¡°El fet que ni et mirin pel carrer ¨¦s pitjor que passar gana o fred¡±

"Al m¨®n hi ha molta lletjor, per¨° si apart¨¦ssim la mirada, n¡¯hi hauria molta m¨¦s¡±. Aquesta frase se'ls va quedar gravada el novembre passat, al Festival de Xixon, a Xesc Cabot i Pep Garrido, directors de Sense sostre, una pel¡¤l¨ªcula que explica la dur¨ªssima experi¨¨ncia de la gent que viu al carrer. La frase citada feia refer¨¨ncia a la pel¡¤l¨ªcula La casa es negra, que va dirigir Forugh Farrokhzad el 1963 sobre la lepra, per¨° encaixa a la perfecci¨® amb l'esperit de Sense sostre: ¡°Volem posar la mirada sobre all¨° que preferim no veure, sobre aquestes realitats monstruoses per¨° profundament humanes que, a for?a de ser ignorades, han deixat d'existir per a nosaltres¡±, explica Cabot, davant de l'aprovaci¨® del seu company.

La pel¡¤l¨ªcula, que explica la viv¨¨ncia del Joan, un home que viu al carrer a Barcelona, est¨¤ protagonitzada per Enric Molina, de 53 anys, el sis¨¨ de set germans, que ha estat m¨¦s de 20 anys vivint sota un pont. ¡°Vaig comen?ar a flirtejar amb la nit, l'alcohol, les drogues i, com em deien els meus pares, vaig acabar en el mal cam¨ª¡±, diu. Fins que, ¡°fa cinc o sis anys¡±, gr¨¤cies a la Fundaci¨® Arrels, va aconseguir deixar el carrer.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Vuit anys al carrer et cremen per dins¡±

¡°Tenim por fins i tot de respirar¡±

¡®Welcome Sense Sostre¡¯

El que narra la pel¡¤l¨ªcula no ¨¦s la vida de l¡¯Enric, ¨¦s una ficci¨®, per¨° es basa en una realitat cruel i fidelment documentada. ¡°Vam fer un gui¨® basant-nos en les experi¨¨ncies de gent que ha viscut al carrer amb qui vam contactar a trav¨¦s de la Fundaci¨® Arrels i de la Xarxa d¡¯Atenci¨® a Persones Sense Llar¡±, explica Garrido. ¡°All¨¤ tenien un taller de teatre que dirigia Ivana Mi?o que ens va servir per comen?ar a assajar amb ells: vol¨ªem que protagonitzessin la pel¡¤l¨ªcula¡±. No nom¨¦s aix¨°, perqu¨¨ li van donar un toc de realitat al gui¨®: ¡°Era molt real, la veritat¡±, diu Molina. ¡°Per¨° hi havia detalls que no se sostenien: per exemple, aix¨° que cadascun an¨¦s amb el seu litre de vi no era del tot cert, es compartia molt... Aix¨ª, entre tots, vam anar donant pinzellades al text fins a deixar el quadre acabat¡±.

Aquests assajos van oferir una altra sorpresa: ¡°Hi havia un home que actuava d'una manera sorprenent, tenia una for?a intu?tiva bestial, una capacitat de mostrar la seva intimitat enmig de tant soroll...¡±, recorda Cabot. Era Molina, que desenvolupava els seus dots art¨ªstics adquirits als 17 anys en una escola d'actors. ¡°Jo vaig posar tota la carn a la graella, com es diu, i els vaig agradar¡±. D'aqu¨ª va passar a interpretar, l'any passat, Sis personatges-Homenatge a Tom¨¤s Giner, al Lliure (espectacle que es tornar¨¤ a veure al juny, dirigit per Juan Carlos Martel amb text de Joan Yago). ¡°Ara estic en un n¨²vol¡±, reconeix l'actor. I ha deixat una mica de banda els seus antics companys de carrer, amb els quals mant¨¦ contacte a trav¨¦s d¡¯Arrels. ¡°Els tinc abandonats!¡±, exclama, ¡°per¨° quan passi tot aquest enrenou els tornar¨¦ a veure¡±.

Aquests amics s¨®n els que tots continuem sense mirar al carrer: ¡°Quan et miren amb cara de f¨¤stic, o com si fessis nosa, o fins i tot quan no et miren, ¨¦s el pitjor. Molt pitjor que el fred, la gana o la por¡±, diu Molina. Els directors es donen per satisfets quan descobreixen que la gent que ja ha vist la pel¡¤l¨ªcula, a la preestrena d¡¯aquest dilluns, als cinemes Girona o a Xixon, comenta que ¡°mai tornar¨¤ a tractar els sensesostre amb la mateixa fredor amb qu¨¨ ho ha fet fins ara¡±. Molina en dona fe i lamenta (i ent¨¦n) que als seus antics companys, els que segueixen al carrer, no els interessa gaire veure la pel¡¤l¨ªcula: ¡°S¨®n t¨ªmids, anar al cinema no s¡¯ho plantegen de cap manera¡±, diu.

M¨²sica de la respiraci¨®

Sense sostre, ¡°¨¤rdua, dura, exigent tamb¨¦ per a l'espectador¡±, en paraules dels directors, trenca un estereotip cinematogr¨¤fic molt com¨²: ¡°El de pel¡¤l¨ªcules en qu¨¨ els sense llar s¨®n rom¨¤ntics, s¨®n esperits lliures, s¨®n poetes¡±, diu Cabot. ¡°Res de tot aix¨°. Una pel¡¤l¨ªcula de les seves vides hauria de ser una pel¡¤l¨ªcula de terror¡±. Aix¨° ¨¦s el que, en certa manera, han fet: explicar el terror de viure al carrer: ¡°Vol¨ªem retratar aquest malson centrant-lo en una experi¨¨ncia humana real: la por de rebre una pallissa qualsevol nit, la por del teu passat, la por del que pugui passar dem¨¤, la por de les addicions... Crec que hem bastit un pont entre la nostra realitat i la d'aquesta gent, que ens han demostrat que tots, absolutament tots els que hem conegut, malgrat la seva trag¨¨dia, s¨®n generosos, s¨®n bones persones¡±.

La pel¡¤l¨ªcula, en la qual els actors professionals Laia Manzanares i Jos¨¦ Mar¨ªa Blanco comparteixen cartell amb antics indigents, transcorre a cop de tos, de respiraci¨®, de forces de flaquesa: ¡°La m¨²sica de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s la respiraci¨® d¡¯en Joan¡±, reflecteix Garrido. ¡°La respiraci¨® d'alg¨² que s'ofega ¨¦s la lluita d'alg¨² que fa un esfor? constant per viure¡±. Encara que sigui en un m¨®n que permet que passi aix¨°. ¡°La pel¡¤l¨ªcula mostra una esquerda del sistema i que la causa del problema no s¨®n els sensesostre, sin¨® una cosa que ens implica a tots com a societat¡±, sost¨¦ Cabot.