Toi entregao

¡°Escriu-me aviat¡±. La frase es repeteix en el pil¨® de cartes guardades en una caixa buida de bombons Ferrero Rocher. Daten dels noranta. Els anys han esborrat de la mem¨°ria alguns noms i ni tan sols una recerca a Facebook serveix per rescatar el record perdut. Les missives de joventut dels que caminen entre la Generaci¨® X (1969-1980) i els millennials (1981-1993) estan plenes d'aventures d'estiu, de relats de Nadal, d'intenses hist¨°ries d'amor i desamor que neixen i moren entre Mates i Literatura. Els 13, els 14, els 15 i els 16 van ser anys de paper i boli, de sobres blancs i del gust amarg dels segells a la llengua.

Tamb¨¦ s'estilaven les postals de les amigues m¨¦s precoces enviades des d¡¯Irlanda, Los ?ngeles o a It¨¤lia. O dels pares que coronaven el seu primer Camino de Santiago. ¡°Aix¨° ¨¦s preci¨®s¡±, deien, quan el m¨®n encara no estava a nom¨¦s un clic de dist¨¤ncia. Fins i tot s'escrivien diaris personals que per sort queien en l'oblit despr¨¦s d'un dia o dos de reflexions assenyades i inflamades.

Les seq¨¹eles d'aquests anys es noten. Encara s'obre la b¨²stia de correus amb certa il¡¤lusi¨®, malgrat que se s¨¤piga amb certesa que nom¨¦s cont¨¦ factures d'aigua, de la llum, notificacions del banc o, en el pitjor dels casos, d¡¯Hisenda. L'esperan?a de rebre la lletra escrita d'una persona estimada segueix viva per molts anys que passin.

La Generaci¨® Z (1994-2010), segons comprovacions emp¨ªriques, utilitzen els estats de Whatsapp per explicar-se la vida: aquestes imatges que passen com si fossin diapositives i que duren 24 hores. ¡°Qui sigui el meu amic, que m'envi? una foto¡±. I el m¨°bil d'aquesta persona s'omple de joves somrients llan?ant petons, traient la llengua o fent el s¨ªmbol de la vict¨°ria. Molts d'ells decoren les imatges amb emoticones: ninots que descriuen amb gestos estats d'¨¤nim. ¡°No n¡¯he utilitzat ni un¡±, es vanaglorien els del babyboom (1949-1968).

Les ¡°modes xorres¡±, segons les definicions m¨¦s dures, o la descripci¨® d'un sentiment en nom¨¦s una imatge, sense necessitat d'esmicolar-lo amb un munt de paraules, no ¨¦s res nou. ¡°Toi atontao, Toi feli?¡±; ¡°Toi triste, Toi namorao¡±; ¡°Toi contigo, Toi cansao¡±¡­ En un breu test en grups de Whatsapp amb integrants de m¨¦s de 35 anys (la versi¨® moderna dels f¨°rums i els xats) tothom recorda el Toi i les seves frases m¨¦s populars: una bestiola amb antenes de color verd i uns ulls grans de color groc sobre un cartell amb dues o tres paraules per imprimir un sentiment.

¡°Doncs ara que ho dius, ¨¦s possible que s¨ª, que sigui el meu alter ego. Una continu?tat dels meus estats d'¨¤nim¡±, explica Jordi Catal¨¤, l'inventor d'una mascota que ha fet 30 anys, i s'exposa al Col¡¤legi Oficial de Disseny Gr¨¤fic de Catalunya. ¡°Sempre caminava amb el paper i el llapis¡±, recorda sobre el naixement del Toi, que va crear fixant-se en la manera de parlar de la gent al carrer. Llavors Catal¨¤ t¨¨nia 33 anys. Va publicar 6 o 7 tois en unes tires c¨°miques d¡¯El Peri¨®dico de Catalunya, on treballava. L'empresa Trigr¨¤fic es va fixar en el ninot, i va negociar amb Panrico per distribuir-los amb els bollycaos. L'¨¨xit va ser total.

No hi havia nen o adolescent que no tingu¨¦s les cartolines primer, i els adhesius despr¨¦s. Josep Mar¨ªa Pons, gerent de Trigr¨¤fic, que mant¨¦ els drets d'autor, calcula que es van imprimir uns 150 milions de tois entre Espa?a i Portugal. ¡°A les fleques es va arribar a limitar la venda de bollycaos: a nom¨¦s dos o tres perqu¨¨ l'empresa no tenia temps de fabricar-ne tants¡±, assegura Pons, que per casualitat ha coincidit amb Catal¨¤ a l'exposici¨®. El creador i el distribu?dor del Toi parlen de la mascota amb la mateixa il¡¤lusi¨®.

El ninot va arrasar als anys 1990 i 1991. ¡°Panrico nom¨¦s demanava que no fossin depressius i que no n¡¯hi hagu¨¦s cap de repetit cada vuit adhesius¡±, explica Pons. Ell i Catal¨¤ quedaven en una cafeteria de la Gran Via de Barcelona i aqu¨ª preparaven les noves campanyes per a l'inici de l¡¯escola i despr¨¦s de les vacances de Nadal. ¡°Vam fer m¨¦s de 1.000 models¡±, rememoren. Van fabricar xapes, samarretes i tazos (pels del babyboom: busquin a Google).

El 2010 i el 2014 es van distribuir altre cop els tois. ¡°Per¨° el bollycao ja no tenia el mateix ¨¨xit¡±. Catal¨¤ t¨¦ ra¨®: als noranta els productes de brioixeria industrial es menjaven de dos en dos sense remordiments ni retrets. El creador del Toi prepara una reinterpretaci¨®. Tamb¨¦ s'ha assajat ja una aplicaci¨® per als m¨°bils.

La Generaci¨® Z en t¨¦ prou per ara amb les emoticones. Encara que entre ells sobreviuen alguns que no han perdut el costum del paper i el boli, desgastat entre classe i classe. Un d'aquests joves corre a la seva habitaci¨® a buscar el seu particular cofre del tresor. A l'interior hi ha un munt de papers, acuradament plegats mil vegades fins a deixar-los en petits quadradets. S¨®n els missatges que intercanvia di¨¤riament amb la seva millor amiga. Amb el risc de perdre's alguna dada clau entre Tecnologia i Angl¨¨s, s'expliquen la vida a trossos. T¨¦ desenes de papers guardats, que obre altre cop amb il¡¤lusi¨®, els rellegeix, i els torna a guardar acuradament, sense revelar-ne el contingut, que ¨°bviament ¨¦s secret. Potser en alguns d'ells resa el mateix missatge, tantes vegades repetit: ¡°Escriu-me aviat¡±. O en altres paraules: ¡°Toi entregao¡±.