L¡¯explosi¨® mundial del futbol femen¨ª

D'aqu¨ª a unes d¨¨cades, quan el futbol practicat per dones faci inventari de la seva evoluci¨®, el 2019 apareixer¨¤ destacat en un vermell llampant. El temps dir¨¤ fins on ¨¦s capa? d'arribar, per¨° l'any que acaba de marxar ha marcat un punt i a part. Ha explotat i s'ha reivindicat a parts iguals a tot el planeta amb el Mundial de Fran?a com a gran amplificador. Tamb¨¦ a Espanya. La selecci¨® ha guanyat el primer partit en una Copa del M¨®n, s'ha registrat el r¨¨cord d'assist¨¨ncia a un partit, un equip, el Bar?a, ha escalat fins a la final de la Champions, el Reial Madrid s'ha animat finalment?a entrar en un m¨®n que fins ara havia defugit i s'ha acordat un conveni col¡¤lectiu pioner a Europa. Una col¡¤lecci¨® de fites que, en realitat, no han estat nom¨¦s esport, sin¨® una manera m¨¦s de reclamar la igualtat entre els dos sexes.

Cap moment ha expressat millor aquest terratr¨¨mol que la final del Mundial, vista per 82 milions de persones per televisi¨®, un 56% m¨¦s que l'edici¨® del 2015. A l'estadi del Li¨®, bona part dels 60.000 espectadors van comen?ar a cridar de forma espont¨¤nia "Equal pay, equal pay" (igualtat salarial, igualtat salarial). A baix, a la gespa, els Estats Units acabaven de guanyar el seu quart t¨ªtol davant Holanda (2-0) i ho celebrava Megan Rapinoe, molt m¨¦s que l'estrella de l'equip campi¨®. Rapinoe s'ha convertit en la gran referent del futbol pels drets de les dones, les minories i el col¡¤lectiu LGTBI. La transcend¨¨ncia d'aquesta californiana de 34 anys i l'abast del seu discurs han superat amb escreix els seus ¨¨xits al camp, que no han pogut ser m¨¦s bons: millor jugadora i m¨¤xima golejadora del torneig (sis dianes), i la Pilota d'Or uns mesos despr¨¦s.

El seu enfrontament amb Trump, aigua i oli, ha estat el s¨ªmbol d'aquest moviment s¨ªsmic, la tempesta perfecta per fer visibles dos mons antag¨°nics. Si guanyaven, la va advertir dies abans de la final, no anirien a "la puta Casa Blanca". "Acaba la feina!", li va respondre el president dels EUA. La va acabar i va complir la seva promesa amb la resta de les companyes d'equip: no van anar a oferir-li el trofeu. De tornada al seu pa¨ªs, amb 300.000 persones celebrant el triomf a Nova York, va continuar el seu atac: "El teu missatge exclou gent que s'assembla a mi".

Aquesta ha estat la gran sacsejada, per¨° les reivindicacions del paper creixent de la dona en el futbol han estat constants. Rapinoe ho va fer sobre el terreny i la noruega Ada?Hegerberg, millor jugadora del m¨®n el 2018, amb la seva abs¨¨ncia. Va renunciar a disputar el campionat per denunciar la discriminaci¨® que, al seu parer, pateix respecte a la selecci¨® masculina del seu pa¨ªs en premis, infraestructures i mitjans. La comparaci¨® econ¨°mica global entre aquest Mundial i el d'homes de l'any anterior alimenta els seus motius: 26 milions per a 24 equips femenins davant de 356 milions per a 32 conjunts masculins. La FIFA ha prom¨¨s disminuir aquest abisme duplicant la seva aportaci¨® en la cita del 2023.

M¨¦s per a consum intern va quedar l'arenga a les noves generacions de la brasilera Marta, una altra icona, sis vegades la n¨²mero u del planeta. ¡°No tindreu una Marta per sempre, una Cristiane, una Hormiga¡­ I el futbol femen¨ª dep¨¨n de vosaltres¡±, va alertar la m¨¤xima anotadora de la hist¨°ria dels Mundials (17 gols, un m¨¦s que l'alemany Klose).

La selecci¨® espanyola s'ha reivindicat de paraula i al camp. El grup dirigit per Jorge Vilda, en la seva segona participaci¨®, va sumar el seu primer triomf en un Mundial (3-1 contra Sud-¨¤frica) i es va estrenar en uns vuitens, on li va fer passar una mala estona al conjunt de Rapinoe, nom¨¦s vencedora amb dos penals (2-1). Per primera vegada, les Jenni Bell, Mapi Le¨®n, Virginia Torrecilla o Alexia Putellas van desfilar a principis de l'estiu a la mateixa passarel¡¤la que, fins llavors, havien monopolitzat els Ramos, Piqu¨¦, Busquets o Morata. 22 mitjans es van despla?ar a Fran?a per cobrir el torneig (tot just quatre ho van fer al Canad¨¤ 2015) i la cadena que va retransmetre els partits, Gol, va aconseguir la seva millor dada d'audi¨¨ncia (12,8% de share contra els EUA).

La Copa del M¨®n ho va canviar tot, per¨° abans ja hi havia senyals que s'havia obert un nou m¨®n futbol¨ªstic. En nom¨¦s un mes es va batre dues vegades el r¨¨cord d'espectadors als estadis espanyols. L'Athletic va marcar?48.121 persones a San Mam¨¦s per al xoc de copa contra l'Atl¨¨tic, que poc despr¨¦s va aconseguir una xifra que semblava inimaginable: 60.739 a la Lliga contra el Bar?a. Un periodista nord-americ¨¤ de The New York Times va creuar expressament l'Atl¨¤ntic per explicar el que havia passat aquell mat¨ª de finals d'hivern al Wanda Metropolitano, s¨ªmbol de la magnitud de l'esdeveniment.

El de menys import¨¤ncia va ser el que va passar a la gespa. El Bar?a va guanyar (0-2), per¨° no va impedir el tercer campionat consecutiu de l'Atl¨¨tic. La crescuda blaugrana va ser a la Champions. Va ser el primer equip espanyol a disputar una final, tot i que aqu¨ª va topar amb un imperi, el del Li¨®, que va aixecar el seu quart t¨ªtol seguit. Per a la mitja hora de joc ja vencia 4-0 (4-1 al final). Aquesta temporada, els quarts de final enfrontaran els dos grans d'Espanya, als quals aquest any els ha sortit una nova compet¨¨ncia, un gegant encara en bolquers. Ara es diu Tac¨®n i la propera campanya ja ser¨¤ el Reial Madrid. Despr¨¦s de mirar diversos anys cap a una altra banda, el club blanc ha entrat en el futbol femen¨ª comprant per 400.000 euros la pla?a d'un equip acabat d'ascendir, una entitat creada el 2014 per una exatl¨¨tica, Ana Rossell, que sempre ha buscat la seva fusi¨® amb la planta noble del Bernab¨¦u. Va renovar mitja plantilla amb fitxatges internacionals i, encara que la seva estrena va ser traum¨¤tica (9-1 contra el Bar?a) i ha arribat a estar en descens, a poc a poc es va redre?ant.

Conting¨¨ncies esportives, en tot cas, en comparaci¨® de l'¨¨xit que suposa haver pactat el primer conveni col¡¤lectiu en una Lliga europea. Van fer falta 14 mesos, 29 reunions i una vaga, que va paralitzar per complet la competici¨® a mitjans de novembre, per signar un preacord entre patronal i sindicats que ha de donar lloc a un text hist¨°ric pel qual ja s'han interessat en altres llocs del m¨®n. Un avan? que explica b¨¦ quin ha estat aquest 2019 per al futbol femen¨ª: molt m¨¦s que un tema esportiu.