Europeisme transaccional

Sobre el Brexit ja no queden dubtes. Descartat un segon refer¨¨ndum, el divorci es produir¨¤ el 31 de gener, data del tercer i ¨²ltim ajornament. A quatre anys del refer¨¨ndum, el Regne Unit passar¨¤ a convertir-se simplement en un pa¨ªs ve¨ª, i quedaran alguns mesos per negociar el nou tipus de relaci¨® amb la Uni¨® Europea.

La inc¨°gnita que s'obre ¨¦s molt seriosa. No est¨¤ predeterminada la forquilla de possibilitats. Com els divorciats que volen seguir mantenint una estreta amistat, en els moments de m¨¦s optimisme ha sorgit la idea d'una relaci¨® especial i diferent. No han faltat els models, el de la integraci¨® en el mercat ¨²nic a trav¨¦s de l'Espai Econ¨°mic Europeu com Noruega, la variaci¨® su?ssa d'acords bilaterals que actuen com un Espai Econ¨°mic Europeu a la carta o la canadenca de l'acord comercial i financer en el marc de l'Organitzaci¨® Mundial de Comer?.

Ning¨² podr¨¤ abolir la hist¨°ria dels 44 anys de pertinen?a a la UE, ni les aportacions brit¨¤niques a la construcci¨® europea, entre les quals brillen nombroses idees i energies per a la creaci¨® del mercat ¨²nic. Tampoc es pot fer abstracci¨® de la pertinen?a a un club defensiu tan important com l'Alian?a Atl¨¤ntica, tot i la ¡°par¨¤lisi cerebral¡± decretada des de Par¨ªs i de les desatencions dispensades des de Washington.

Pesaran altres models m¨¦s ocults o innombrables. Turquia n¡¯¨¦s un. Pertany a l'OTAN i sobre el paper encara ¨¦s candidat a integrar-se al club, amb el qual mant¨¦ una uni¨® duanera des de fa m¨¦s de 20 anys. Per¨° ¨¦s in¨²til amagar la tensi¨® permanent que ha establert amb la UE, i especialment amb Alemanya, gr¨¤cies a la seva capacitat disruptiva en pol¨ªtiques de fronteres i de migraci¨®, i les seves desavinences en el si de l'OTAN, fins al punt d'iniciar una l¨ªnia de compres d'armament rus que assenyala el seu acostament creixent a Moscou i el seu allunyament de Washington. Nom¨¦s faltava la deriva il¡¤liberal i autorit¨¤ria d'Erdogan per rubricar un estatus tan especial com distanciat de Brussel¡¤les, sin¨® directament adversari.

Un altre gran pa¨ªs ve¨ª de dif¨ªcils relacions ¨¦s R¨²ssia, on continuen vius els reflexos imperials i autocr¨¤tics, encara que nom¨¦s sigui en forma d'enyoran?a de la guerra freda i del dolor irreparable per la desaparici¨® de la Uni¨® Sovi¨¨tica, la cat¨¤strofe geopol¨ªtica m¨¦s importat del segle XX, segons Vlad¨ªmir Putin. Les relacions entre Brussel¡¤les i Moscou, tant pel ramal atl¨¤ntic com pel comunitari, s¨®n el compte pendent de l'europeisme, tal com ha assenyalat Macron, especialment a falta de voluntat, capacitat i fins i tot vocaci¨® per part dels Estats Units. Moscou subministra energia i inseguretat, dos conceptes dif¨ªcils de pair junts, per¨° res es podr¨¤ fer a Europa sense comptar amb els russos, a fi de comptes europeus ben europeus tot i que una bona part estiguin assentats en territori asi¨¤tic.

Hi ha molts indicis brit¨¤nics que assenyalen el cam¨ª divergent pres per russos i turcs. Boris Johnson i la seva decidida aposta per un Brexit dur ¨¦s el m¨¦s gran de tots, confirmat per la brevetat del termini imposat per a la negociaci¨®. Si el 31 de gener ¨¦s el dia de sortida, el 30 de juny ¨¦s la data l¨ªmit per demanar aquesta nova pr¨°rroga de la data definitiva de 31 de desembre de 2020 que Westminster acaba de prohibir-se a si mateix. En un sistema parlamentari pur com el brit¨¤nic sempre cal una correcci¨® parlament¨¤ria de l'error com¨¨s pel Parlament. Per¨° si hi ha terminis s¨®n per alguna cosa, i en aquest cas no s¨®n tan sols perqu¨¨ es compleixin sin¨® sobretot per fer pressi¨® a Brussel¡¤les en una negociaci¨® redu?da en els fets a quatre mesos.

Amb l'antecedent d'altres acords comercials, tots negociats durant anys, a mesura que s'acosti la data de 31 de desembre de 2020 sense resultats, tornar¨¤ a sobrevolar l'ombra d'un Brexit sense acord. Hi ha la possibilitat que es busqui un acord gradual, amb un principi molt lleuger i obert, especialment necessari per resoldre la dificultat de la preservaci¨® de la invisible frontera sense obstacles ni controls entre l'Ulster i la Rep¨²blica d'Irlanda.

Encara ¨¦s prematur anticipar el model final que mou Boris Johnson, per¨° ja s'ha especulat amb la possibilitat d'un enorme Singapur del lliure comer? en els marges de la Uni¨® Europea, disposat a practicar el d¨²mping social, laboral i fiscal, a continuar com a parad¨ªs financer i a limitar-se a encaixar els seus interessos defensius amb els dels europeus a trav¨¦s de l'OTAN. Seria el cas invers de R¨²ssia, que ¨¦s un adversari geopol¨ªtic i aspira a convertir-se en soci geoecon¨°mic. La idea transaccional de la diplom¨¤cia internacional que Boris Johnson comparteix amb Trump encaixa amb una nova relaci¨® en la qual es defineix a la vegada com a soci i com a adversari de Brussel¡¤les.

No s¨®n idees ex¨°tiques ni la seva sintonia ¨¦s ¨²nicament trumpista. L'europeisme transaccional i oportunista, ¨¦s a dir, adaptat a les circumst¨¤ncies i a les conveni¨¨ncies, ¨¦s una idea m¨¦s estesa del que sembla. T¨¦ predicament a Europa central, on nom¨¦s compten els beneficis econ¨°mics obtinguts amb l'adhesi¨®. En t¨¦ tamb¨¦ a Fran?a i It¨¤lia. I ¨²ltimament a Espanya, on dos nacionalismes de signe contrari despleguen les banderes europeistes nom¨¦s si les decisions de les institucions, i especialment dels tribunals, els s¨®n favorables. L'europeisme transaccional, una forma oculta d¡¯antieuropeisme, pot valer potser per a qui se separa, per¨° practicat pels que es queden condueix a la destrucci¨® d'Europa, incloses les bones transaccions oportunistes que busquen els que el practiquen.