Exigim euf¨°ria

Si no hem felicitat l¡¯entrada d¡¯any amb aquest petit enginy verbal, no som ning¨²: Feli?os anys vint! Juguem amb la doble cara de l¡¯expressi¨®, diem que canviem de d¨¨cada, que els darrers anys vint van ser feli?os i vejam si ¨¦s cert que la Hist¨°ria es repeteix (i que ho faci per a b¨¦, d¡¯una punyetera vegada). Per¨° no som Nostradamus, ni Deulofeu, ni ma mare, que sempre em diu que ja m¡¯ho havia dit. No som, en definitiva, meteor¨°legs del temps cronol¨°gic. Qu¨¨ ens deparen els deu anys vinents? Perqu¨¨ tenim previst viure¡¯ls i haur¨ªem de saber si far¨¤ bo i qu¨¨ posar a la maleta. Si van molt mal dades, si us plau, tamb¨¦ haur¨ªeu de dir-nos-ho, perqu¨¨ nosaltres, si no hem de ser feli?os, ja ni sortir¨ªem de casa. El temps. Quin temps far¨¤ els pr¨°xims deu anys?

Aix¨ª que, amb el punt d¡¯alegre que t¨¦ en Tom¨¤s Molina, ens atrevim a desitjar un pron¨°stic tan m¨ªstic com probable, parent de totes les bones intencions del gener. M¨¦s que felicitat, exigim euf¨°ria, com diu Mazoni. I pensem que seria bonic estar encetant una altra d¨¨cada prodigiosa sota el signe dels vint. Aix¨° s¨ª, uns segons anys vint sense el que hi va haver abans (una guerra) ni, sobretot, el que hi va haver despr¨¦s: un hostiot monumental.

Ens haur¨ªem de pronosticar uns segons feli?os anys vint en qu¨¨ regn¨¦s l¡¯esclat de la llum neta, l¡¯emoci¨® borbollejant del descobriment, el talent en totes les arts i la vinguda d¡¯una segona penicil¡¤lina, una que guar¨ªs les infeccions postmodernes. On tot aix¨°, a m¨¦s, es fes a ritme de xarleston i no de reggaeton, si pot ser. I un dia, pels volts del 2029, no hi hauria un crac perqu¨¨ ho haur¨ªem fet b¨¦, aquesta vegada.

Per¨° siguem realistes: ning¨² pot aguantar tanta felicitat, far¨ªem un pet. Malauradament, al cel hi ha cabretes i tot fa pensar que aquests vint que hem comen?at fa pocs dies no distaran gaire de les din¨¤miques fangoses de la d¨¨cada passada. A terra hi ha pastetes. Els ¨²ltims anys vint van ser feli?os perqu¨¨ van ser un per¨ªode de creixement econ¨°mic i de despreocupaci¨® entre moments greus. Ara tenim els moments greus sostinguts entre les venes. Els ¨²ltims vint es va inflar el globus de la felicitat col¡¤lectiva, i aix¨° no pot ser, perqu¨¨ aqu¨ª hi hem vingut a patir. Ja ho diu ma mare i l¡¯autor de Parerga i Paralip¨°mena: ¡°El primer sup¨°sit de l¡¯eudemonologia ¡ªaix¨° ¨¦s, l¡¯estudi de la vida feli?¡ª ¨¦s precisament el fet que aquesta expressi¨® ¨¦s un eufemisme, i que ¡°viure feli?¡± nom¨¦s pot significar viure com menys desgraciadament possible millor, o, resumint, de manera suportable¡±. Que no siguem feli?os per damunt de les nostres possibilitats, vaja. Per¨° aix¨° ja ho sentirem a dir, no? De moment, aprofito per desitjar-vos un pr¨°sper (i dom¨¨sticament feli?) any 2020!