Sobre taules de negociaci¨®

Una vegada format el primer govern de coalici¨® d¡¯Espanya des de la Segona Rep¨²blica, ha comen?at a c¨®rrer el termini de 15 dies per constituir la ¡°Taula bilateral de di¨¤leg, negociaci¨® i acord per a la resoluci¨® del conflicte pol¨ªtic¡± en relaci¨® amb el futur de Catalunya. L¡¯anhelat moment d¡¯asseure¡¯s i parlar per fi ha arribat i, sens dubte, ¨¦s oport¨² aclarir des del principi el que es pot esperar i el que no de la flamant Taula bilateral.

L¡¯acord subscrit entre el PSOE i Esquerra Republicana preveu que la Taula ¡°establir¨¤ terminis concrets per a les seves reunions i per presentar les seves conclusions¡±. Despr¨¦s de comprovar el fiasco al qual van portar el proc¨¦s independentista els adeptes del tenim pressa, el pitjor que podria fer la part catalana de la Taula ¨¦s deixar-se endur altre cop per la precipitaci¨® a l¡¯hora de forjar acords amb el Govern espanyol. Un dels l¨ªders independentistes m¨¦s assenyats, Andreu Mas-Colell, ha suggerit en un article d¡¯aquest diari que ¡°cal pensar a vuit anys vista¡± per encarrilar el problema.

El conflicte catal¨¤ no ¨¦s el primer conflicte territorial del m¨®n que s¡¯aborda per mitj¨¤ d¡¯una negociaci¨® pol¨ªtica, i per aix¨° un cop d¡¯ull als altres casos del continent europeu pot resultar instructiu. El conflicte m¨¦s recent ¨¦s el que enfronta les autoproclamades rep¨²bliques populars de Donetsk i Lugansk amb Ucra?na. El setembre del 2014 i el febrer del 2015 es van signar els respectius acords a Minsk que van establir les bases per a la soluci¨® del conflicte. Despr¨¦s d¡¯una llarga etapa de negociacions poc fruct¨ªferes, el nou president d¡¯Ucra?na, Volod¨ªmir Zelenski, i el seu hom¨°leg rus, Vlad¨ªmir Putin, estan treballant des del desembre en una sortida definitiva per al conflicte en el marc de l¡¯anomenat Quartet de Normandia, que reuneix Ucra?na, R¨²ssia, Fran?a i Alemanya.

A la frontera occidental d¡¯Ucra?na es troba l¡¯autoproclamada Rep¨²blica Moldava Pridnestroviana, m¨¦s coneguda com a Transn¨ªstria, una regi¨® que es va separar unilateralment de Mold¨¤via aviat far¨¤ 30 anys. En aquest cas, les negociacions per resoldre el conflicte van comen?ar el 2006 i van rebre un nou impuls el 2011. Des de llavors es desenvolupen en el format 5+2, anomenat aix¨ª per la participaci¨® de Transn¨ªstria, Mold¨¤via, R¨²ssia, Ucra?na i l¡¯OSCE, amb els Estats Units i la Uni¨® Europea en el paper d¡¯observadors.

Sens dubte, el proc¨¦s negociador que fa m¨¦s temps que dura ¨¦s el que afecta el futur de Xipre, un pa¨ªs dividit des de la secessi¨® unilateral de la seva part nord el 1974. En aquest cas, les primeres converses daten del mateix 1974 i s¡¯han anat repetint en diverses onades i amb diferents formats.

Si aquest breu cop d'ull recomana paci¨¨ncia als negociadors de la Taula bilateral espanyola, tamb¨¦ ens instrueix sobre els objectius que es persegueixen. En cap dels casos esmentats l¡¯objectiu de la negociaci¨® ¨¦s refermar la independ¨¨ncia dels territoris que han optat unilateralment per la secessi¨®. En el cas de Donetsk i Lugansk tot el que preveuen els acords de Minsk II ¨¦s una reforma de la constituci¨® d¡¯Ucra?na amb la descentralitzaci¨® com a element clau, que permeti la creaci¨® de regions aut¨°nomes en un Donbass majorit¨¤riament russ¨°fon. A Transn¨ªstria l¡¯OSCE explica clarament que l¡¯objectiu de les negociacions ¨¦s elaborar els par¨¤metres d¡¯un acord global ¡°basat en la sobirania i la integritat territorial de la Rep¨²blica de Mold¨¤via dins de les seves fronteres internacionalment reconegudes, amb un estatut especial per a Transn¨ªstria dins de Mold¨¤via¡±. Finalment, l¡¯objectiu de totes les negociacions sobre Xipre sempre ha estat la reunificaci¨® del pa¨ªs, normalment sota el format d¡¯algun tipus de federaci¨® entre el nord ¡°turc¡± i el sud ¡°grec¡±. En aquesta l¨ªnia, el citat Mas-Colell no ha tingut cap inconvenient a dubtar que la ¡°fita final¡± de la negociaci¨® que s¡¯apropa sigui un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia.

Per acabar, tamb¨¦ cal fer una reflexi¨® sobre la possibilitat que la Taula bilateral fracassi. El precedent de Xipre ¨¦s digne de menci¨®. Per entrar en vigor, el Pla Annan del 2004 per a la reunificaci¨® del pa¨ªs havia de ser ratificat per les comunitats turca i grega en respectives consultes. Els turcs hi van votar a favor, per¨° els grecs van votar massivament en contra, de manera que el Pla va fracassar contra la voluntat dels negociadors. D¡¯aqu¨ª a quatre, vuit o els anys que siguin, quan arribi el moment de votar, els catalans tindran el deure de decidir si subscriuen un acord que no consistir¨¤ a instaurar la Rep¨²blica Catalana o si allarguen sense remei el conflicte.

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.