La ¡®troupe¡¯ de Manel Dueso

Al fons de l'escenari hi ha unes prestatgeries atape?des de coses. Coses, s¨ª, objectes. La majoria, in¨²tils. Totes, no obstant aix¨°, jugaran el seu paper en la funci¨®. Dos paios (Miquel Malirach i Manel Dueso) vestits amb peces virolades: mitjons amb quadres de coloraines, barrets extravagants, jaquetes llampants i corbata curta, tamb¨¦ estrident. I, a un costat, una dona (Carme Gonz¨¢lez), molt florejada tamb¨¦. Explicaran coses durant una hora i mitja que passar¨¤ volant.

I van a la seva. Desordenadament, parlen. De tot el que es pot criticar i m¨¦s. Ara s¨®n en Mat i en Met; despr¨¦s, la Loli i la Lali... I, en qualsevol moment, semblen en Vladimir i l'Estrag¨® esperant... alg¨²; i la dona, de sobte, se sent feli?, com la Winnie... Dueso proclama que no nom¨¦s beu del seu admirat Beckett, sin¨® tamb¨¦ de Pinter, de Ionesco, de Calders... I de Tip i Coll, de Gila, de Pepe Isbert... I jo encara diria m¨¦s: els personatges, a estones, semblen Dupont i Dupond.

Dueso ha muntat un joc esc¨¨nic arriscat del qual surt air¨®s a for?a d'humor, imaginaci¨® i... mala llet. Molt m¨¦s que clowns, els personatges s¨®n aut¨¨ntics c¨°mics, capa?os de defensar un text que fa malabars amb la ironia i la cr¨ªtica, esmicolant temes aparentment inconnexos per¨° que estan units per la quotidianitat. Perqu¨¨ la situaci¨® del Mediterrani, amb aquests peixos i aquests cossos morts; o el plantejament ineludible aquests dies (o setmanes, o mesos, o... anys!) sobre si som una naci¨® o qu¨¨ som; o les pensions daurades; o la ingenu?tat de les ments infantils (i adultes, ¨¦s clar)... Totes s¨®n q¨¹estions que veiem, sentim i entomem en el nostre dia a dia. I totes ens tenen farts.

La troupe de Dueso no es mossega la llengua. Prove?da de tot un attrezzo surrealista (potser per ser realista) reflexiona i fa reflexionar; pensa i fa pensar; riu i fa riure. I, sobretot, entre riallada i riallada, es pren seriosament tot el que diu. ?s la regla n¨²mero u de l'humor: ser una cosa seriosa. L'espectacle, per sobre de les estrid¨¨ncies visuals i gestuals, t¨¦ una sensibilitat i una tendresa que l'autoritzen a no deixar canya dreta.?

Dueso treu tot el profit del m¨®n de l'absurd, tan en la l¨ªnia de Beckett, per m¨¦s que el marc esc¨¨nic se situ? als ant¨ªpodes. I, davant de l'evident impossibilitat de fer un m¨®n millor, es conforma amb riure's d'ell mateix (un altre gran lema de l'humor anomenat intel¡¤ligent) per viure una mica millor. L'enrevesat t¨ªtol de l'espectacle, en realitat, ho diu tot: pensem, prenguem-nos una pausa, no ens precipitem perqu¨¨ el que veiem no tingui gr¨¤cia i... A la merda! L'¨²ltima picada d'ullet de l'obra, tal vegada, era al principi de tot, al t¨ªtol. Era per al c¨°mic, per Fernando Fern¨¢n G¨®mez, ¨¦s clar.