La m¨¤gia del cervell

Alguns neurocient¨ªfics mostren un creixent inter¨¨s per la m¨¤gia. I no perqu¨¨ sigui una malaltia, que no ho ¨¦s, ¨¦s clar. No intenten descobrir els secrets de les rutines dels il¡¤lusionistes. Les investiguen per desxifrar o comprendre millor els processos cognitius. Aix¨ª m¡¯ho explicava ?lex G¨®mez-Mar¨ªn, director del Laboratori de Comportament d¡¯Organismes de l¡¯Institut de Neuroci¨¨ncies d¡¯Alacant. Ell, juntament amb Luis M. Mart¨ªnez, responsable del Laboratori d¡¯Analogia Visual del mateix centre, i Jordi Cam¨ª, que fa anys que indaga en aquest art i ¨¦s director general del Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona i de la Fundaci¨® Pasqual Maragall, formen un equip que fa una s¨¨rie d¡¯experiments amb l¡¯ajuda d¡¯un grand¨ªssim artista de la baralla i les monedes, Miguel ?ngel Gea.

Em van convidar a participar com a conillet d¡¯?ndies en un d¡¯aquests experiments. Es tractava d¡¯assistir a una de les tres sessions on el mag feia una s¨¨rie de sorprenents efectes amb naips i monedes davant d¡¯una quarantena d¡¯espectadors ¨Cperfectament identificats al seu seient i amb c¨¤meres a la sala per registrar les seves reaccions. Cada sessi¨® era semblant per¨° diferent de les altres per avaluar les diverses reaccions dels espectadors i la seva conducta com a col¡¤lectiu, com a p¨²blic. ¡°A m¨¦s, es buscava qu¨¨ era memorable de la sessi¨® i per qu¨¨¡±, comenta Gea. De fet, a la sortida, els espectadors hav¨ªem d¡¯enumerar els jocs que record¨¤vem. Una pregunta que se¡¯ns repetiria per correu al cap d¡¯uns dies i d¡¯un mes.

Gea no ¨¦s un nouvingut a aquesta col¡¤laboraci¨® entre mags i cient¨ªfics. L¡¯any 2011 ja va intervenir en un dels programes de Redes que Eduard Punset va dedicar al tema. All¨¤, amb la neur¨°loga gallega establerta als Estats Units Susana Mart¨ªnez-Conde, que havia publicat un llibre sobre la mat¨¨ria, es va parlar del frau quotidi¨¤ de la percepci¨®, de la nostra ceguesa al canvi... Gea, amb senzills jocs de daus i didals, demostrava, per exemple, com un moviment gran en pot amagar un altre de petit, el que fa el truc. ¡°Molts mags practiquen el copipego ¨Csi faig aix¨° aconseguir¨¦ tal efecte¨C, per¨° desconeixen per qu¨¨ passa. Jo vaig tenir un gran mestre, Arturo Ascanio, que analitzava els mecanismes de l¡¯engany¡±. Ascanio, per exemple, explicava l¡¯exist¨¨ncia de la ¡°pregunta obnubilant¡± a l¡¯espectador, que desvia la seva atenci¨®. L'humor pot ser obnubilant. Gea i G¨®mez-Mar¨ªn coincideixen a subratllar que aquests experiments basats en espectacles en viu s¨®n m¨¦s fiables que els que es puguin fer en un laboratori. ¡°En un laboratori dictaminen una regla ¨Cper exemple, que un moviment corb enganya m¨¦s que un de lineal¨C per¨° aquest axioma en la realitat exterior s¡¯esquerda perqu¨¨ estan presents m¨¦s factors¡±, conclou Gea.

Aquest equip ja ha fet un altre experiment amb 10 mags fent els mateixos jocs per estudiar les seves diferents rutines i habilitats motores. I un de m¨¦s, en el qual tamb¨¦ va intervenir l¡¯estudiant Regina Zaghi-Lara, que va consistir a convertir una eina de tracking visual (la DeepLabCut) en un espectador artificial. ¡°Es va provar d¡¯entrenar l¡¯algoritme i, davant del mag que jugava amb monedes, veure quins biaixos cognitius humans li hav¨ªem transferit a la m¨¤quina, de manera que en alguns jocs el mag aconseguia enganyar-nos a tots, i en d¡¯altres nom¨¦s a la m¨¤quina o l¡¯hum¨¤. Comparar llavors els apriorismes?que el mag pot desmuntar ens dona informaci¨® valuosa sobre la nostra pr¨°pia cognici¨®¡±.

La percepci¨® no ¨¦s una tasca exclusiva dels ulls, t¨¦ lloc dins d¡¯un complex proc¨¦s de computaci¨® neuronal. ¡°L¡¯inter¨¨s de la neuroci¨¨ncia per la m¨¤gia ha comen?at a arrencar. Es tracta d¡¯aprofitar una t¨¨cnica mil¡¤len¨¤ria, estudiar-la i utilitzar-la com a m¨¨tode d¡¯investigaci¨®¡±, conclou G¨®mez-Mar¨ªn. Alguns investigadors citen dues zones cerebrals que la m¨¤gia activa: l¡¯escor?a prefrontal dorsolateral del costat esquerre i l¡¯escor?a cingulada anterior. Per a G¨®mez-Mar¨ªn aquesta ¨¦s una dada subsidi¨¤ria perqu¨¨ detectar quines zones s¡¯il¡¤luminen, al marge d¡¯imprecisions no descartables, no explica els complexos processos que es produeixen al cervell, un ¨°rgan que malgrat suposar el 2% de la massa corporal consumeix el 20% de l¡¯energia humana, com subratlla el psic¨°leg Gustav Kuhn al seu llibre Experiencing the impossible (MIT). Per cert, la bibliografia sobre la q¨¹esti¨® tindr¨¤ molt aviat un altre t¨ªtol, un llibre de Jordi Cam¨ª i Luis M. Mart¨ªnez que s¡¯editar¨¤ en castell¨¤ (RBA) i en angl¨¨s (Princeton University Press).

En l¡¯espectacle de m¨¤gia, el p¨²blic gaudeix d¡¯un conflicte entre el que sap que ¨¦s possible i el que contempla, un encanteri (amb truc). La m¨¤gia no enganya la vista, enganya la ment. No hi ha il¡¤lusions visuals, s¨®n cerebrals. ¡°La nostra visi¨® del m¨®n ¨¦s al cervell, que t¨¦ limitacions de capacitat, ¨¦s lent processant la informaci¨®. Per aix¨°, el porter, en un penal, es llan?a sense esperar a veure la direcci¨® de la pilota, per intentar inferir-la¡±. Un endarreriment de la percepci¨® que li fa dir a Mart¨ªnez que: ¡°Vivim el passat preveient el futur per interactuar amb el m¨®n real¡±. Constantment fem hip¨°tesis inconscients d¡¯all¨° que succeir¨¤ i ¡°els mags han apr¨¨s a hackejar el nostre sistema d¡¯infer¨¨ncies, trencar les nostres prediccions. La m¨¤gia ens ajuda als cient¨ªfics a entendre els mecanismes d¡¯elaboraci¨® d¡¯aquestes infer¨¨ncies¡±.

Mart¨ªnez calcula que no hi ha m¨¦s de 15 grups al m¨®n interessats en l¡¯estudi cient¨ªfic de la m¨¤gia. ¡°Al segle XIX, des de la psicologia es va produir for?a literatura sobre el tema, per¨° tot va decaure amb l¡¯arribada del cinema. La m¨¤gia va deixar de ser atractiva. Grans mags es van passar al cinema¡±. A la m¨¤gia li ha costat tenir te¨°rics com Ascanio o Juan Tamariz, comenta. ¡°No obstant aix¨°, en la primera d¨¨cada d¡¯aquest segle torna l¡¯inter¨¨s cient¨ªfic per la m¨¤gia, particularment des de la neuroci¨¨ncia¡±. I en aix¨° s¡¯afanyen.