¡°Des que tinc ¨²s de ra¨®, m¡¯ofegava; el trasplantament m¡¯ha canviat la vida¡±

La fibrosi qu¨ªstica de Xavi Caballero es va acarnissar amb els seus pulmons. Diagnosticat quan nom¨¦s tenia dos mesos, la malaltia heredit¨¤ria, que es caracteritza per un problema de les gl¨¤ndules mucoses que malmet els pulmons, el p¨¤ncrees i el tub digestiu, entre altres ¨°rgans, ha condicionat els seus 37 anys de vida. Fins al 5 d'agost del 2018. Una trucada de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona al migdia li va interrompre el dinar i li va canviar la vida: hi havia un ¨°rgan per a ell. "Des que tinc ¨²s de ra¨®, m'ofegava. Amb 11 anys, jugava a futbol i m'ofegava. Era una vida d'ofecs. El trasplantament m'ha canviat la vida", explica. Des de la seva intervenci¨®, el Xavi ha passat a contribuir al comptador d'¨¨xit del sistema nacional de trasplantaments. Espanya ha revalidat, per 28¨¨ any consecutiu, el seu lideratge mundial en trasplantaments (5.449 intervencions) i en donacions, amb 48,9 donants per mili¨® d'habitants.

El Xavi feia 15 mesos que era en llista d'espera. Li van trucar dues vegades abans de la definitiva, per¨° l'¨°rgan, finalment, no era compatible. Continuava esperant, lligat a una m¨¤quina d'oxigen. "Quan veus que no et truquen, t'hi acostumes i ho vas normalitzant. Has de seguir amb la teva vida", admet. Aquest 7 d'agost, despr¨¦s de la trucada, va deixar el dinar a mitges i se'n va anar de seguida a l'hospital des casa seva, a Sant Pere de Ribes, un municipi a 40 quil¨°metres al sud de Barcelona ¡ªels pacients en llista d'espera han d'estar a menys de dues hores de l'hospital que coordina el seu trasplantament. "Tenia el pressentiment que aquell dia seria per a mi. Quan em van posar les sabatilles, la gorra i el pijama vaig saber que el trasplantament tirava endavant", explica. Els metges no confirmen la intervenci¨® fins als ¨²ltims moments, quan ja tenen la seguretat, despr¨¦s de l'extracci¨®, que l'¨°rgan ¨¦s compatible.?

La intervenci¨® va ser tot un ¨¨xit i, tres dies despr¨¦s, a la UCI, ja li van retirar l'oxigen. Des de llavors, li ha canviat la vida. "El sistema ¨¦s perfecte i la coordinaci¨®, impressionant. Al donant i la seva fam¨ªlia els estar¨¦ eternament agra?t perqu¨¨ he experimentat una vida que no m'hauria imaginat mai. No hauria fet els 37 anys si aquesta fam¨ªlia no hagu¨¦s decidit donar", valora ara el Xavi, que ha tornat a fer viatges de senderisme a Cant¨¤bria o al Teide i fins i tot un tram del Cam¨ª de Santiago.?

La donaci¨® d'¨°rgans ha crescut prop d'un 40% en els ¨²ltims sis anys. Encara que han caigut els donants per accidents de tr¨¤nsit (tot just un 4,4%), continua a l'al?a la donaci¨® en asist¨°lia (per aturada card¨ªaca), que ja suposa un ter? del total. Els donants per mort encef¨¤lica continuen sent majoria. "Seguim creixent en donants malgrat estar en un entorn que no ¨¦s favorable a la donaci¨® perqu¨¨, per sort, han baixat les morts a la carretera i els accidents cerebrovasculars", apunta Beatriz Dom¨ªnguez-Gil, directora de l'Organitzaci¨® Nacional de Trasplantaments (ONT).

El perfil dels donants ha canviat: de gent jove morta en accident de tr¨¤nsit a persones d'edat avan?ada que moren per causes naturals, habitualment accidents cerebrovasculars. De fet, prop del 30% dels donants tenia m¨¦s de 70 anys.?

Per millorar encara m¨¦s les taxes de donaci¨®, l'ONT ha engegat el Pla 50x22, amb l'objectiu d'arribar als 50 donants per mili¨® de persones el 2022. "Gaireb¨¦ ho hem aconseguit amb dos anys d'antelaci¨®", puntualitza Dom¨ªnguez-Gil. Entre les mesures per aconseguir aquest repte, l'ONT aposta per fomentar la cooperaci¨® entre els serveis d'UCI i Urg¨¨ncies per detectar m¨¦s donants i refor?ar la donaci¨® en asist¨°lia. "Vam comen?ar el 2009 amb l'asist¨°lia, per¨° ¨¦s una t¨¨cnica m¨¦s complexa perqu¨¨, amb l'aturada card¨ªaca, els ¨°rgans queden sense flux sanguini i, fins que no s'extreuen, poden perdre la viabilitat. Volem fomentar la donaci¨® en asist¨°lia [ara en fan 121 dels 185 centres autoritzats per coordinar donacions] i transformar-la en una donaci¨® multiorg¨¤nica. Ara estem desenvolupant t¨¨cniques de preservaci¨® d'¨°rgans, amb m¨¤quines de circulaci¨® extracorp¨°ria que ja ens estan copiant altres pa?sos", assenyala Dom¨ªnguez-Gil.

L'altre gran repte del Pla 50x22 ¨¦s incorporar la sanitat privada al circuit de la donaci¨® ¡ªno al de trasplantaments¡ª sota la supervisi¨® del Sistema Nacional de Salut. "L'inter¨¨s ¨¦s evident. Hem signat un conveni amb la patronal de la privada per desenvolupar un protocol i una estrat¨¨gia d'implantaci¨®. Creiem que en quatre o cinc anys s'hi podrien incorporar tots els centres amb potencialitat de donaci¨® i les nostres previsions apunten al fet que, amb ells, podria cr¨¦ixer la donaci¨® un 10%", afegeix la directora de l'ONT.?

El resultat dels 2.301 donants registrats l'any passat s'ha tradu?t en 5.449 trasplantaments (una taxa de 116 per mili¨® de persones, la m¨¦s alta del m¨®n). Els trasplantaments renals (3.423) i els pulmonars (419), com el del Xavi, han tornat a arribar a m¨¤xims hist¨°rics. Tamb¨¦ se n'han fet 1.227 hep¨¤tics, 300 card¨ªacs, 76 de p¨¤ncrees i quatre d'intest¨ª.

Tot i aix¨°, la llista d'espera se situa en els 4.889 pacients, 93 dels quals s¨®n infants. Les persones que esperen un fetge es van reduir, el 2018, un 15% per l'efecte dels nous tractaments contra l'hepatitis C que van comen?ar a administrar-se ara fa cinc anys. En curar la malaltia, es va reduir la necessitat de trasplantaments per carcinomes i cirrosi, dues malalties comunes que provoca el virus de l'hepatitis C.