Rom¨¤ Cuy¨¤s i el canvi

El nomenament de Rom¨¤ Cuy¨¤s com a secretari d¡¯Estat, president del Consell Superior d¡¯Esports i despr¨¦s president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Espanyol va ser una de les primeres sorpreses pol¨ªtiques que va portar la formaci¨® del govern socialista de Felipe Gonz¨¢lez el 1982. Els nous responsables pol¨ªtics governamentals semblaven opcions m¨¦s o menys ¨°bvies, per¨° el desembarcament de Cuy¨¤s a Madrid va ser un signe clar de la profunditat dels canvis que el nou Govern s¡¯havia plantejat i intentava emprendre.

?s potser significatiu que, en els obituaris i les ressenyes que s¡¯han publicat a Barcelona, s¡¯ha destacat sobretot la seva responsabilitat en el m¨®n editorial i concretament a Edicions 62. Va ser, sens dubte, un aspecte rellevant de la seva vida professional. Per¨°, en general, han estat superficials les mencions al seu paper decisiu en la reconversi¨® de l¡¯esport a Espanya i en l¡¯impuls i acompanyament de l¡¯aposta ol¨ªmpica de Barcelona i la seva formulaci¨® com una pol¨ªtica d¡¯Estat.

Cuy¨¤s va ser un home de Javier Solana ¡ªque acabava de ser nomenat ministre de Cultura i era per tant el seu superior jer¨¤rquic¡ª, per¨° va ser tamb¨¦ un pol¨ªtic de confian?a de Narc¨ªs Serra. Perqu¨¨ el paper de Rom¨¤ Cuy¨¤s va ser essencialment pol¨ªtic.

Cuy¨¤s havia preparat a comen?aments de 1982 el primer estudi de viabilitat de la candidatura ol¨ªmpica per enc¨¤rrec de l¡¯Ajuntament que presidia Serra, l¡¯alcalde que havia llan?at el projecte i ho havia fet p¨²blic uns mesos abans, coincidint amb la Setmana de les Forces Armades.

La pres¨¨ncia de Cuy¨¤s al Madrid oficial de 1982 ¨¦s un reflex del desembarcament in¨¨dit d¡¯alts c¨¤rrecs catalans en pr¨¤cticament tots els ministeris, un fenomen que explica en bona mesura que fos possible la candidatura i gesti¨® dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992, a m¨¦s de la transformaci¨® accelerada de Barcelona.

L¡¯entrada de Cuy¨¤s al Consell Superior d¡¯Esports i al Comit¨¨ Ol¨ªmpic Espanyol va suposar l¡¯inici del canvi en un ¨¤mbit molt tancat, intensament influ?t per la polititzaci¨® de l¡¯esport dels anys de la dictadura franquista. L¡¯anomenat m¨®n de l'esport no s¡¯havia despr¨¨s de la seva her¨¨ncia i era, en conseq¨¹¨¨ncia, un obstacle enorme per a la posada en marxa de l¡¯operaci¨® ol¨ªmpica de Barcelona. La renovaci¨® a fons del model de representaci¨® era imprescindible per fer possible el canvi en la pol¨ªtica esportiva que proposava el Govern. En el cas del projecte ol¨ªmpic, es tractava de reorientar la posici¨® negativa de l¡¯anterior govern de la UCD i, tamb¨¦, de superar els dubtes i la displic¨¨ncia del PSOE. Conv¨¦ esmentar que Cuy¨¤s va comptar amb el suport decisiu de Solana i Serra per¨°, tamb¨¦, amb la col¡¤laboraci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona, que li va facilitar la incorporaci¨® d¡¯un molt alt funcionari expert en gesti¨® administrativa com el seu nou cap de gabinet a Madrid. Cuy¨¤s va gaudir igualment de la complicitat de Juan Antonio Samaranch, president del COI, configurant-se l¡¯aut¨¨ntica coalici¨® que va fer possible la pol¨ªtica d¡¯Estat que va conduir a l¡¯¨¨xit de l¡¯aposta ol¨ªmpica.

Xavier Roig ¨¦s consultor.