M¨¦s corredores que corredors als carrers

Quan l¡¯itali¨¤ Gianni Poli va guanyar la marat¨® de Nova York de 1986, va creuar la meta amb un temps de 2h 11m 6s i el mateix dia, la noruega Grete Waitz va ser la primera classificada de la categoria femenina, amb un crono de 2h 28m 6s. Els vencedors de l¡¯¨²ltima edici¨® de la marat¨® m¨¦s popular del m¨®n, Geoffrey Kamworor i Joyciline Jepkosgei, kenyans tots dos, van rodar bastant m¨¦s r¨¤pid, 2h 8m 13s, ell, i 2h 22m 38s, ella.

Els corredors d¡¯elit cada vegada galopen m¨¦s velo?os i acabar una marat¨® en menys de dues hores ha deixat de ser ci¨¨ncia-ficci¨® des que, l¡¯octubre, Eliud Kipchoge complet¨¦s els 42,195 quil¨°metres al Prater de Viena a un ritme de 2m 50s el quil¨°metre.

Per¨°, els bons temps dels atletes top, gent amb un organisme privilegiat, amb uns pulmons maj¨²sculs i unes cames immunes a l¡¯¨¤cid l¨¤ctic, s¨®n l¡¯excepci¨® a la norma que impera en les carreres atl¨¨tiques: els participants cada vegada s¨®n m¨¦s lents. L'estudi The state of running 2019 (radiografia de les curses, 2019) ha recopilat m¨¦s de 100 milions de dades de 70.000 curses, entre 1986 i el 2018, i conclou que si b¨¦ mai hi ha tanta gent corrent, s'ha produ?t una caiguda dr¨¤stica del ritme per quil¨°metre. El 1986 el temps mitj¨¤ d¡¯un finisher de marat¨® era de 3h 52m 35s, mentre que ara la marca mitjana supera les quatre hores i mitja: 4h 32m 49s.

L¡¯estudi revela una dada que, fins ara, era in¨¨dita: les dones ja s¨®n majoria a les curses. El salt ha estat espectacular perqu¨¨ el 1986 la seva quota estava per sota del 20% a les llistes d¡¯inscrits i en l¡¯actualitat ja superen el 50%. L¡¯informe detalla que la pres¨¨ncia femenina ¨¦s especialment significativa en les proves de cinc quil¨°metres, en qu¨¨ sumen m¨¦s del 60% dels dorsals. Per pa?sos, les dones trepitgen fort a Isl¨¤ndia, els Estats Units i el Canad¨¤. En canvi, a Su?ssa, el Jap¨®, l¡¯?ndia o It¨¤lia ¨¦s on corren menys.

La publicaci¨®, patrocinada pel portal RunRepeat, ¨¦s una enciclop¨¨dia de dades de l¡¯atletisme i s¡¯autodefineix com ¡°l¡¯estudi m¨¦s gran de la hist¨°ria de resultats de curses¡±. S¡¯ha recopilat informaci¨® del 96% de les curses que s¡¯organitzen als Estats Units i un 91% dels resultats de les celebrades a la Uni¨® Europea, el Canad¨¤ i Austr¨¤lia, aix¨ª com una gran part de les proves d¡¯?sia, l¡¯?frica i Am¨¨rica del Sud. La investigaci¨® exclou els resultats aconseguits pels atletes d¡¯elit i se centra en ¡°els corredors populars¡±.

Les conclusions diuen que, al llarg de les ¨²ltimes tres d¨¨cades, hi ha hagut un augment notable del nombre d¡¯inscripcions en curses de totes les dist¨¤ncies, des dels cinc quil¨°metres fins a la marat¨®, si b¨¦ l¡¯entusiasme es va estabilitzar a la baixa a partir del 2016, l'any m¨¦s destacat. L'estudi posa en relleu que l'edat no ¨¦s cap l¨ªmit per posar-se les sabatilles i enganxar-se un dorsal al pit, perqu¨¨ el 1986 la mitjana d'edat dels corredors era de 35,2 anys i les dades m¨¦s recents el fan pujar fins als 39,3 anys. El factor aniversari t¨¦ un efecte crida, segons les dades de l¡¯estudi, perqu¨¨ en entrar en una d¨¨cada nova i estrenar la categoria dels trenta anys o els quaranta, o el t¨ªtol dels cinquanta, les possibilitats d¡¯apuntar-se a una marat¨® creixen un 13,3% o, en el cas de les dones, fins i tot un 15%. Els que s¨®n a la franja d¡¯entre els 40 i els 50 anys noten un inter¨¨s creixent per la dist¨¤ncia m¨ªtica i el seu pes en la llista dels inscrits ha crescut del 24,7% fins al 28,6%. En canvi, el protagonisme maratoni¨¤ dels que estan entre els 20 i els 30 anys es desinfla notablement, del 23,2% al 15,4%.

L¡¯exploraci¨® exhaustiva de les dades de curses tamb¨¦ permet dibuixar un perfil dels corredors per pa?sos. Aqu¨ª es destaca que els maratonians espanyols s¨®n els que arriben m¨¦s r¨¤pid a la meta, amb una marca mitjana de 3h 55m, seguits pels su?ssos i els portuguesos. En el cas de les dones, les espanyoles s¨®n les quartes m¨¦s veloces, amb una marca mitjana de 4h 14m, per darrere les su?sses, les islandeses i les ucra?neses.

L¡¯estudi ho diu tot, per¨°, potser per no rebentar les estad¨ªstiques, s¡¯oblida de comptabilitzar els ¡°mai m¨¦s¡± que se senten despr¨¦s de traspassar la l¨ªnia d¡¯arribada.