Niklas Natt och Dag, un llop entre Rousseau i Sade

Si alg¨² t¨¦ el cognom de Niklas Natt och Dag (Niklas Nit i Dia), ¨¦s de les fam¨ªlies nobles m¨¦s antigues de Su¨¨cia i escriu un thriller hist¨°ric detectivesc ¨¦s fins i tot coherent que, en la seva trama, en les putrefactes aig¨¹es que bressolen l'Estocolm del XVIII hi floti un cad¨¤ver sense les quatre extremitats ni res que no sigui extra?ble del cap (ulls, dents, llengua), que no hi hagi gaire difer¨¨ncies en la brutalitat que impera entre els desfavorits i la que regeix entre els arist¨°crates i que el p¨¨ndol mental oscil¡¤li entre el filos¨°fic Jean-Jacques Rousseau?¨Cllegit pel protagonista, l'advocat-detectiu Winge¨C?i l'inquietant Marqu¨¨s de Sade, l'ombra del qual l'amena?a i el converteix, sense voler, en un llop entre llops.

?s, doncs, un atractiu marc psicol¨°gic el que ofereix 1793 (tradu?t al catal¨¤, a Proa, amb el subt¨ªtol?El llop i el vigilant), primera part d'una trilogia que es traduir¨¤ a una trentena de lleng¨¹es i de la qual s'han venut m¨¦s de 300.000 exemplars nom¨¦s a Su¨¨cia, amb qu¨¨ Natt och Dag (Estocolm,1979) ha obtingut el premi al millor debut de l'Acad¨¨mia d'Escriptors Polic¨ªacs i, de fet, ser¨¤ un dels autors convidats a la propera edici¨® del festival BCNegra. A la novel¡¤la gaireb¨¦ no t¨¦ import¨¤ncia que l'advocat Cecil Winge (a les portes de la mort per un tifus galopant; cartesi¨¤; paradigma dels cient¨ªfics temps moderns que s'acosten) i el seu ajudant accidental Mickel Cardell (veter¨¤ de la guerra contra R¨²ssia, un ideal i un bra? lliurats per res a una p¨¤tria insensible) busquin tant la identitat de l'assass¨ª com la de l'assassinat. Ni que aix¨° doni peu a un bon periple per la vida quotidiana, dels palaus als casalots, de la f¨ªsicament i espiritualment embrutida Estocolm, amb unes elits que temen els ecos de la Revoluci¨® Francesa; i aix¨ª el lector espia des de la vida als orfandats fins als prost¨ªbuls de luxe, passant per presons femenines o pels cementiris, on s'acumulen cad¨¤vers no enterrats pel gruix del gel que cobreix les tombes.

La batalla de Natt och Dag no es troba en la trama detectivesca, sin¨® al cap dels personatges i de la societat mateixa. D'aqu¨ª l'inter¨¨s cap a aquest Winge que es corca entre la ra¨® i el sentiment. ¡°Era la meva manera de reflectir la dualitat de l'¨¨poca, que tenia un peu en el feudalisme i un altre en les noves idees; l'¨¦sser hum¨¤ sempre s'ha debatut entre aquests dos conceptes; potser avui impera m¨¦s el segon i aix¨ª ens va com a societat¡±, llan?a. Un deix de pessimisme que es tradueix en l'obra en la sensaci¨® que l'home ¨¦s dolent per naturalesa, un gest antit¨¨tic cap a la famosa m¨¤xima d'aquest Rousseau que Winge tant llegeix i cita. ¡°L'home sempre ha estat un llop per a l'home; som can¨ªbals i la hist¨°ria aix¨ª ho reflecteix; la humanitat, per a mi, ¨¦s malvada¡±.

Ning¨² diria que les coses no han evolucionat en veure l'escriptor vestit com un?gentleman, amb una cartera, pels carrerons impol¡¤luts de Gamla Stan, el nucli antic d'Estocolm, on transcorre bona part de la novel¡¤la, per on passen avui bons vehicles i gent refugiada amb costosos auriculars. Ell mateix podria ser Winge, almenys espiritualment: a m¨¦s d'un bell anell, en porta un altre platejat de gruix an¨°mal, els cabells esbullats, el rasurat de la cara ¨¦s imperfecte i el seu paraigua ¨¦s d'uns impossibles tons violetes. En qualsevol cas, una Su¨¨cia formalment molt diferent, per¨° encara capa? de l'assassinat d'un pol¨ªtic com Olof Palme (1986) o un cas m¨¦s recent d'abusos sexuals a l'Acad¨¨mia Sueca que concedeix els Nobel. ¡°La naturalesa humana no ha canviat tant; a Su¨¨cia, tampoc: passa que als anys seixanta i setanta es va arribar a tal benestar que el m¨¦s f¨¤cil era des d'aqu¨ª perdre m¨¦s que guanyar, i aix¨° ¨¦s el que ha passat¡±.

Autors com el m¨ªtic matrimoni Maj Sj?wall i Per Wahl?? o el crimin¨°leg Christoffer Carlsson ja han escrit, en clau polic¨ªaca, aquesta nova mis¨¨ria social de la id¨ªl¡¤lica Su¨¨cia. ¡°No soc un gran lector de novel¡¤la negra, per¨° s¨®n autors molt d'esquerres que havien idealitzat les classes baixes; jo tinc una visi¨® m¨¦s negra del m¨®n: els qui no tenen res no s¨®n m¨¦s bones persones; nom¨¦s passa aix¨°, que no tenen diners, aix¨ª que no tenen poder; els pobres s¨®n iguals que la gent de les classes mitjana o alta¡±. En el llibre apareix una estranya orde, la dels Eum¨¨nides. Els seus adinerats membres nom¨¦s per ser-ho tenen dret a tot, i mostren les pitjors depravacions. ¡°Com a tal no va existir, per¨° s¨ª que hi va va haver sectes semblants en aquella ¨¨poca; per ambientar-la vaig pensar en Sodoma i el Marqu¨¨s de Sade, tot i que ordes de gent pudorosa apareixen en la majoria de novel¡¤les negres escandinaves d'avui¡±. La vig¨¨ncia sembla inq¨¹estionable: ¡°Els grans capitals senten que no tenen limitacions i creuen totes les l¨ªnies morals i ¨¨tiques perqu¨¨ se saben intocables; aix¨° est¨¤ portant a una decad¨¨ncia amb una societat d'extrems brutals¡±. En la novel¡¤la, un personatge censura que se'ls critiqui quan s¨®n els qui mantenen la meitat dels hospicis d'Estocolm. La donaci¨® que justifica i renta consci¨¨ncies. ¡°No est¨¤ gaire allunyat del que fan avui grans fortunes: viuen en bombolles morals i f¨ªsiques, i uns temps de valors difuminats faciliten aquestes mirades del m¨®n¡±, resumeix Natt och Dag, en un en¨¨sim i inquietant paral¡¤lelisme entre el que narra en la seva novel¡¤la de la Su¨¨cia del XVIII i l'actualitat.

Bona part dels protagonistes de 1793 es troba en un adeu, ja sigui f¨ªsic o espiritual, i molts desenlla?os tenen com a catalitzador un remordiment. ¡°Quan ets al final del cam¨ª hi ha una oportunitat per redimir-se i tots els meus personatges la tenen; tots sabem, i m¨¦s en una cultura cristiana, que hem fet alguna cosa malament i ens sentim millor si al final ho podem arreglar¡±. Li sembla una actitud actual? ¡°No soc religi¨®s ni nost¨¤lgic, per¨° abans la societat era m¨¦s religiosa i hi havia uns valors que avui hem substitu?t per un materialisme sense cap pudor: hi havia un control d'un mateix que ara ¨¦s impensable; m'agrada que els meus personatges tinguin aquesta opci¨®¡±.

La novel¡¤la t¨¦ for?a escenes brutals, fregant una viol¨¨ncia extrema, gaireb¨¦ gratu?ta. ¡°No faig m¨¦s que recrear una ¨¨poca; he estat molt rigor¨®s en tot i no volia deixar de ser-ho en aix¨°; Rousseau versus Sade? No, aqu¨ª no ¨¦s tan evident aquesta pugna com en la segona part, a?1794 [ja publicada a Su¨¨cia; i ja t¨¦ set cap¨ªtols escrits de la tercera]; aqu¨ª ¨¦s m¨¦s Seny i sensibilitat, de Jane Austen¡±, refereix a qui el sorpr¨¨n aquesta reacci¨® dels seus lectors ¡°en aquests temps de s¨¨ries de televisi¨® tan cruentes¡±. Ell s'hi va fer des de ben jove. ¡°De petit vaig llegir molts relats de terror, hi vaig buscar refugi per superar les meves pors: de Poe i Lovecraft a Stephen King¡­ per¨° va ser de gran quan vaig comen?ar a llegir coses esgarrifoses de deb¨°, com el que explicava Erich Maria Remarque a?SRes de nou a l'oest¡±, recita a la llum de la xemeneia d'un dels subterranis amb voltes de Dan Gyldene Freden, una taverna del 1722 que es mant¨¦ intacta amb els terres de fusta i pedra i espelmes com a il¡¤luminaci¨®, i on Winge i Cardell satisfan la seva voracitat f¨ªsica.

En la prop¨ªcia penombra, l'elegant escriptor admet, no obstant aix¨°, la seva admiraci¨® per l'Umberto Eco d'El nom de la rosa, per¨° tamb¨¦ per Ichi, the killer, de Hideo Yamamoto, un manga sanguinari i cruel, per¨° on traspuen, ¨¦s clar, els remordiments del protagonista. Potser la fascinaci¨® de Natt och Dag per la cultura japonesa (¡°els seus rituals i els seus valors em fascinen¡±, confessa) no est¨¤ tan allunyada de la que sent pels protocols que ha manejat durant m¨¦s d'11 segles la seva aristocr¨¤tica fam¨ªlia, de les m¨¦s antigues de Su¨¨cia, amb un escut d'armes amb els famosos colors fundacionals groc i blau i que l'escriptor assenyala amb el seu paraigua a?la Riddarhuset, el Palau de la Noblesa, on es pot veure amb 2.331 emblemes m¨¦s. ¡°Vam tenir un gran pes pol¨ªtic, per¨° va haver-hi un membre que va portar a la derrota les tropes sueques contra els danesos; un segon, que era comte, va tenir 10 filles i va perdre el llinatge i un tercer es va polir tot sol tota la fortuna; ara porto una vida normal i no, fora d'alguns episodis amb els quals enriqueixo els personatges, no hi ha en el llibre res amb el que redimeixo ni verso remordiments sobre la meva fam¨ªlia; estic una mica en cadascun dels personatges¡±, confessa. Per¨° potser m¨¦s, encara que no ho digui, entre Winge i l'assass¨ª, el vigilant i el llop.