Un ¡®commendatore¡¯ per a la cort francesa del motor

El setembre passat, durant l'¨²ltim Sal¨® de Frankfurt, Seat oferia un regal als visitants al seu expositor: una bossa de tela amb un missatge a escollir entre uns quants que era serigrafiat al moment. La majoria eren summament formals, l'habitual en una ind¨²stria molt donada a l'espectacle per¨° gens a l'estrid¨¨ncia. Excepte un. ¡°Move your ass¡± [Mou el cul], deia. No sonava gens a premonitori, per¨° s¨ª que feia pensar que la companyia espanyola del grup alemany ha interioritzat que vol ser una marca de confian?a, fresca i desinhibida. Una mica a imatge i semblan?a del seu actual president, Luca de Meo (Mil¨¤, 1967).

Perqu¨¨ l'home a qui pret¨¦n ara fitxar Renault per ocupar la seva presid¨¨ncia ¨¦s un bregat per¨° jove executiu de la ind¨²stria de l'autom¨°bil, especialista en m¨¤rqueting, amb eleg¨¤ncia made in Italy i al¡¤l¨¨rgic al tradicional vestit que vesteix aquesta ind¨²stria. Tan diferent i alhora tan similar als seus col¡¤legues en les seves ambicions: es planteja deixar una empresa que ven mig mili¨® de vehicles a l'any per presidir Renault, un fabricant vuit vegades m¨¦s gran que lluita pel ceptre mundial en la seva alian?a amb Nissan i Mitsubishi. La multinacional vol deixar definitivament enrere l'etapa de Carlos Ghosn, ara protagonista d'un serial seguit per mig m¨®n despr¨¦s de la seva rocambolesca fugida del Jap¨® per eludir la just¨ªcia acusat de frau fiscal.

De fer definitivament el pas i acceptar el c¨¤rrec, Luca de Meo entraria directament a la cort francesa de l'automoci¨®, amb un lloc assegurat a la taula presidencial del sector a escala mundial, on compartiria estovalles amb el seu fins ara cap en el Grup Volkswagen, Herbert Diess al costat dels Uchiyamada (Toyota), Barra (General Motors) i Tavares (PSA) de torn, l'escassa aristocr¨¤cia que conformen els grans de veritat.

De Meo, designat fa un any president a Espanya per Volskwagen, estava encantat amb la seva destinaci¨® a Barcelona i tenia assumit el seu nou paper com a l¨ªder del sector nacional. Al desembre anava a ser nomenat president d'Anfac, la patronal espanyola de marques, i s'havia enrolat en l'executiva del prestigi¨®s Cercle d'Economia. I aix¨° que assumeix el seu paper d'expatriat amb total normalitat i amb una frase que ha fet popular cada vegada que vol opinar sobre un assumpte intern: ¡°Jo, que soc el guiri...¡± Per¨° al final aquest graduat en Administraci¨® d'Empreses per la Universitat Comercial Luigi Bocconi de Mil¨¤ amb 20 anys d'experi¨¨ncia al sector no s'ha pogut resistir ¡ªalmenys a negociar¡ª al caramelet que li posaven a les mans: assumir la gesti¨® de Renault en un moment en qu¨¨ sembla decidit que la seva alian?a amb Nissan i Mitsubishi nom¨¦s es pot intensificar.

Les seves tasques no s¨®n f¨¤cils. No arribaria en el millor moment per al grup franc¨¨s, tocat encara pel virus Ghosn despr¨¦s de la rocambolesca fugida de l'ex-executiu del Jap¨® i amb la companyia llan?ant profit warnings perqu¨¨ els seus resultats no seran tan bons com els previstos. Per¨° se li pressuposa capacitat per reorientar rumbs i, sobretot, per reposicionar marques pel seu passat a Renault (on va comen?ar), Toyota, Fiat, Audi i Seat. I una capacitat innata per negociar, q¨¹esti¨® imprescindible per tractar amb l'Estat franc¨¨s (accionista amb el 15% de Renault) i per intentar apropar posicions amb els accionistes de Nissan.

Les cinc lleng¨¹es que parla (itali¨¤, franc¨¨s, alemany, angl¨¨s i espanyol) l'ajudaran, encara que persones que el coneixen asseguren que la decisi¨® trigar¨¤: dep¨¨n no nom¨¦s que la companyia ¡ªi l'Estat franc¨¨s¡ª doni el vistiplau, tamb¨¦ de les possibles incompatibilitats que pugui presentar el seu actual contracte per passar-se a la compet¨¨ncia. ¡°Ell mateix admet que va per a llarg¡±, afirma una persona que el tracta.

De Meo deixaria Seat en el seu millor moment. La companyia espanyola no nom¨¦s ha tornat als beneficis, sin¨® que guanya m¨¦s diners que mai, encara que ell mateix assumia que darrere d'aquest resultat hi havia la feina dels seus dos predecessors: sobretot J¨¹rgen Stackman, per¨° tamb¨¦ James Muir. Els fruits de la seva tasca s¨®n, potser, m¨¦s intangibles. L'executiu milan¨¨s ho resumia aix¨ª a EL PA?S el setembre passat: ¡°Hi ha un rotllo molt positiu entorn de la marca¡±. Potser aix¨° explica el pessimisme existent en les ¨²ltimes setmanes a la seu de la companyia, conscients que poden perdre un paio afable que ha aportat simpatia ¡ªi protagonisme¡ª a una marca que mai abans no havia aconseguit treure el cap del Grup Volkswagen, m¨¦s acostumat a sentir amenaces del tipus ¡°¨¦s l'¨²ltima oportunitat¡± que a comptar amb enc¨¤rrecs estrat¨¨gics des de Wolfsburg.

El ¡®miracle espanyol¡¯

I Seat, ara, est¨¤ en aix¨°. Potser ¨¦s l'¨¨xit m¨¦s gran per a un directiu que va aterrar a Martorell (Barcelona) despr¨¦s del dieselgate, quan el Grup Volkswagen va posar en marxa un ball de directius per purgar l'esc¨¤ndol del trucatge dels motors. Va arribar amb el t¨ªtol de commendatore, el guard¨® que ofereix l'Ordre al M¨¨rit de la Rep¨²blica Italiana. Amb el seu car¨¤cter afable i el seu carisma va aconseguir uns bons resultats, i des de fa uns mesos tenia una obsessi¨® al marge de Seat: defensar el que denominava el ¡°miracle espanyol¡± de l'automoci¨®, sorpr¨¨s pel fet que hi hagu¨¦s a Espanya 17 f¨¤briques d'automoci¨® sense una sola matriu realment nacional. Propi de la seva finnezza, es queixava sense queixar-se del fet que a les p¨¤gines econ¨°miques de la premsa sort¨ªs la banca a tota hora i, en canvi, l'automoci¨® qued¨¦s relegada, s¨ªmptoma ¡ªdeia¡ª del que sentia el pa¨ªs pel sector. I fins i tot feia una crida al Govern central a participar en la necess¨¤ria reconversi¨® de la ind¨²stria de l'automoci¨® igual que ho va fer amb la banca durant la crisi. Un discurs que el guiri dif¨ªcilment podr¨¤ repetir a Par¨ªs.

?