Sentir-se un cosmonauta, per¨° a la Terra

Com es dutxen els astronautes si a l¡¯espai no existeix l¡¯aigua en estat l¨ªquid? I com ho fan per menjar amb els aliments surant? Aquestes i moltes altres q¨¹estions quotidianes que han d¡¯afrontar els astronautes ¨Co cosmonautes, com se¡¯ls anomenava a la URSS¨C durant la seva estada a l¡¯estaci¨® espacial internacional es poden descobrir al Museu de la Ci¨¨ncia i la T¨¨cnica de Catalunya (mNACTEC), situat a Terrassa. El museu acaba d¡¯estrenar una exposici¨® centrada en la hist¨°ria de la primera d¡¯aquestes estacions, la Mir, que t¨¦, com a principal atractiu, la r¨¨plica a escala real que va ser utilitzada per al rodatge de la pel¡¤l¨ªcula Sergio & Serguei. La mostra ¨Cque ¨¦s temporal, per¨° sense data final fixada¨C es planteja de manera multidisciplin¨¤ria i repassa les relacions entre l¡¯astron¨¤utica i el cinema, una hist¨°ria de les missions espacials i les aportacions tecnol¨°giques d'aquesta ci¨¨ncia a la vida quotidiana dels terr¨ªcoles.

L'exposici¨® est¨¤ dominada per una reconstrucci¨® de dos dels m¨°duls (el base, on feien vida els cosmonautes, i el laboratori biol¨°gic) que van formar l'estaci¨® espacial Mir. Els visitants poden experimentar, encara que sigui amb els peus a terra, com vivien i treballaven els tripulants d'aquesta estaci¨® sovi¨¨tica que va estar 15 anys en funcionament (des del seu llan?ament el 1986 fins a la seva destrucci¨® el 2001 despr¨¦s de diversos accidents). Diversos ulls de bou projecten imatges de la Terra i permeten fer-se una idea del que era orbitar al voltant del planeta blau a 380 quil¨°metres de dist¨¤ncia i a 27.000 quil¨°metres per hora. Un panell de control amb botons de m¨²ltiples colors, comandaments i aparells que remet als anys vuitanta, c¨¤meres de formats obsolets i cintes de casset ¨Ctot escrit en un cir¨ªl¡¤lic rigor¨®s¨C formen part de la decoraci¨® del redu?t espai, que t¨¦ el seu m¨¤xim (o m¨ªnim, segons es miri) exponent a l'habitacle de gaireb¨¦ un metre quadrat en qu¨¨ els tripulants dormien dins un sac penjat de la paret i on guardaven els seus escassos efectes personals, fins i tot l'ordinador amb el qual es comunicaven amb les seves fam¨ªlies.

Hi ha material audiovisual ¨Cun en 3D per a adults i un d'interactiu per a petits somiadors que volen ser astronautes¨C amb material cedit per l'Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA) que expliquen com ¨¦s la vida a l'espai, des de menjar directament de bosses o llaunes surant fins a netejar-se amb tovalloletes, esponges i sab¨® sec. ¡°No ¨¦s estrany que molts astronautes demanin una bona dutxa tot just arribar¡±, comenta un dels v¨ªdeos.

Per¨° si alguna cosa ha ajudat a construir la visi¨® de la vida a l'espai ¨¦s el cinema. Precisament, un rac¨® de l'exposici¨® est¨¤ reservat a una selecci¨® de 12 pel¡¤l¨ªcules de ci¨¨ncia-ficci¨® que han destacat especialment, ja sigui per ser pioneres (Viaje a la luna, de Georges M¨¦li¨¨s), pel seu rigor cient¨ªfic (2001: una odissea de l'espai o Gravity) o per la seva contribuci¨® a l'imaginari col¡¤lectiu (Star Wars o Star Trek). ¡°Molta gent s'ha interessat per la ci¨¨ncia gr¨¤cies a la ci¨¨ncia-ficci¨®, aix¨ª que cal recon¨¨ixer el m¨¨rit de moltes pel¡¤l¨ªcules a despertar vocacions¡±, apunta Esther Font, responsable d'exposicions del mNACTEC.

Un euro al dia

Per als amants i esc¨¨ptics de l'astron¨¤utica, l'exposici¨® recull les 76 missions espacials de l'ESA, no sempre relacionades amb l'exploraci¨® d'altres planetes i amb trobar vida extraterrestre, que tamb¨¦ n'hi ha. Com la Juice, la missi¨® amb destinaci¨® a J¨²piter o la Biomass, per mesurar la massa forestal que li queda a la Terra, totes dues programades per al 2022. ¡°Hi ha gent que q¨¹estiona si cal invertir tants diners en els viatges espacials, quan podrien servir per lluitar contra la pobresa. Les missions de l'ESA ens costen un euro al dia per ciutad¨¤ i toquen aspectes com la recerca del canvi clim¨¤tic, dels quals depenen el futur de la humanitat¡±, assenyala Font.