¡®Aida¡¯ torna al Liceu amb decorats de fa 75 anys

La m¨ªtica escenografia de Josep Mestres Cabanes per a Aida torna aquest dilluns a l'escenari del Gran Teatre del Liceu 75 anys despr¨¦s de la seva estrena, el 1945. Els hist¨°rics decorats, que probablement siguin fets servir per ¨²ltima vegada a causa de l'estat en qu¨¨ es troben, tornen a l'escenari del coliseu l¨ªric per a una nova representaci¨® de l'¨°pera del compositor itali¨¤ Giuseppe Verdi. L'espectacle, que ha estat presentat en m¨¦s de 450 ocasions al Liceu, arriba a la capital catalana despr¨¦s de set anys d'abs¨¨ncia amb 14 funcions sota la direcci¨® musical de Gustavo Gimeno i esc¨¨nica de Thomas Guthrie. Les sopranos Angela Meade i Jennifer Rowly interpretaran Aida, mentre que Yonghoon Lee i Luciano Ganci, Radam¨¦s, en una hist¨°ria d'amor i conflicte que es podr¨¤ veure fins al 2 de febrer.

El director art¨ªstic del teatre, V¨ªctor Garc¨ªa de Gomar, va comentar que la instituci¨® es troba en una ¡°cru?lla¡± davant de l¡¯¡°important deteriorament¡± de l'escenografia de Mestres Cabanes, que va sobreviure l'incendi del Liceu, el 1994. Garc¨ªa de Gomar va explicar que ¡°¨¦s possible que sigui l'¨²ltima ocasi¨® que pugui gaudir-se¡¯n¡± a causa del seu estat de conservaci¨®. ¡°Hem de veure si hi ha una restauraci¨® conscienciosa o si es poden posar en un museu¡±, va assenyalar divendres el director, que tampoc no va rebutjar la possibilitat d'una ¡°reconstrucci¨® absoluta¡± dels hist¨°rics decorats.

El director musical, Gustavo Gimeno, va assegurar que ¨¦s una enorme responsabilitat liderar aquest projecte de gran tradici¨® per al Liceu amb una pe?a d'una ¡°maduresa especial¡± que va comparar amb altres t¨ªtols de Verdi com Don Carlos (1967) i Falstaff (1893). ¡°Mirant la partitura amb detall, amb atenci¨®, un s'adona amb quina precisi¨® gaireb¨¦ cient¨ªfica ofereix no nom¨¦s informaci¨® musical, sin¨® tamb¨¦ teatral¡±, va reflexionar el titular de la Filharm¨°nica de Luxemburg. El director esc¨¨nic, Thomas Guthrie, va destacar per la seva banda la tasca d'il¡¤luminaci¨® que es va dur a terme per al muntatge: ¡°La dificultat que vam tenir ¨¦s que la llum ja est¨¤ pintada amb gran detall als decorats. Hi ha alguna cosa inspiracional a barrejar els dos elements per crear una ¨²nica pe?a i que l'audi¨¨ncia experimenti una hist¨°ria que la commogui¡±, va apuntar.

Aida narra la hist¨°ria d'una princesa et¨ªop que es transforma en esclava d'Amneris, la filla d'un fara¨® egipci. Totes dues formen un triangle amor¨®s amb Radam¨¦s, general enamorat d'Aida i que ¨¦s de l'inter¨¨s d'Amneris, sense ser corresposta. L'espectacle ¨¦s una ¨°pera en quatre actes amb m¨²sica de Verdi i llibret d'Antonio Ghislanzoni, que es va presentar per primera vegada el 1871, a l'?pera del Caire. A Barcelona, va ser portada per una iniciativa del Teatre Principal, el 1876, i es va estrenar un any m¨¦s tard al Liceu, cosa que va fer que es convert¨ªs en l'¨²nica ¨°pera que supera les 400 representacions en la hist¨°ria del recinte.

Mariano Buccino cantar¨¤ el rol del monarca egipci, mentre que ?ngel ?dena i Franco Vassallo interpretaran Amonasro, el rei d'Eti¨°pia i pare d'Aida. L'elenc el completen les mezzosopranos Clementine Margaine i Judit Kutasi, que s'alternaran el paper d'Amneris, i els baixos Kwangchul Youn i Marko Mimica, que encarnaran el sacerdot Ramfis. En la seva tornada, la producci¨® podr¨¤ veure's tamb¨¦ a m¨¦s de 200 sales de cinema al voltant del m¨®n i, en la majoria, en una transmissi¨® en directe que ser¨¤ emesa el proper 22 de gener.

Guthrie va descriure que la coreografia d'aquesta versi¨® barreja el ballet cl¨¤ssic amb l'art marcial afrobrasiler de la capoeira en un espectacle en el qual els int¨¨rprets i la dansa no van per separat. Amb una coreografia d'Angelo Simmo, tots dos van fer un treball que els va permetre desplegar una versi¨® ¡°m¨¦s din¨¤mica i en¨¨rgica del muntatge¡±, segons va esmentar. ¡°La capoeira ¨¦s el llenguatge dels esclaus, la protesta i la guerra. A m¨¦s a m¨¦s, a trav¨¦s del ball, hi ha una manera m¨¦s f¨ªsica de parlar amb l'audi¨¨ncia¡±, va asseverar. Amb relaci¨® a la trama, el director esc¨¨nic va recordar que Aida ¨¦s una hist¨°ria que transcorre en ¡°un moment de conflicte, p¨¨rdua i foscor¡±. ¡°Ens va donar l'oportunitat de comunicar alguns dels temes presents en l'¨°pera. Per exemple, la foscor, la brutalitat de la guerra, el poder de la religi¨® o la p¨¨rdua d'innoc¨¨ncia, que hi s¨®n molt presents¡±, va acabar.