L¡¯Albufera de Val¨¨ncia, parad¨ªs i infern
La falta d'aigua, la contaminaci¨® per abocaments urbans i agr¨ªcoles, la ca?a descontrolada i l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica amenacen el parc natural de la llacuna
El parad¨ªs i l'infern dels ambient¨°legs ¨¦s en un llac situat a 10 quil¨°metres al sud de la Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies. L'Albufera de Val¨¨ncia ¨¦s un lloc d'alt valor ambiental i una joia paisatg¨ªstica, la seva biodiversitat, nom¨¦s en aus, abasta 280 esp¨¨cies, i actua com un pulm¨® verd i esmorte?dor d'avingudes torrencials, entre altres serveis ecosist¨¨mics. Per¨°, al mateix temps, presenta tots els impactes que poden degradar un espai natural: contaminaci¨®, escassetat d'aigua, ca?a descontrolada, la pressi¨® de m¨¦s d'un mili¨® de persones que viuen a les portes d'aquest paratge i un c¨°ctel d'interessos humans contraposats.
En l'horitz¨® apareixen, a m¨¦s, noves amenaces vinculades a l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica: encara menys aigua, pujada del nivell del mar, intrusi¨® salina i el risc que el llac passi de ser embornal de gasos d'efecte hivernacle a emissor, a causa del descens de qualitat de les aig¨¹es. Javier Jim¨¦nez Romo, un dels principals especialistes al parc natural, ho explica al costat de la riba, en una de les dues reserves del Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica que ell gestiona en aquest aiguamoll costaner mediterrani.
Dues dades resumeixen la situaci¨® de l'Albufera. El primer: l'entrada d'aigua al llac s'ha redu?t a la meitat des dels anys setanta (el 2018 no va arribar a 200 hect¨°metres c¨²bics). L'augment de la poblaci¨®, l'agricultura i la ind¨²stria han absorbit totes les aportacions que rebia del riu T¨²ria i bona part de les del X¨²quer. I nom¨¦s ara la Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica del X¨²quer ha comen?at a adoptar t¨ªmides mesures per corregir-ho: aquest any l'aiguamoll rebr¨¤ quatre hect¨°metres c¨²bics procedents del X¨²quer, i a partir del 2021, vuit.
La segona dada alarmant ¨¦s que el nombre d'aus aqu¨¤tiques s'ha redu?t un 30% des del 2009, segons el cens que elabora l'ONG ornitol¨®gica SEU/BirdLife. Fa una d¨¨cada s'estimava que n'hi havia 130.000 i el 2019, nom¨¦s 90.000, assenyala Pablo Vera, t¨¨cnic de l'organitzaci¨®. Malgrat tot, al parc natural es cacen de mitjana 11.319 ¨¤necs l'any, segons dades oficials, que molts observadors, des de les organitzacions ecologistes a la Fiscalia de Medi Ambient de Val¨¨ncia, consideren poc fiables en basar-se en declaracions dels ca?adors. El president de la Federaci¨® de Ca?a valenciana, Ra¨²l Esteban, no es creu les dades de SEU/BirdLife, i diu que els ca?adors comen?aran elaborar els seus propis censos.
L'aigua de l'Albufera tamb¨¦ presenta un greu problema de qualitat. ¡°No hi ha ni 10 cent¨ªmetres de transpar¨¨ncia. Per¨° encara que en el fons hi hagi metalls pesants, la contaminaci¨® aqu¨ª no ¨¦s com la que es va produir al T¨¤mesi o la ria de Bilbao per abocaments t¨°xics industrials. El color verd de l'Albufera es deu al fet que ¨¦s plena de fitopl¨¤ncton, cosa que implica gaireb¨¦ els mateixos mals ¨ªndexs de qualitat ambiental¡±, afirma el bi¨°leg Jim¨¦nez Romo. El proc¨¦s es diu hipereutrofitzaci¨® i es deu a les quantitats massives de nutrients que des dels anys seixanta ha rebut el llac. Sobretot nitrogen i f¨°sfor, procedents de la mala depuraci¨® de les aig¨¹es residuals, d'abocaments industrials i dels fertilitzants qu¨ªmics utilitzats als arrossars, que ocupen 14.500 de les 21.000 hect¨¤rees del parc natural. L'exc¨¦s d'adob va generar una explosi¨® de fitopl¨¤ncton, va tornar l'aigua opaca i va impedir que la llum del sol arrib¨¦s al fons, cosa que va provocar la mort de les plantes aqu¨¤tiques i va desencadenar el desequilibri mediambiental. ¡°Va haver-hi peixos i aus que van desapar¨¨ixer, i es va perdre la resist¨¨ncia que les plantes exercien contra les onades, cosa que va iniciar un desgast de les ribes i de les petites illes de l'Albufera¡±, indica Jim¨¦nez Romo.
Els nous sistemes de depuraci¨® d'aig¨¹es residuals comencen a donar resultats. ¡°Prev¨¨iem arribar al llindar de 90 micrograms per litre de clorofil¡¤la, que ¨¦s un indicador del grau tr¨°fic de l'aigua, el 2021, i ja estem per sota. Les plantes aqu¨¤tiques estan reapareixent a certes zones i hi ha hagut algunes transpar¨¨ncies¡±, afirma Teodoro Estrella, cap de planificaci¨® de la Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica del X¨²quer.
L'ec¨°leg Andreu Escriv¨¤ creu que la gesti¨® de l'espai ha millorat en els ¨²ltims anys. Per¨° veu urgent decidir ¡°qu¨¨ volem que sigui l'Albufera¡±. I hi posa dos exemples. D'una banda, la carretera CV-500, en part una autovia constru?da pel franquisme, que travessa el parc natural. La Generalitat vol adequar-la als est¨¤ndards ambientals, per¨° s'ha topat amb l'oposici¨® dels residents que prefereixen poder circular r¨¤pid. I, de l'altra, la macroampliaci¨® que el Port de Val¨¨ncia est¨¤ intentant executar sense una declaraci¨® d'impacte ambiental actualitzada (la que disposa ¨¦s del 2007). L'obra alterar¨¤ el corrent mar¨ª i agreujar¨¤, adverteix, la perillosa reculada que ja pateixen les platges del parc natural (que formen part de la primera l¨ªnia de terra que separa el llac del Mediterrani), la qual cosa augmentar¨¤ el risc de salinitzaci¨® que planteja el probable augment del nivell del mar per la crisi clim¨¤tica.
Els arrossers decideixen quan entra i surt l¡¯aigua del llac
L'Albufera presenta la peculiaritat que el seu r¨¨gim h¨ªdric est¨¤ en mans dels arrossers, que ho regulen en funci¨® de les seves necessitats de producci¨® i no de l'ecosistema del parc. Fan el control del nivell d'aigua a trav¨¦s de la Junta de Desgu¨¤s, un organisme que es regeix per normativa de la dictadura de Primo de Rivera i decideix quan s'obren les comportes que connecten el llac amb el mar. El gran desgu¨¤s que van fer al juliol va portar la Fiscalia a obrir dilig¨¨ncies per possible delicte ambiental. Els arrossers decideixen tamb¨¦ quan inunden els camps a l'hivern amb l'aigua que reben del X¨²quer. Els agricultors planten l'arr¨°s a la primavera, cullen a la tardor, i tendeixen a deixar els camps secs a l'hivern, guardant l'aigua per a la temporada seg¨¹ent. Per¨° aquests mesos s¨®n crucials per a les aus, que tenen als arrossars el seu principal rebost i, diu SEU/BirdLife, acusen la falta d'inundaci¨® hivernal. Garantir la biodiversitat a l'hivern ¨¦s, a m¨¦s, una de les raons per la qual els arrossers de l'Albufera reben ajudes europees de la PAC, fins a 1.400 euros a l'any per hect¨¤rea.
Jos¨¦ Fortea, president de la Junta de Desgu¨¤s i de la Comunitat de Regants de Sueca rebutja que el llac pateixi escassetat d'aigua i nega l'¨²s excessiu de fertilitzants. Sobre el compliment dels requisits ambientals per cobrar les ajudes europees, adverteix: ¡°L'aigua ¨¦s de les comunitats de regants. L'Albufera no t¨¦ cap concessi¨®. I hem de cobrar les ajudes europees. El dia que no les rebem ser¨¤ pitjor, perqu¨¨ quan volem podem tirar al mar l'aigua que ens arriba¡±. La Generalitat, encarregada de supervisar les ajudes de la UE, tampoc t¨¦ previstes mesures sobre aquest tema.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
