L¡¯imperi de paper de L¨®pez Llaus¨¤s

Havia de ser all¨¤, sense discussi¨®. No hi havia ni un local per llogar, per¨° va anar botiga per botiga buscant una possibilitat de trasp¨¤s. L¡¯¨²nica escletxa, la de material el¨¨ctric Metron, a la vorera de la Rambla cap a Portal de l¡¯?ngel. No va ser f¨¤cil, perqu¨¨ el propietari era ni m¨¦s ni menys que Joan Pich i Pon, el pol¨ªtic i empresari lerrouxista que seria alcalde de Barcelona; per¨° un trasp¨¤s alt (50.000 pessetes) i un lloguer molt considerable (1.500 pessetes al mes) van doblegar la resist¨¨ncia. Semblava una bogeria, i m¨¦s per a una llibreria que destinaria bona part de la seva aposta a l¡¯edici¨® en catal¨¤. Per¨° Antoni L¨®pez Llaus¨¤s sabia qu¨¨ buscava: visibilitat per a uns llibres que, cultura a banda, tamb¨¦ havien de ser negoci, imbu?t dels nous aires de masses dels anys 20 que ell coneixia b¨¦ com a director de la branca publicit¨¤ria de la francesa Ag¨¨ncia Havas a Barcelona. I all¨¤, a pla?a de Catalunya, 17, doncs, obria el 8 de maig de 1924 la Llibreria Catal¨°nia, una de les millors que hi ha hagut mai a Barcelona i pedra angular d¡¯un dels pocs grans h¨°ldings aut¨°ctons del m¨®n del llibre a Catalunya.

Una llibreria, una editorial del mateix nom que va donar sortida a una nova generaci¨® d¡¯escriptors catalans (Sagarra, Soldevila...) i al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, una impremta pr¨°pia i la ger¨¨ncia d¡¯una altra de m¨¦s gran (NAGSA), revistes ¨²niques de la hist¨°ria del periodisme (D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤; El Be Negre, Imatges...) i una distribu?dora... Per¨° saltant la fossa de la Guerra Civil i l¡¯Atl¨¤ntic dues editorials m¨¦s Edhasa (amb el seu cat¨¤leg de la literatura de l¡¯exili o la ci¨¨ncia-ficci¨® en castell¨¤, i Hermes) i la responsabilitat d¡¯Editorial Sudamericana, all¨¤ on despr¨¦s de fitxar Paco Porr¨²a com a director literari el 1960 (¡°el meu lector desconegut¡±, l¡¯anomenava; ¡°Don Nessuno¡±, el va batejar la premsa italiana) acabaria publicant la clau del boom llatinoameric¨¤, Cien a?os de soledad, de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez... Aquests van ser els prodigis de L¨®pez Llaus¨¤s, tasca cultural i empresarial herc¨²lia que, observada junta, com es pot fer fins al proper dia 20 en l¡¯exposici¨® Barcelona-Buenos Aires: llibres d¡¯anada i tornada, comissariada per Juli¨¤ Guillamon a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, senzillament, enlluerna. Potser per mod¨¨lica; potser per irrepetible.

L¨®pez Llaus¨¤s (Barcelona, 1888-Buenos Aires, 1979), advocat de carrera, casat i amb dos fills, en feia tres anys que estava separat, per difer¨¨ncies professionals, del seu pare i del seu avi, editors i llibreters, c¨¨lebres creadors de la Librer¨ªa Espa?ola a la rambla del Mig. El fill-net s¡¯havia refugiat en una modesta impremta, A. L¨®pez Llaus¨¤s impressor, per¨° ja va donar un brillant exemple del seu pragmatisme cultural: com que no hi havia manera que Antoni Rovira Virgili lliur¨¦s els cap¨ªtols del seu Hist¨°ria Nacional de Catalunya que volia publicar, se li va oc¨®rrer llan?ar-los en fascicles: aix¨ª apressava l¡¯autor i s¡¯estalviava una inversi¨® a la qual no podia fer front. L¡¯¨¨xit va ser tan gran que va necessitar derivar la gesti¨® dels subscriptors a Josep Maria Cruzet, futur soci de la Catal¨°nia i fundador de l¡¯editorial Selecta.

Aquesta operaci¨® resumeix L¨®pez Llaus¨¤s: podia involucrar-se en projectes patri¨°tics i culturals, per¨° havien de ser rendibles. Esgotat el pacte de no-agressi¨® amb el pare, va posar en marxa la llibreria amb 100.000 pessetes de capital aportades per ell, Cruzet i la mare de Manuel Borr¨¤s de Quadras, disposada a sufragar l¡¯ensenyament de l¡¯ofici d¡¯impressor del seu fill, diners que redirigirien a la que seria una de les primeres llibreries de Catalunya a exposar els llibres de cara i no de llom.

Borr¨¤s era cunyat de l¡¯influent membre de La Lliga Josep Maria Trias de Bes, i aquesta ¨¦s una altra clau en la carrera de L¨®pez Llaus¨¤s: la seva xarxa de relacions per tirar endavant els seus negocis, que ja l¡¯havien portat a Havas via el seu director, el periodista i pol¨ªtic Claudi Ametlla, i el 1925 li van servir perqu¨¨ li traspassessin l¡¯Editorial Catalana, creada el 1917 per iniciativa d¡¯Enric Prat de la Riba i Francesc Camb¨® per refor?ar la influ¨¨ncia social del seu partit, La Lliga, i ampliar i catalanitzar el mercat lector de la seva clientela pol¨ªtica, la nova burgesia catalana. La col¡¤lecci¨® de llibres Biblioteca Liter¨¤ria i la revista D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤ eren les joies d¡¯un projecte que havia vist caure les seves vendes mitjanes de 5.000 a, amb prou feines, les dels seus 1.500 subscriptors. Aviat va millorar la qualitat de la revista i el seu format i el 1932 la va fer trimestral i de gran luxe, en forma i fons. Amb aquesta publicaci¨® i la creaci¨®, el 1931, del setmanari sat¨ªric El Be Negre i la modern¨ªssima per¨° ef¨ªmera revista d¡¯actualitat gr¨¤fica Imatges (1930), entroncava amb la tradici¨® familiar: el seu avi va fundar L¡¯Esquella de la Torratxa i La Campana de Gr¨¤cia.

La sagacitat comercial i promocional inusual i els seus contactes van anar construint la seva traject¨°ria: si b¨¦ a la primavera de 1928, llan?ava la Biblioteca Univers, col¡¤lecci¨® de literatura universal de tall cl¨¤ssic i inspiraci¨® francesa, per¨° a preu molt econ¨°mic (1,50 pessetes davant les 4 que costaven tamb¨¦ les seves Biblioteca Liter¨¤ria i Biblioteca Catal¨°nia), el 1930 es creava la impremta Nacional d¡¯Arts Gr¨¤fiques (NAGSA), de la qual seria modernitzador gerent i que aniria lubrificada amb enc¨¤rrecs dels seus contactes. I la col¡¤lecci¨® de biografies populars Quaderns Blaus, que es va estrenar amb Santiago Rusi?ol i que va assolir tirades de fins a 9.000 exemplars. Ecl¨¨ctic en les seves col¡¤leccions i pr¨¤ctic (acceptava edicions d¡¯autor, com va fer amb Rodoreda i Espriu), sempre jugava b¨¦ les cartes de l¡¯¨¤mbit econ¨°mic en el terreny patri¨°tic: el Diccionari de Fabra (1932); les obres completes de Verdaguer ja amb la nova gram¨¤tica del fil¨°leg (1928) i unes espectaculars parades per la Diada de Sant Jordi que ell va promoure traslladar al 23 d¡¯abril, la del patr¨® de Catalunya, amb escultures gegants de cavallers, dracs i llibres de fins a cinc metres, com es pot veure en l¡¯exposici¨®.

Amb aquest entramat, va saber aprofitar les sinergies de grup: era un cl¨¤ssic veure anuncis de la llibreria Catal¨°nia i de novetats de l¡¯editorial a D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤, de la mateixa manera que els grans fot¨°grafs d¡¯Imatges Josep Salas i Gabriel Casas eren els autors dels fullets publicitaris de la llibreria. En un d¡¯aquests anuncis de tardor de 1931 s¡¯informava que la botiga es traslladava una mica m¨¦s amunt, a la ronda de Sant Pere, 3, for?ats per la venda de l¡¯immoble, que donaria lloc al gegant¨ª edifici del Banc d¡¯Espanya en aquesta Barcelona canviant, turista i cosmopolita que tamb¨¦ reflectia el seu cat¨¤leg, amb t¨ªtols carism¨¤tics com el de Nits de Barcelona, de Josep Maria Planes, i L¡¯art d¡¯ensenyar Barcelona, de Myself, pseud¨°nim d¡¯un dels autors clau de la casa, Carles Soldevila, aleshores director de D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤, revista que tenia el seu espart¨¤ quarter general (tot just un calaix d¡¯una taula per recollir originals i correspond¨¨ncia) a la mateixa llibreria, on Soldevila tamb¨¦ rebia les visites.

El trasllat va permetre l¡¯entrada de socis potents, com Camb¨®, Ametlla, l¡¯empresari Josep Maria Roviralta (amo d¡¯Uralita) i el productor de cinema Delmir de Caralt. Es van modernitzar m¨¦s els serveis (butllet¨ª trimestral de novetats informaci¨® individualitzada, enc¨¤rrecs per tel¨¨fon, secci¨® de lleure i esport; quiosc internacional amb subscripcions...) i la sala d¡¯exposicions, per a 120 persones, va tenir fites com la mostra de Dal¨ª el desembre de 1933, amb fotos de Man Ray, i les d¡¯artistes del moviment Adlan el mar? de 1934.

Tot anava molt b¨¦: a la llibreria hi peregrinaven des dels membres m¨¦s notables de la cultura catalana (amb la Penya de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s al capdavant) fins a personatges populars com el futbolista Samitier (irreconeixible amb vestit gris i barret) i la vedet Rosita Rodrigo; i s¡¯havia consolidat un cat¨¤leg de solvents escriptors catalans postnoucentistes com el Soldevila de Fanny (6.000 exemplars) i Valentina, el Josep Maria de Sagarra de Vida privada i El comte Arnau (3.000), el Josep Pla del Manual d¡¯Hiparxiologia (a qui pagava un fix de 500 pessetes mensuals) i el mateix Camb¨® (Per la conc¨°rdia, 20.000). Per¨° l¡¯assassinat del periodista Planes, el seu director d¡¯El Be Negre, l¡¯agost de 1936, i les amenaces a Sagarra, tot pels anarquistes, el va portar a anar-se¡¯n a Fran?a, on va treballar fins al 1939 a la llibreria Hachette.

De nou les seves relacions el van ajudar: Rafael Vehils, que va estar a l¡¯el¨¨ctrica CHADE de Camb¨®, va suggerir el seu nom a Victoria Ocampo com a gerent per a l¡¯Editorial Sudamericana que l¡¯escriptora argentina havia creat. De nou, la gesti¨® de L¨®pez Llaus¨¤s va ser impecable, fins a l¡¯extrem que, en sis anys, el 1945, el negoci era ja tan rendible que li va donar per construir-se una casa amb sis hect¨¤rees de jard¨ª. Salinas, Guill¨¦n, G¨®mez de la Serna, Madariaga, Mann, Hesse, Huxley, Waugh, Hemingway... van desfilar per un cat¨¤leg que el 1960, amb l¡¯arribada de Porr¨²a, es va permetre el luxe de descobrir la literatura del boom sud-americ¨¤. Tamb¨¦ havia entrat la nova ci¨¨ncia-ficci¨®, gr¨¤cies al seu fill Jorge L¨®pez Llovet, subgerent al capdavant de nous productes com la nova col¡¤lecci¨® de butxaca Piragua, com el seu pare amb estudis de publicitat, quarta generaci¨® d¡¯editors i impressors que es va truncar per la seva prematura mort el 1965, i que va obligar el pare a tornar a l¡¯arena amb 77 anys. El va ajudar la seva neta, Gloria, amb la qual van actualitzar cat¨¤leg als 70: Nabokov, Passolini, Salinger, Burgess...

Entremig, escarmentat potser pel viscut a Catalunya, el 1946, amb l¡¯ascens de Per¨®n, havia decidit crear dos segells propis: Edhasa, amb un peu a Barcelona i Buenos Aires, i Hermes, amb un a M¨¨xic i l¡¯altre a la seva ciutat natal. Una col¡¤lecci¨® com El Puente, en qu¨¨ es volia fomentar el di¨¤leg convivint autors exiliats com ara Corpus Barga, Max Aub i Madariaga amb pensadors de l¡¯Espanya franquista una mica cr¨ªtics, com Azor¨ªn i La¨ªn Entralgo, va ser un dels ¨¨xits d¡¯una editorial que importava llibres pol¨ªtics des de l¡¯Argentina com ara Sartre, Camus (amb m¨¦s d¡¯una multa per aix¨°) i va portar la ci¨¨ncia-ficci¨® i la literatura de la imaginaci¨® del boom (Cort¨¢zar al capdavant), renovant un panorama que es plasmava molt a les portades, com es veu generosament en l¡¯exposici¨®.

¡°Fins que no es puguin vendre 10.000 exemplars dels llibres en catal¨¤ no anirem enlloc¡±, afirmava als anys 20. Aquestes xifres i un projecte com el seu encara avui semblen fantasia.