Veus de dona

Sempre he volgut cantar, per¨° ben aviat, en l¡¯adolesc¨¨ncia, em van avisar que la meva veu no arribaria mai a ser de soprano (ho eren les de la meva ¨¤via i la meva mare), tampoc de mezzo. ¡°Contralto¡±, va ser l¡¯afectuosa sent¨¨ncia. Nom¨¦s un 2% de les dones t¨¦ aquest timbre greu i fosc. Les veus de dona ¨Cvariades, algunes fins i tot virtuoses¨C s¨®n, fora dels escenaris, poc escoltades o menys requerides per liderar i donar opini¨®. Al tancament d¡¯aquest 2019 segu¨ªem lluny de la igualtat tant en l¡¯economia com en la pol¨ªtica. El proper hemicicle espanyol ja no ser¨¤ el m¨¦s partidari d¡¯Europa, un t¨ªtol aconseguit en la XII legislatura amb Pedro S¨¢nchez. El 2020, les dones tindran menys veu.

En les ¨²ltimes generals, l¡¯obra la van cantar cinc tenors (els l¨ªders dels principals partits) i, despr¨¦s del 10-N, la paritat al Congr¨¦s dels diputats ha empitjorat quatre punts. Aquest resultat ha estat conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯ascens de Vox ¨Cel seu nombr¨®s grup est¨¤ format per un 73% d¡¯homes¨C i de l¡¯abrupta caiguda de Ciutadans. La propera investidura l'haur¨¤ de votar un Congr¨¦s amb el 43% de dones. Nom¨¦s despr¨¦s, la catorzena legislatura de la democr¨¤cia espanyola tindr¨¤ president. Des del 1978, vuit homes han ocupat aquest c¨¤rrec. Cap dona ha estat a prop d¡¯aconseguir-ho.

En les ¨²ltimes generals, l¡¯obra la van cantar cinc tenors (els l¨ªders dels principals partits) i, despr¨¦s del 10-N, la paritat al Congr¨¦s dels diputats ha empitjorat quatre punts

Les 151 noves diputades, 13 menys que en la darrera legislatura, afrontaran, amb els seus 199 col¡¤legues masculins, temes complicats, at¨¨s el pitjor escenari econ¨°mic i els conflictes territorials, que continuen sense resoldre¡¯s. Necessitarem veus de tota mena. Amb greus refor?ats i capacitat per al vibrato r¨¤pid. En la pol¨ªtica espanyola calen sopranos, les veus del rang m¨¦s elevat. Nom¨¦s la recent dimissi¨® d¡¯Albert Rivera ha donat el lideratge d¡¯un partit a una dona, In¨¦s Arrimadas. ?s aviat per saber si ella ser¨¤ capa? de recuperar l¡¯espai perdut pel centre; necessitar¨¤ fer el fa sobreagut, el que aconsegueixen fer les sopranos de coloratura. Els homes, amb l¡¯excepci¨® dels antics castrati, es trenquen davant d¡¯aquesta nota tan aguda o cauen en el falset.

Ni tan sols Carmen Calvo ¨Cque obtindria una vicepresid¨¨ncia en un Govern de PSOE i Podem¨C cantar¨¤ un primer paper. No m¡¯estranyaria que Calvo, igual que el 40% del g¨¨nere femen¨ª, tingu¨¦s veu de mezzo. ?s una tessitura (rang entre notes) interm¨¨dia, alhora que important, igual a la de cantants l¨ªriques com Cecilia Bartoli i Teresa Berganza o d¡¯estrelles del pop com Madonna.

En l¡¯escenari econ¨°mic, la igualtat tampoc avan?a a gran ritme. Les empreses de l¡¯Ibex no han aconseguit tancar l¡¯¨²ltim exercici arribant a l¡¯objectiu europeu del 30% de pres¨¨ncia femenina als consells d¡¯administraci¨®. Al tancament del 2019, s¡¯han quedat en un 27,4%. I, segons l¡¯¨²ltim estudi de PwH, nom¨¦s el 9% dels alts executius espanyols s¨®n directives.

La veu de la dona, amb cordes vocals fines i m¨¦s vibracions, ¨¦s aguda; la de l¡¯home, amb cordes m¨¦s gruixudes, ¨¦s greu. Diversos estudis fon¨¨tics revelen que el p¨²blic, els oients, prefereix les veus greus

Hi ha alguna cosa en les nostres veus que impedeix que se¡¯ns escolti? Cada veu ¨¦s, per descomptat, ¨²nica. I ¨¦s en el to, l¡¯altura que resulta de la freq¨¹¨¨ncia de les vibracions de les cordes a la laringe, on comen?a la difer¨¨ncia. La veu de la dona, amb cordes vocals fines i m¨¦s vibracions, ¨¦s aguda; la de l¡¯home, amb cordes m¨¦s gruixudes, ¨¦s greu. Diversos estudis fon¨¨tics revelen que el p¨²blic, els oients, prefereix les veus greus. Es perceben com a m¨¦s cre?bles. Margaret Thatcher ho devia saber. Qui va ser la primera ministra del Regne Unit entre el 1979 i el 1990 va contractar un educador per aconseguir que la seva veu son¨¦s profunda. Va aconseguir abaixar el to en 60 hertz (unitat de freq¨¹¨¨ncia); el seu mandat va ser dels m¨¦s llargs del Regne Unit.

La Universitat d¡¯Austr¨¤lia del Sud va comparar, per a una recerca cient¨ªfica, gravacions antigues i modernes fetes entre dones de 18 a 25 anys. Resulta que el to de les joves ha baixat 23 hertz en cinc d¨¨cades (des del 1945 fins a principis del XXI). Aquest to m¨¦s fosc coincideix amb l¡¯ascens de la dona a papers rellevants. Copiar les veus ¨¦s, de fet, una forma d¡¯integraci¨® en les formes dels qui dirigeixen el m¨®n.

Sigui quin sigui el to, ha arribat l¡¯hora d¡¯escoltar mezzos i sopranos, paraula aquesta ¨²ltima que s¡¯origina en el terme llat¨ª supra i significa ¡°per sobre de¡±. Poden cantar amb qualitat un rang de notes m¨¦s allargat que qualsevol tenor. Les dones no haurien de for?ar el to ni assumir els h¨¤bits dels homes. La igualtat de g¨¨nere ¨¦s un dret i aconseguir la paritat real ¨Ctenir veu¨C, el gran objectiu.