La necess¨¤ria revisi¨® de les dolentes de Gr¨¨cia

M¨¦s de 30 segles donant la tabarra amb aix¨° que l¡¯Helena i la Clitemnestra eren un parell de putes, que la primera va provocar la guerra de Troia, que la segona va matar el seu marit¡­ I, de tot plegat, pocs hi han dedicat una mirada no ja feminista, sin¨®¡­ familiar, diguem-ne: l¡¯Helena i la Clitemnestra eren germanes. I una relaci¨® entre germanes pot explicar moltes coses. Aquesta mirada lliure de tots els t¨°pics de la cultura occidental que han demonitzat aquests personatges ¨¦s la que veiem a Hey, hermana!?(a la sala ?tic, 22, del teatre Tantarantana, fins al 26 de gener), una obra que, m¨¦s que ser transgressora, el que fa es ¡°convertir aquestes dues dones en protagonistes del seu propi relat¡±.

Amb desvergonyiment, amb professionalitat, amb kanya, trencant la quarta paret, al ritme de m¨²sica discotequera i sota uns llums estrobosc¨°pics, elles ens explicaran la seva historia de la manera m¨¦s crua i real, fent una lectura en clau contempor¨¤nia i de g¨¨nere, perqu¨¨ tothom se n¡¯adoni. Aix¨ª doncs, veiem una Helena desconeguda, una mica (bastant) choni, poligonera, que nom¨¦s pensa a ballar a la discoteca; una Clitemnestra desequilibrada, que cuidar¨¤ el fill de la seva germana i esquarterar¨¤ el seu marit Agam¨¨mnon. Tots els mites cl¨¤ssics tenen una visi¨® esgarrifosament actual: ¡°Violacions m¨²ltiples, manades, viol¨¨ncia de g¨¨nere¡­ tot est¨¤ passant, aquesta ¨¦s la reflexi¨® que proposem¡±, explica Beatriz Bonet, actriu i codirectora de l¡¯obra.

?s m¨¦s que necessari revisar un mite que ens ha arribat, en paraules d¡¯Eric Balb¨¤s, codirector de l¡¯obra, ¡°a trav¨¦s de punts de vista masculins que han ofegat completament les veus femenines¡±. ¡°La historia no ¨¦s mai objectiva, la hist¨°ria est¨¤ escrita amb la sang dels perdedors. La hist¨°ria l¡¯hem de posar en dubte. La hist¨°ria mai ser¨¤ reescrita, per¨° ¨¦s obligaci¨® de la dissid¨¨ncia que sigui revisada i reanalitzada. La revisi¨® de les putes de Gr¨¨cia ¨¦s una necessitat¡±, diu Bonet. Balb¨¤s subratlla que ¡°eren reines i filles de d¨¦us¡±, per¨° que, ¡°si busquem aquests mites avui, no hem de pensar en Lady Di, m¨¦s aviat en el monstre de Taur¨® o el pallasso diab¨°lic d¡¯It¡±.

L¡¯argentina Vicky Salvucci, autora del text, ha volgut reflectir la seva fascinaci¨® ¡°per aquelles dones de les epopeies i les trag¨¨dies gregues, sempre marcades per la fatalitat¡±. Ella ha trenat un gui¨® que beu dels relats originals per¨° tamb¨¦ de discursos de diferents escriptores i de consignes que no parem de sentir a les marxes per la igualtat, les manifestacions en defensa de les dones o les protestes contra el masclisme imperant. Un collage de llenguatges vius, propers i necess¨¤riament irreverents. Amb les intencions ben clares: ¡°En el nom del Pare, del Fill i de l¡¯Esperit Mascle. Am¨¦n¡±.

¡°Ha estat un proc¨¦s de creaci¨® llarg al Centre C¨ªvic Parc Sandaru, al Fort Pienc, durant tot el 2019¡±, explica Bonet. ¡°La Vicky ens enviava el que anava escrivint des de Buenos Aires i nosaltres li an¨¤vem donant forma. Ha estat un treball molt col¡¤lectiu, gaireb¨¦ assembleari, en qu¨¨ vam anar teatralitzant el text, aportant-hi idees que sorgien als assajos, com ara el mon¨°leg inicial, en qu¨¨ el meu personatge fa una mena de resum de com ens ha arribat el relat¡±. Beatriz Bonet, en principi ajudant de direcci¨®, tamb¨¦ explica com hi va haver un canvi en la direcci¨® sobre la marxa: ¡°El director era l¡¯Eric, per¨° en un moment donat, i tal com s¡¯explica a la mateixa obra, tot l'equip va decidir que era m¨¦s just que fos jo qui assum¨ªs les regnes, perqu¨¨ si no el que est¨¤vem fent era explicar una vegada m¨¦s la hist¨°ria d¡¯unes dones sota la mirada d¡¯un home. A partir d¡¯aquell moment, ell va passar a ser l¡¯ajudant i jo vaig acabar de dirigir l¡¯obra¡±.

No ¨¦s la primera ni ser¨¤ l¡¯¨²ltima revisi¨® dels mites cl¨¤ssics. En vam veure la de Miguel del Arco a Juicio a una zorra, en qu¨¨ Carmen Machi es vesteix d¡¯Helena de Troia per sotmetre¡¯s a un judici en qu¨¨ ens parlar¨¤ amb les seves paraules, no les dels homes que ja l¡¯han condemnat. O, la temporada passada, al TNC amb Kassandra, en qu¨¨ l¡¯esclava d¡¯Agam¨¨mnon (interpretada per Elisabet Casanovas), una transsexual que ara viu exiliada, ven el seu cos a desconeguts. O amb Iphigenia en Vallecas, que vam poder veure en aquest Temporada Alta, en qu¨¨ Mar¨ªa Herv¨¢s ens mostra com Ifi, una quinqui d¡¯extrarradi invisible, lluita per tenir el seu fill, ignorada fins a uns l¨ªmits insospitats per una societat classista i hip¨°crita.