava Iceta al diari La Raz¨®n: ¡°Les he comptat [les nacions]. Segons els estatuts d¡¯autonomia, vuit, i si hi sumem el pre¨¤mbul de Navarra, nou. Els estatuts de Gal¨ªcia, Arag¨®, Val¨¨ncia, Balears, Can¨¤ries, Andalusia, el Pa¨ªs Basc i Catalunya diuen que s¨®n nacionalitats o nacionalitats hist¨°riques. Naci¨® i nacionalitat s¨®n sin¨°nims¡±.

Naci¨® i nacionalitat s¨®n sin¨°nims? Vegem-ho.

?s cert que alguns autors, en l¡¯¨¤mbit de la teoria i no del dret, poden mantenir aquesta afirmaci¨®. Per exemple, a La?nacionalitat catalana, de Prat de la Riba, publicat ara fa 113 anys, encara el text doctrinal m¨¦s influent del pensament nacionalista catal¨¤, aquests termes s'utilitzen com a sin¨°nims i aix¨ª s¡¯adverteix, si no ho recordo malament, en la seva introducci¨®. Pel que sigui, Prat de la Riba prefereix parlar de Catalunya com a nacionalitat i no com a naci¨®, tot i que afirmi que el seu contingut ¨¦s el mateix.

Els estatuts d¡¯autonomia s¡¯han d¡¯interpretar amb els m¨¨todes acotats propis de la?interpretaci¨® jur¨ªdica, no des dels molt amplis i m¨¦s lliures de l¡¯especulaci¨® te¨°rica

Per¨° Prat de la Riba es mou en el m¨®n de l¡¯abstracci¨® i de les doctrines. Iceta, en canvi, raona des d¡¯un punt de vista diferent, molt m¨¦s concret, el jur¨ªdic. En efecte, invoca els estatuts d¡¯autonomia actuals, cosa que indica que pret¨¦n trobar el significat jur¨ªdic dels termes naci¨® i nacionalitat en el nostre ordenament tenint en compte que aquests estatuts s¨®n lleis org¨¤niques, ¨¦s a dir, elements d¡¯aquest ordenament.

Aqu¨ª ¨¦s on Iceta comet un error enorme: interpreta aquests estatuts com si fossin un text doctrinal, l¡¯expressi¨® lliure de les idees d¡¯un autor determinat, sense tenir en compte que el seu raonament parteix, perqu¨¨ aix¨ª ho confessa d¡¯entrada, de normes jur¨ªdiques, dels estatuts d¡¯autonomia, que s¡¯han d¡¯interpretar amb els acotats m¨¨todes propis de la interpretaci¨® jur¨ªdica, no des dels molt amplis i m¨¦s lliures de l¡¯especulaci¨® te¨°rica, de la filosofia si es vol.

Si Iceta hagu¨¦s comptat b¨¦, ho hauria fet des d¡¯un pressup¨°sit b¨¤sic: si se'n volen extreure conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques, els termes que figuren en una llei s¡¯han d¡¯interpretar en relaci¨® amb els altres termes de la mateixa llei i, per descomptat, en el context de l¡¯ordenament d¡¯acord amb les regles que ordenen la jerarquia de les seves normes.

M¨¦s clar i concret: els estatuts d¡¯autonomia ¨Ci de qualsevol norma, incloent-hi les de menor rang i import¨¤ncia¨C s¡¯han d¡¯interpretar d¡¯acord amb la Constituci¨® i si anem per trobar el significat d¡¯aquests termes als estatuts, ens trobem amb un article essencial que Iceta ha oblidat, l¡¯article 2, en el qual es distingeix entre naci¨® i nacionalitat, es prescriu que nom¨¦s hi ha una naci¨®, que ¨¦s l¡¯espanyola, i que, a m¨¦s, est¨¤ integrada per nacionalitats i regions amb dret a l¡¯autonomia.

Els comptes d¡¯Iceta, a m¨¦s d¡¯equivocats, s¨®n una frivolitat imprudent i sense fonament

Naci¨® i nacionalitat s¨®n, doncs, termes amb un significat diferent i amb conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques tamb¨¦ diverses. A m¨¦s de l¡¯article 2, altres parts de la Constituci¨® (per exemple, el pre¨¤mbul, l¡¯article 1, apartat 1 i 2, 144, lletra a, 147, apartat 2, lletra a) tamb¨¦ s¨®n ¨²tils per esbrinar aquest significat. En tot cas, les denominacions dels estatuts s¨®n producte de la voluntat del legislador org¨¤nic i poden escollir la denominaci¨® que considerin m¨¦s adequada o no escollir-ne cap, per¨° no m¨¦s enll¨¤ d¡¯una denominaci¨® que es pugui incloure en l¡¯¨¤mbit del que signifiquen les nacionalitats i les regions. En tot cas, mai es pot utilitzar el terme naci¨®, reservat ¨²nicament a Espanya entesa com el conjunt dels espanyols, segons es dedueix d¡¯alguns dels preceptes esmentats.

Els comptes d¡¯Iceta, a m¨¦s d¡¯equivocats, s¨®n una frivolitat imprudent i sense fonament. Sempre, per¨° m¨¦s en aquesta mat¨¨ria i en aquests temps, aix¨° ¨¦s una pertorbaci¨® inoportuna. En termes constitucionals, Espanya ¨¦s, doncs, una naci¨® integrada per nacionalitats i regions, no ¨¦s una naci¨® de nacions ni un Estat plurinacional, tal com ha aprovat el congr¨¦s del PSC aquest cap de setmana. Les paraules, de vegades, s¨®n molt importants. Aquest ¨¦s un cas clar¨ªssim.