No torna el 1939. S¡¯allunya

?s f¨¤cil entendre les causes del rebombori amb qu¨¨ les dretes han afrontat la investidura de Pedro S¨¢nchez com a president del Govern d¡¯Espanya. N¡¯hi ha prou amb fixar-se b¨¦ en el que diuen. En s¨ªntesi ¨¦s: tindrem un govern de socialistes i comunistes, amb el suport del Partit Nacionalista Basc (PNB) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), els mateixos partits amb qu¨¨ el PSOE i el PCE van estar aliats en els ¨²ltims governs de la Segona Rep¨²blica. ?s a dir, el rojo-separatismo ha arribat un altre cop al Govern d¡¯Espanya. L¡¯enemic que van derrotar ara fa 80 anys s¡¯ha reconstitu?t davant dels seus ulls at¨°nits. L¡¯anti-Espanya ¨¦s aqu¨ª, pensen.

La gran emprenyada prov¨¦, a m¨¦s, que es consideren vilment enganyades pels socialistes. Enganyades, s¨ª, perqu¨¨ es pensaven que Espanya podia passar del franquisme al sistema de partits de l¡¯Europa occidental, en qu¨¨ els socialistes pactaven amb els comunistes i altres forces a la seva esquerra als municipis i les regions, per¨° nom¨¦s molt excepcionalment els permetien entrar al govern dels Estats. Aix¨° estava estrictament vedat. Era un l¨ªmit sist¨¨mic, una frontera guardada per l¡¯OTAN, i ara resulta que els socialistes no ho han respectat.

Durant d¨¨cades, el paper hist¨°ric dels partits socialistes a l'Europa occidental va ser exercir com a tallafocs pol¨ªtic, social i electoral davant dels partits comunistes, que el 1945 van sortir de la Segona Guerra Mundial amb un fort ¨ªmpetu. El PSOE de Felipe Gonz¨¢lez va complir aquest paper a la perfecci¨® a Espanya durant l¡¯etapa oberta el 1975 amb l¡¯enfonsament del franquisme. Ha plogut molt des de llavors. Tant que ara, davant de l'estupor i el cangueli del PP, de Vox i de Ciutadans, les restes del comunisme espanyol han entrat al Govern d¡¯Espanya de la m¨¤ del PSOE de Pedro S¨¢nchez. Subsumits a Unides Podem i les seves conflu¨¨ncies, els comunistes s¨®n una part dels aliats del partit socialista en la primera coalici¨® de govern a escala estatal.

ETA ¨¦s l¡¯altre gran tema per al rebombori. Vist en perspectiva, ETA ha estat en la pr¨¤ctica la causant del renaixement de la dreta nacionalista espanyola despr¨¦s del franquisme. La lluita contra el terrorisme li va aportar una causa digna i democr¨¤tica i va permetre blanquejar una dreta que havia viscut c¨°modament instal¡¤lada durant 40 anys en la dictadura militar i feixistitzant, centralista i nacionalcat¨°lica. Per¨° els seus hereus continuen agitant el fantasma d¡¯ETA tot i que ja fa vuit anys que es va dissoldre. Pretenen que aix¨° els estalvi? haver de passar comptes amb aquell passat que, en el fons, ¨¦s el que enyoren i ara s¡¯allunya una mica m¨¦s. No ¨¦s que torni el 1939. ?s que s¡¯allunya.

S¡¯han trencat, doncs, alguns tab¨²s i alguns precintes que havien resistit el pas de moltes d¨¨cades. Tant se val que el m¨®n de la segona d¨¨cada del segle XXI sigui immensament diferent del de la postguerra mundial. Ben poc importa que el comunisme com a moviment mundial hagi deixat d¡¯existir fa molt de temps. Tampoc importa que, en realitat, els programes dels partits comunistes espanyols des de la seva legalitzaci¨® el 1977 hagin estat pur reformisme socialdem¨°crata. Molt m¨¦s moderats que, per exemple, les pol¨ªtiques aplicades pel laborisme al Regne Unit despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial.

Aquests canvis importen ben poc perqu¨¨ la por del comunisme a Espanya va ser substitu?da a partir del 2014 pel p¨¤nic davant l¡¯emerg¨¨ncia de Podem com a for?a antisistema. Aquella emerg¨¨ncia ha estat interpretada per les dretes com una adaptaci¨® i reagrupaci¨® als temps actuals de les forces socials i pol¨ªtiques que abans havien orbitat al voltant dels partits comunistes. El moviment dels indignats que va sorgir com a protesta pels estralls de les pol¨ªtiques de la Uni¨® Europea contra la crisi econ¨°mica del 2008 va mostrar clarament que existia un buit de representaci¨® pol¨ªtica que els partits comunistes i les seves plataformes electorals no havien sabut canalitzar.

La readaptaci¨® ha resultat ser for?a operativa. Podem tenia en els seus inicis l¡¯ambici¨® declarada de substituir el partit socialista, arrabassar-li la primacia entre les esquerres. S¨¢nchez ho va entendre i, enfrontant-se a la vella gu¨¤rdia del seu partit, va podemitzar per un moment el PSOE en un grau suficient per evitar que Pablo Iglesias el sobrepass¨¦s en les eleccions generals del 2016. Aix¨° va salvar el partit socialista de caure en l¡¯abisme en qu¨¨ s¡¯ha enfonsat a Fran?a, It¨¤lia i Gr¨¨cia. Les dretes es van fer il¡¤lusions perqu¨¨ van pensar que la divisi¨® i la pugna entre les dues forces d¡¯esquerra impedirien que qualsevol d¡¯elles es convert¨ªs en majoria de govern. No ha estat aix¨ª i d¡¯aqu¨ª ve tamb¨¦ que la coalici¨® progressista que tot just s'estrena els sembli una estafa. ?s que els ha trencat el gui¨® que s¡¯havien imaginat.