On s¨®n els esclaus?

Elaborar una mem¨°ria colonial de Catalunya ¨¦s una tasca dif¨ªcil. Tant l¡¯activisme antiracista com l¡¯acad¨¨mia ja fa temps que exploren cr¨ªticament el passat colonial catal¨¤, per¨° tan bon punt la conversa arriba al gran p¨²blic, els contorns d¡¯all¨° que cal tractar es desdibuixen. L¡¯exemple m¨¦s patent d¡¯aquest fenomen ¨¦s el documental de TV3 Negrers: la Catalunya esclavista (2022). Esl¨°gans condemnatoris i escenes dramatitzades se succeeixen sense cap voluntat d¡¯explicar res m¨¦s que el que ja se sabia: que l¡¯esclavitud est¨¤ malament, que ¨¦s horrible, i que els catalans hi van participar. Naturalment, situar el llegat esclavista catal¨¤ al centre del debat p¨²blic ¨¦s positiu. Cada cop ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil refugiar-se en la ignor¨¤ncia per obviar uns lligams inc¨°modes que embruten la narrativa de la Catalunya moderna i liberal que s¡¯industrialitzava ¨²nicament gr¨¤cies a l¡¯explotaci¨® obrera i l¡¯emprenedoria burgesa. Per¨° amb els elements que aporta el documental, el debat ser¨¤ curt i el rendiment, magre.

Un llegat pot ser f¨ªsic, una fossa comuna o una est¨¤tua eq¨¹estre, per¨° tamb¨¦ pot ser intangible, com una mem¨°ria traum¨¤tica o una forma dialectal peculiar. Sovint s¨®n aquests ¨²ltims llegats els m¨¦s dif¨ªcils de gestionar, perqu¨¨ una fossa es pot exhumar i una est¨¤tua es pot retirar, per¨° determinar l¡¯impacte d¡¯injust¨ªcies passades en l¡¯experi¨¨ncia personal i subjectiva d¡¯individus i col¡¤lectius del present ¨¦s una tasca complexa i conflictiva. Els llegats s¨®n elements del passat que romanen en el present, i cal confrontar-los amb alguna cosa m¨¦s que bona voluntat. El primer que cal fer ¨¦s identificar-los.

Quins s¨®n doncs els elements que conformen el llegat esclavista catal¨¤? S¨®n ¨²nicament les fa?anes modernistes i les fortunes colonials que van finan?ar la ind¨²stria catalana? S¨®n nom¨¦s les havaneres i les mansions dels indians al llarg de la costa? El documental Negrers, com bona part del discurs p¨²blic sobre l¡¯esclavisme, s¡¯ha centrat simplement a dir que els diners estaven bruts, que les riqueses eren il¡¤l¨ªcites, i que provenien de mons llunyans on tot estava perm¨¨s. Conv¨¦, per¨°, no quedar-se al lloc d¡¯arribada. Cal anar mar enll¨¤ per veure ben de prop com van embrutar-se, aquells diners, i qu¨¨ se n¡¯ha fet, dels llocs i les persones que van sofrir per tal de generar aquestes fortunes. La compra d¡¯homes, dones i infants a ?frica i la seva explotaci¨® a les col¨°nies tamb¨¦ formen part del llegat esclavista catal¨¤.

L¡¯exposici¨® del Museu Mar¨ªtim de Barcelona La inf¨¤mia: la participaci¨® catalana en l¡¯esclavatge colonial ¡ªamb gui¨® d¡¯Antoni Tortajada, assessorament cient¨ªfic de Mart¨ªn Rodrigo i projecte museogr¨¤fic d¡¯Ignasi Cristi¨¤¡ª fa l¡¯esfor? d¡¯acostar-s¡¯hi d¡¯una manera que no s¡¯havia fet fins ara a Catalunya. Trenta anys despr¨¦s de l¡¯exposici¨® pionera Catalunya i Ultramar (1995), comissariada per Josep Maria Fradera i C¨¦sar Y¨¢?ez, la nova mostra aporta novetats interessants com una llista actualitzada d¡¯empresaris adinerats i de capitans de vaixells que participaren en el negoci del tr¨¤fic d¡¯esclaus, o la n¨°mina de catalans que se n¡¯anaren a l¡¯?frica per fer d¡¯intermediaris entre les xarxes esclavistes africanes i europees (els anomenats ¡°factors¡±). Tot plegat, ¨¦s fruit de la feina incansable que han realitzat Mart¨ªn Rodrigo i altres historiadors catalans en les ¨²ltimes d¨¨cades. L¡¯argument d¡¯arrencada ¨¦s conegut: una part important de la puixan?a econ¨°mica de la Barcelona i la Catalunya del segle XIX estava estretament lligada a l¡¯entramat colonial i a l¡¯explotaci¨® de m¨¤ d¡¯obra esclava. En lloc de quedar-se a Barcelona, l¡¯exposici¨® ha intentat resseguir els catalans i els seus lligams amb l¡¯esclavitud a ?frica i a Am¨¨rica, i aix¨ª pluralitzar all¨° que constitueix el llegat esclavista catal¨¤. Malgrat tot, en passejar per les sales de l¡¯exposici¨®, un no pot evitar preguntar-se: on s¨®n els esclaus? Ells i els seus descendents, no s¨®n llegats catalans de l¡¯esclavitud? L¡¯exposici¨® fa ben poc per mostrar les persones esclavitzades com a agents actius i resistents al proc¨¦s d¡¯explotaci¨® i deshumanitzaci¨® a qu¨¨ se¡¯ls va sotmetre.

L¡¯exposici¨® representava una oportunitat per fer una reproducci¨® de les bodegues on s¡¯encabia els esclaus

Est¨¤ b¨¦ identificar i con¨¨ixer els catalans que s¡¯instal¡¤laven en forts a la costa africana per adquirir captius, els ¡°traficants d¡¯¨¤nimes¡± que va estu?diar Gustau Ner¨ªn. Per¨°, sent al Museu Mar¨ªtim, l¡¯exposici¨® representava una oportunitat ¨²nica per fer una reproducci¨® a mida real de les bodegues on eren encabits els esclaus, el bottomless pit que cantava Bob Marley. Com explica Marcus Rediker a l¡¯assaig The Slave Ship (2007), va ser en aquests espais insalubres, durant el viatge transatl¨¤ntic, on van sorgir entre els esclavitzats nous lla?os de solidaritat que transcendien les seves ¨¨tnies d¡¯origen. Un cop a les col¨°nies, les identitats i les vides dels esclaus s¡¯entrelligaven irremeiablement, sovint a la for?a, amb aquells que els posse?en, i el cas catal¨¤ no n¡¯¨¦s l¡¯excepci¨®. Avui, a la ciutat cubana de Col¨®n, s¡¯hi troba molta gent amb el cognom ¡°Bar¨®,¡± fins i tot ¡°Bar¨® i Bar¨®.¡± No s¨®n descendents de catalans, sin¨® dels esclaus de Josep Bar¨® Blanxart, batejats amb el cognom de l¡¯amo com era pr¨¤ctica comuna a l¡¯illa. Resseguir els cognoms catalans dels arbres geneal¨°gics d¡¯aquestes persones esclavitzades no dur¨¤ a Canet de Mar o a Vilanova i la Geltr¨², sin¨® a un final abrupte, a un nom catal¨¤ suplantant-ne un altre d¡¯afric¨¤.

Fa anys, l¡¯escriptora nord-americana Toni Morrison va explorar a Beloved (1987) com de dif¨ªcil era per als exesclaus i els seus descendents desempallegar-se de la perversi¨® amb qu¨¨ l¡¯esclavitud ho havia impregnat tot: la hist¨°ria, els ancestres, els vincles familiars, la maternitat i la paternitat; ¨¦s a dir, la mem¨°ria i la identitat. ¡°Recordar no semblava sensat¡±, diu Morrison al final de la novel¡¤la. M¨¦s recentment, la pel¡¤l¨ªcula Saint Omer (2022) d¡¯Alice Diop ha reflexionat sobre les conseq¨¹¨¨ncies que t¨¦ per als antics s¨²bdits colonials francesos la migraci¨® a l¡¯antiga metr¨°polis: el desarrelament, el sentiment de culpa, el que significa ¡°integrar-se¡± en una societat blanca i el preu a pagar per aconseguir-ho. Explorar aquestes experi¨¨ncies i fen¨°mens per al cas catal¨¤ ¨¦s tan complicat com necessari. Per fer-ho, cal obrir les bodegues dels vaixells i les portes dels barracons d¡¯esclaus per tal de posar-los cara i noms i cognoms, i aix¨ª comen?ar a plantejar fins on cal resseguir els efectes de la participaci¨® catalana en l¡¯esclavitud. ?s tant llegat catal¨¤ de l¡¯esclavitud la fortuna repatriada dels Bar¨®, Flaquer o Sam¨¤, com l¡¯experi¨¨ncia familiar dels esclaus que van deixar enrere.

Les limitacions que condicionen la mem¨°ria colonial a Catalunya es fan paleses precisament en la incapacitat de representar els espais de vida dels esclaus en tota la seva dimensi¨®. La maqueta d¡¯un ingeni ¡ªuna plantaci¨® de sucre cubana¡ª presideix la sala de l¡¯exposici¨® dedicada al m¨®n de l¡¯esclavitud a les col¨°nies. Blanca com el sucre refinat, la maqueta reprodueix amb detall aquests complexos industrials que poblaven el m¨®n rural cub¨¤. Sense la verdor tropical, els barracons i les xemeneies de l¡¯ingeni recorden m¨¦s un camp de concentraci¨® que no pas una hisenda colonial. L¡¯abs¨¨ncia de color allunya de la imatge del Carib ?id¨ªl?¡¤lic de ressorts i platges paradis¨ªaques i posa de cara una ind¨²stria que devorava vides humanes al ritme del trepig mecanitzat amb m¨¤quina de vapor.

Si deshumanitzar l¡¯ingeni ¨¦s un encert, el gris pres¨® de les parets que l¡¯envolten ¨¦s una oportunitat perduda. La maqueta llista les vint-i-una seccions de l¡¯ingeni, per¨° s¡¯oblida del camp de canya, el canyar, el lloc on la viol¨¨ncia di¨¤ria marcava la vida de la majoria de les persones esclavitzades. Pintades de verd canya, les parets de la sala haurien pogut aprofundir en el contrast entre la bellesa dels camps i la viol¨¨ncia que amaguen. L¡¯esclau tallant canya nom¨¦s t¨¦ reservada una fotografia de finals de segle. En canvi, s¡¯hi reprodueixen profusament els gravats encarregats pels propietaris, que invisibilitzaven la duresa del treball esclau amb unes representacions pulcres i equilibrades dels seus ingenis. Centrats a explorar la participaci¨® catalana en l¡¯esclavitud, s¡¯ha oblidat que, en obviar els esclavitzats, s¡¯est¨¤ reproduint involunt¨¤riament una perspectiva que fa dels blancs, els catalans en aquest cas, els ¨²nics personatges hist¨°rics que val la pena tenir en consideraci¨®. Incorporar tradicions cr¨ªtiques, especialment les provinents del Carib, pot ajudar a evitar-ho.

?s tant llegat catal¨¤ la fortuna repatriada dels Bar¨® o Flaquer com l¡¯experi¨¨ncia familiar dels seus esclaus

¡°Tan bonic el m¨®n all¨¤ fora, per¨° dins del cotxe...¡±, diu Beli, la mare d¡¯?scar Wao, mentre l¡¯apallissen enmig dels camps de canya de la Rep¨²blica Dominicana. A The Brief Wondrous Life of Oscar Wao (2007), Junot D¨ªaz explora els m¨²ltiples significats que el canyar ha tingut per a les societats del Carib. Fruit de la pallissa, la mare del protagonista patir¨¤ un avortament i fugir¨¤ als Estats Units. El canyar de D¨ªaz ¨¦s un lloc est¨¨ril, com ho era per a les dones esclaves, que patien d¡¯amenorrea per l¡¯extenuaci¨® de tallar canya. Per¨°, com la bodega del vaixell d¡¯esclaus, el camp de canya tamb¨¦ ha estat un espai ambivalent. L¡¯artista cub¨¤ Wilfredo Lam va representar com d¡¯entrelligades estaven la canya i les vides de la poblaci¨® negra del Carib en la seva obra La jungla (1943). El canyar era font de viol¨¨ncia i de trauma, per¨° tamb¨¦ un lloc de refugi i de vida, i els artistes d¡¯avui segueixen reivindicant-lo com un espai d¡¯identitat. ¡°T¨² no eres hijo del ca?averal, escoria / T¨² eres hijo del cabr¨®n m¨¢s corrupto de la historia¡±, canten els porto-riquenys Residente, iLe i Bad Bunny a l¡¯ara exgovernador de l¡¯illa Ricardo Rossell¨® (net de mallorquins).

Aproximacions com les esmentades aqu¨ª, de Morrison a D¨ªaz i de Marley a Residente, contrasten amb els clix¨¦s que tanquen l¡¯exposici¨® amb la voluntat de reflexionar sobre el racisme avui: Nelson Mandela, Martin Luther King, Rosa Parks. L¡¯excepci¨® ¨¦s l¡¯audio?visual de Sally Fenaux: una dona negra es banya al mar, una altra pinta un quadre en qu¨¨ dominen els tons blaus. Com amb el canyar, el mar ha estat font d¡¯esclavitud i viol¨¨ncia per a la di¨¤spora africana a Am¨¨rica. L¡¯artista se n¡¯apropia per canviar-li el significat, mentre una veu en off insta a ?crear noves i millors hist¨°ries. Aquesta intervenci¨® dins del marc de l¡¯exposici¨® tra?a un rumb a seguir: el de sinergies m¨¦s intenses entre el m¨®n art¨ªstic i l¡¯acad¨¨mic, trobant l¡¯equilibri entre el rigor i l¡¯exploraci¨® reflexiva, per tal d¡¯obrir camins que permetin elaborar amb criteri una mem¨°ria colonial a Catalunya i fer-ho amb el suport de tradicions que fa m¨¦s temps que s¡¯enfronten a aquestes q¨¹estions, ja sigui l¡¯africana o la caribenya, i les seves ramificacions catalanes.