Televisi¨® privada en catal¨¤: sense senyal

La llei que regula els mitjans audiovisuals a Catalunya, del 2010, ¨¦s ben clara: ¡°Totes les persones tenen el dret que la comunicaci¨® audiovisual es presti a trav¨¦s d¡¯una pluralitat de mitjans, tant p¨²blics i comercials com comunitaris, que reflecteixin el pluralisme ideol¨°gic, pol¨ªtic i cultural de la societat¡±. Afirma Josep Cun¨ª, el periodista que ha estat m¨¦s a prop de consolidar una oferta televisiva privada en catal¨¤, que aquesta pluralitat no s¡¯ha assolit en l¡¯espai televisiu: ¡°Catalunya no ser¨¤ un pa¨ªs normal, sigui independent o auton¨°mic, fins que no tingui una televisi¨® privada compatible amb la p¨²blica. I s¡¯ha apostat poc per aquesta dualitat¡±.

Les dades d¡¯audi¨¨ncia s¨®n un retrat cru de la situaci¨®: la quota de pantalla mitjana de TV3 l¡¯any 2019 va ser del 14,6%; 8TV i RAC105, els dos canals privats catalans propietat del Grup God¨®, no van passar del 0,6% i del 0,1% de quota, respectivament. La davallada de 8TV ha estat especialment sagnant. La televisi¨® va tancar el 2016 amb un share (quota de pantalla) del 3,4%. Aleshores les produccions ins¨ªgnia eren el programa d¡¯actualitat 8 al dia, dirigit per Cun¨ª, i el magaz¨ªn d¡¯informaci¨® del cor Arucitys, d'Alfons Ar¨²s. El 2017 el Grup God¨® va prescindir de Cun¨ª, i el 2018 li va arribar el torn a Ar¨²s. 8TV omple actualment la graella amb s¨¨ries antigues i pel¡¤l¨ªcules. ¡°8TV no ¨¦s una prioritat per al Grup God¨®, ja van fer l¡¯aposta i no va sortir b¨¦¡±, confirma Jaume Peral, director de la cadena de televisi¨® i de RAC1.

¡°Hi ha dos milions d¡¯oients de r¨¤dio en catal¨¤, i la privada ¨¦s l¨ªder. Per qu¨¨ no pot replicar-se aquest ¨¨xit en televisi¨®?¡±, pregunta Peral. Analistes i agents del sector enumeren per a Quadern una llarga llista d¡¯obstacles que han frenat l¡¯opci¨® d¡¯aconseguir una televisi¨® privada en catal¨¤ competitiva.

Entre les veus consultades, des de Jaume Roures, president de la productora Mediapro, fins al director de TV3, Vicent Sanchis, hi ha nombroses difer¨¨ncies, per¨° tamb¨¦ hi ha una valoraci¨® un¨¤nime: ¨¦s molt dif¨ªcil revertir la situaci¨®. ¡°He vist morir la r¨¤dio 300 vegades, i encara hi ¨¦s. Per aix¨° no m¡¯atreviria a matar el mitj¨¤, per¨° no s¨¦ si ¨¦s el moment ¨°ptim per crear una nova televisi¨® privada convencional¡±, valora Montse Bonet, professora del Departament de Comunicaci¨® Audiovisual i Publicitat de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB): ¡°Les noves generacions del sector, pel que detecto, s¡¯han distanciat de la idea d¡¯una televisi¨® privada; prefereixen que hi hagi coses en catal¨¤ a Netflix¡±.

Trobar produccions en catal¨¤ a les plataformes de televisi¨® sota demanda tamb¨¦ ¨¦s una missi¨® quasi impossible. Nom¨¦s la catalana Filmin hi ha apostat, posant en marxa el 2017, en col¡¤laboraci¨® amb el Departament de Cultura de la Generalitat, un servei de s¨¨ries i pel¡¤l¨ªcules en catal¨¤, doblades o subtitulades. Filmin.cat t¨¦ una oferta de 3.000 t¨ªtols cedits per la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Malgrat aquest esfor?, l¡¯efecte ¨¦s relatiu, perqu¨¨ Filmin nom¨¦s t¨¦ un 0,6% dels abonats a plataformes d¡¯oferta audiovisual de pagament, segons les darreres dades del Consell de l¡¯Audiovisual de Catalunya (CAC), l¡¯organisme regulador dels mitjans de r¨¤dio, televisi¨® i internet. El CAC estimava el setembre passat que quatre de cada deu catalans tenen acc¨¦s a la televisi¨® de pagament: el l¨ªder ¨¦s Netflix, que arriba a un 55% d¡¯aquest mercat, seguit per Movistar, amb un 38,8%.

No hi ha acord en la viabilitat d¡¯un canal per a les Balears, Catalunya i Val¨¨ncia

86% de l¡¯oferta, en castell¨¤

Cun¨ª ¨¦s una veu d¨ªscola entre els seus col¡¤legues, perqu¨¨ ell s¨ª que creu que ¨¦s possible una televisi¨® privada convencional i competitiva en catal¨¤, com un pas inevitable previ a la creaci¨® d¡¯una oferta a les plataformes digitals. La l¨°gica de Cun¨ª ¨¦s que primer cal ampliar el mercat d¡¯usuaris de la televisi¨® en catal¨¤: ¡°Donem per normal que el 86% de la televisi¨® que consumim sigui en castell¨¤; en canvi, consumim molta m¨¦s r¨¤dio en catal¨¤ que no pas en castell¨¤¡±.

L¡¯alternativa, segons Cun¨ª, passa per una televisi¨® privada centrada en una programaci¨® d¡¯actualitat. ¡°El m¨¦s car en televisi¨® ¨¦s l¡¯entreteniment. La informaci¨®, sobretot des del punt de vista tecnol¨°gic, s¡¯ha abaratit. Per qu¨¨ a Catalunya s¡¯ha regalat a La Sexta la compet¨¨ncia informativa a TV3?¡±, es pregunta l¡¯actual presentador de la cadena SER: ¡°Per qu¨¨ no funciona una televisi¨® privada eminentment informativa? Perqu¨¨ existeix una desconfian?a pol¨ªtica al respecte¡±. El veter¨¤ periodista recorda que durant les sis temporades que va ser a 8TV, nom¨¦s amb el 5% del pressupost de TV3 la cadena privada podia fer front a la p¨²blica. 8 al dia va tancar la temporada del 2015 amb un share del 8% i arribant a ser l¨ªder diverses vegades, assolint fins i tot un 16% de quota de pantalla en moments d¡¯inter¨¨s puntual; Arucitys obtenia una quota de gaireb¨¦ el 6%.

El maig d¡¯aquell 2015 es va materialitzar l¡¯oportunitat m¨¦s s¨°lida que hi ha hagut per aconseguir una televisi¨® privada catalana competitiva: Mediaset va adquirir el 40% de 8TV, introduint la cadena del grup God¨® en el seu departament de publicitat i obrint la porta al gegant itali¨¤ en la producci¨® de continguts. Mentre Ar¨²s i Cun¨ª ja produ?en els seus programes, Mediaset s¡¯estrenava amb el magaz¨ªn de tarda Trencad¨ªs. L¡¯aposta va durar poc m¨¦s d¡¯un any i els resultats no van conv¨¨ncer Mediaset, que va acabar sortint de 8TV el juny del 2017. Peral i Cun¨ª creuen que a les grans empreses de televisi¨® estatals no els conven? l¡¯aposta en les televisions auton¨°miques i en la fragmentaci¨® del mercat. A m¨¦s, afegeix Cun¨ª, ¡°al poder no li agrada ser q¨¹estionat¡±: ¡°Per quin motiu un empresari de televisi¨® es voldria complicar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯entreteniment, amb un producte que podria emprenyar pol¨ªtics i anunciants?¡±.

¡°L¡¯entrada de Mediaset a 8TV va ser un desastre¡±, corrobora Francesc Escribano, director de la productora Minoria Absoluta. Al seu parer, la inversi¨® per iniciar una nova televisi¨® ¨¦s molt elevada, i l¡¯experi¨¨ncia de les cadenes espanyoles ¨¦s que han de passar molts anys fins a arribar al nivell de beneficis desitjat. Escribano tamb¨¦ apunta a un contratemps que considera cabdal, el sector publicitari: ¡°El problema ¨¦s que els anunciants es decideixen a Madrid, i el mercat est¨¤ molt acaparat pels dos grans grups, Mediaset i Atresmedia¡±. Escribano aporta un exemple de l¡¯efecte de la concentraci¨® del sector televisiu a Espanya: el mercat publicitari a Catalunya era fa una d¨¨cada de 140 milions d¡¯euros anuals, segons el director de Minoria Absoluta; avui, la xifra ha caigut a 40 milions.

Reinald Besal¨², professor del Departament de Comunicaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra, tamb¨¦ ¨¦s del parer que en un mercat tan petit com el catal¨¤, on hi ha la forta compet¨¨ncia de TV3 i dels canals estatals, ¡°¨¦s dif¨ªcil captar publicitat i finan?ament¡±. Cun¨ª subratlla que s¨ª que hi ha mercat per a un operador privat, per¨° que no hi ha hagut ni prou coratge empresarial ni inter¨¨s pol¨ªtic per potenciar-lo. Si hi hagu¨¦s voluntat pol¨ªtica, diu Cun¨ª, es reestructuraria TV3 i es q¨¹estionaria que la CCMA sigui competidora en el mercat publicitari, en contrast amb l¡¯abs¨¨ncia de publicitat a Televisi¨® Espanyola (TVE): ¡°S¡¯ha de plantejar si la televisi¨® p¨²blica ha de tenir publicitat, perqu¨¨ est¨¤ fent compet¨¨ncia deslleial a qualsevol iniciativa privada¡±. Escribano, en canvi, est¨¤ conven?ut que no n¡¯hi hauria prou per finan?ar una televisi¨® privada encara que la cadena p¨²blica renunci¨¦s al mercat publicitari. Tamb¨¦ ¨¦s d¡¯aquesta opini¨® Sanchis: ¡°Hi ha hagut pocs intents de crear una privada, amb diferents formats, i tots han ensopegat amb el mateix problema: fer televisi¨® ¨¦s molt car i els ingressos publicitaris que pot generar el mercat catal¨¤ no justifiquen de cap manera l¡¯esfor?¡±.

El director de TV3 insisteix que un emissor privat de televisi¨® en catal¨¤ hauria d¡¯afrontar ¡°en inferioritat de condicions¡± una compet¨¨ncia que t¨¦ els recursos d¡¯un mercat m¨¦s gran, l¡¯espanyol¡±. Pel que fa a la possibilitat que la CCMA renunci? als ingressos publicitaris, Sanchis afirma que l¡¯administraci¨® hauria de trobar ¡°una f¨®rmula que permeti substituir-los¡±, i destaca que Catalunya no t¨¦ compet¨¨ncies per fixar una taxa com le que les cadenes privades paguen a TVE. Sanchis afegeix que Catalunya tampoc t¨¦ aquest mercat propi de cadenes privades. Les dimensions del mercat s¨®n un obstacle, per a molts, insalvable. Besal¨² il¡¤lustra que en realitats televisives d¡¯estats europeus amb el mateix volum de poblaci¨®, o m¨¦s petits que el catal¨¤, com poden ser Dinamarca o els pa?sos n¨°rdics, el que predomina ¨¦s una televisi¨® p¨²blica forta i ¡°l¡¯exist¨¨ncia de televisions privades petites, que s¨®n una compet¨¨ncia relativa¡±.

Francesc Escribano: ¡°La situaci¨® pol¨ªtica ha destrossat el sector audiovisual¡±

Un canal ¡®pancatal¨¤¡¯

Peral informa que el Grup God¨® vol ¡°estabilitzar 8TV en l¡¯audi¨¨ncia actual a l¡¯espera que sorgeixin noves oportunitats, que en aquests moments no s¨¦ quines s¨®n¡±. Catalunya t¨¦ dues xarxes de canals m¨²ltiples de Televisi¨® Digital Terrestre (TDT) ¡ªm¨²ltiplex¡ª, cadascuna amb quatre canals; un m¨²ltiplex ¨¦s de la CCMA i l¡¯altre ¨¦s del Grup God¨®, concedit el 2003 per la Generalitat. L¡¯origen de 8TV es troba dos anys enrere, el 2001, en la televisi¨® local de Barcelona City TV, un projecte que el Grup God¨® va tirar endavant amb F¨¨lix Millet a partir del canal anal¨°gic que tenia l¡¯Orfe¨® Catal¨¤. A City TV van treballar professionals de pes com Jordi Gonz¨¢lez o el mateix Ar¨²s. Una de les oportunitats de futur que podria tenir 8TV ¨¦s la compra o arrendament del canal per un nou actor ¡ªel Grup God¨® ja t¨¦ llogada una de les seves freq¨¹¨¨ncies, Bar?a TV¡ª. Seria possible un canal per a les tres comunitats aut¨°nomes de parla catalana, un canal pancatal¨¤? Aportaria aix¨° un mercat amb prou massa cr¨ªtica? Les Balears i el Pa¨ªs Valenci¨¤ tamb¨¦ tenen canals privats, amb una incid¨¨ncia m¨ªnima. Besal¨² explica que un canal emetent des de tres freq¨¹¨¨ncies privades, a Catalunya, les illes Balears i Val¨¨ncia, requeriria en primer terme la sintonia entre els governs auton¨°mics. ¡°Si hi ha voluntat, no seria dif¨ªcil superar les hipot¨¨tiques traves legals i administratives de l¡¯operaci¨®¡±, indica Besal¨², i afegeix que les sinergies funcionarien ¡°m¨¦s f¨¤cilment si al darrere hi ha una gran empresa¡±.

Un nom citat per alguns dels entrevistats com a potencial actor en aquest sentit ¨¦s Mediapro. Roures, president i fundador de l¡¯empresa ¡ªactualment controlada accionarialment per la xinesa Hontai¡ª, descarta la viabilitat d¡¯aquesta iniciativa. Roures dona per fet que, si no ha reeixit una televisi¨® privada per a Catalunya, ¨¦s perqu¨¨ ¡°el mercat no ¨¦s prou ampli: produir un canal de televisi¨® ¨¦s molt car i la dimensi¨® del mercat potencial en catal¨¤ no ¨¦s suficient. Aix¨° no passa amb la r¨¤dio, per exemple, que ¨¦s m¨¦s barata¡±. Roures tamb¨¦ descarta un canal per a les tres autonomies: ¡°El problema de dimensi¨® seria el mateix¡±, diu el president de Mediapro, tot i que el p¨²blic potencial saltaria dels 6,9 milions que entenen l¡¯idioma a Catalunya (el 95% de la poblaci¨®) als 12 milions, si se sumen els 4,3 milions que entenen la llengua al Pa¨ªs Valenci¨¤ i el mili¨® que l¡¯ent¨¦n a les Balears, segons dades de 2018 de Plataforma per la Llengua.

Sanchis i Escribano afegeixen una barrera que els fa ser esc¨¨ptics respecte d¡¯una televisi¨® pancatalana: les difer¨¨ncies sociol¨°giques. ¡°Les sensibilitats socials s¨®n ben diferents en els tres casos¡±, diu el director de TV3. ¡°El futur de la televisi¨® ¨¦s la proximitat. Tele5 i La Sexta tamb¨¦ estan apostant per programes de proximitat a la gent¡±, assegura el director de Minoria Absoluta. ¡°Possiblement una s¨¨rie com Merl¨ª pot ser unificadora, per¨° els valencians segurament voldran un producte en valenci¨¤¡±, afirma Escribano. Per contra, Bonet s¨ª que considera factible que un contingut televisiu per a les tres comunitats aut¨°nomes tingu¨¦s ¨¨xit, de la mateixa manera que els canals d¡¯¨¤mbit estatal emeten programes que capten audi¨¨ncia de tots els territoris, amb aspectes culturals comuns o amb particularitats regionals. ¡°Hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ a Val¨¨ncia es veia TV3 perqu¨¨ es trobava m¨¦s moderna que la televisi¨® auton¨°mica valenciana¡±, recorda.

¡°Al seu moment vaig plantejar la possibilitat de crear una televisi¨® multifreq¨¹¨¨ncia als territoris de parla catalana¡±, revela Cun¨ª. La idea no va arrelar perqu¨¨ ¡°van sorgir tota mena d¡¯excuses¡±, segons el seu relat. L¡¯expresentador de 8 al dia i d¡¯Els Matins de TV3 defensa que una televisi¨® privada per a Catalunya seria ¡°viable, per¨° no un negoci¡±; en canvi, ¡°una televisi¨® per a tres de les comunitats m¨¦s riques d¡¯Espanya s¨ª que seria un negoci. Per¨° un dels problemes base ¨¦s que ha mancat una visi¨® empresarial seriosa¡±.

Cun¨ª concedeix que la sintonia pol¨ªtica entre els governs seria important, i ¨¦s aqu¨ª on apareix la seva interpretaci¨® m¨¦s pessimista de la situaci¨®: ¡°El poder pol¨ªtic t¨¦ la sensaci¨®, err¨°nia, que amb la televisi¨® privada perd el predomini d¡¯un sector¡±. I llen?a: "Qu¨¨ hauria passat l¡¯any 2017 a Catalunya [en plena cursa per la independ¨¨ncia unilateral] si hi hagu¨¦s hagut una alternativa a la televisi¨® p¨²blica? Ser¨ªem on som, si s¡¯hagu¨¦s informat de les mateixes coses, per¨° amb una visi¨® m¨¦s matisada?¡±. Cun¨ª assegura que El Punt Avui TV va ser una aposta del Govern d¡¯Artur Mas per crear un competidor privat que rest¨¦s influ¨¨ncia a 8TV. El Punt Avui TV va existir entre el 2014 i el 2019 emetent a trav¨¦s de dotze freq¨¹¨¨ncies locals arrendades ¡ªd¡¯un total de 40 de privades municipals que hi ha a Catalunya¡ª. L¡¯editora Hermes va suspendre les emissions el desembre passat al¡¤legant les dificultats del ¡°context econ¨°mic¡±.

Madrid s¡¯avan?a

El futur, segons la majoria dels experts consultats, passa per deixar enrere la televisi¨® convencional. Peral insisteix que ¡°un projecte de televisi¨® privada ¨¦s molt dif¨ªcil, pr¨¤cticament insostenible, pels recursos necessaris, perqu¨¨ has de fer front a la televisi¨® p¨²blica i perqu¨¨ el mercat publicitari est¨¤ copat pels dos grans grups¡±. Per aix¨°, afirma el director de 8TV, ¡°en aquests moments, nom¨¦s si les plataformes de televisi¨® sota demanda apostessin pel catal¨¤, canviarien les coses¡±. Roures ent¨¦n que el cam¨ª m¨¦s pragm¨¤tic seria una entesa p¨²blica i privada que consolid¨¦s una oferta ¨¤mplia de produccions en les plataformes que estan substituint la TDT, ¡°amb subt¨ªtols en angl¨¨s, franc¨¨s i castell¨¤, com a m¨ªnim¡±. Sanchis afirma que la televisi¨® a partir de noves tecnologies ¡°¨¦s un camp molt m¨¦s ampli i inexplorat; crec que no s¡¯hi ha avan?at gaire¡±, diu el director de TV3, ¡°potser perqu¨¨ quasi ning¨² ha trobat f¨®rmules innovadores i que no necessitin una gran inversi¨® des del comen?ament¡±.

Aquestes noves tecnologies com a sortida de futur per al sector audiovisual catal¨¤ podrien ser, segons Bonet, el consum de televisi¨® per internet que ja estan duent a terme les grans cadenes, essent l¡¯exemple principal LOVES TV, una plataforma on Mediaset, AtresMedia i TVE aporten els seus continguts. ¡°Es podria comen?ar per aqu¨ª, oferint productes que serveixin tamb¨¦ per descobrir nous talents, sense arriscar tant econ¨°micament¡±. Escribano no considera que aquesta sigui la millor alternativa, perqu¨¨ aquestes plataformes dels canals convencionals tenen un resultat d¡¯audi¨¨ncia pobre. El director de Minoria Absoluta assegura que ¡°el cam¨ª a rec¨®rrer s¨®n les plataformes com Netflix¡±. Tamb¨¦ alerta que s¡¯est¨¤ fent tard en un m¨®n que avan?a a gran velocitat: ¡°La situaci¨® pol¨ªtica ha fet que el sector audiovisual, entre d¡¯altres, estigui destrossat. A Madrid, en canvi, hi ha un pol de produccions de Netflix brutal¡±. No nom¨¦s gegants com Netflix o Viacom tenen un centre de produccions a Madrid, tamb¨¦ Mediapro ha acabat apostant per la capital d¡¯Espanya.