Anna Ballbona s¡¯end¨² el premi Llibres Anagrama amb un retrat ir¨°nic sobre una generaci¨® perif¨¨rica

A partir d¡¯un embar¨¤s ¡°una mica incert¡±, la Mila comen?a a analitzar l¡¯estranyesa en qu¨¨ ha viscut sempre. ¡°Recorda la seva infantesa, la joventut, l¡¯entrada a la universitat [¨¦s la primera de la fam¨ªlia que hi arriba, per estudiar Hist¨°ria de l¡¯Art] i es troba entre dos mons que grinyolen, i en dona la idea el lloc on viu, un barri o un poble indeterminats, entre l¡¯autopista, la via del tren, el cementiri i pol¨ªgons industrials, a mitja hora de Barcelona, ciutat que s¨ª que apareix expl¨ªcitament a la novel¡¤la¡±. S¨®n paraules de l'escriptora Anna Ballbona (Montmel¨®, 1980) tot explicant el seu llibre No soc aqu¨ª, amb el qual aquest dilluns ha guanyat el 5¨¨ Premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la. Aquest guard¨® de literatura en catal¨¤, al qual s'havien presentat 28 originals, est¨¤ dotat amb 6.000 euros.

Alguna cosa a veure amb Montmel¨®, el seu poble? ¡°No, no¡­ hi ha molts llocs com el de la novel¡¤la a mitja hora de Barcelona¡±, assegura ella. Un lloc cada cop m¨¦s com¨² en la literatura, el cinema, la cultura¡­ ¡°Uns espais, per¨°, on hi ha molt m¨¦s que xonis i quillos¡±, diu l¡¯escriptora. ¡°El pol¨ªgon ¨¦s un lloc de vida, on es fuma, on es fa l¡¯amor, un lloc on es viu¡­¡± Imma Mons¨®, membre del jurat, parla de la novel¡¤la com la descripci¨® d'un mon que, sense que ens n'adonem, ha anat desapareixent: "No soc aqu¨ª ens endinsa en la vida d'una fam¨ªlia que fa quatre dies vivia a la perif¨¨ria rural de Barcelona: un m¨®n de pag¨¨s que no respon al t¨°pic, un tipus de vida que ha estat arrasat pel teixit urb¨¤".

L¡¯eina per transmetre la vida d¡¯aquesta fam¨ªlia, que ha passat en una o dues generacions de la pagesia a la f¨¤brica, dels camps als pol¨ªgons, ¨¦s el l¨¨xic. A l¡¯estil de la italiana Natalia Ginzburg amb el seu L¨¨xic familiar, Anna Ballbona, en paraules del jurat del premi, ¡°recorre a uns automatismes de frases fetes, llenguatge del qual bevem cada dia i que ens construeix (i de vegades, ens destrueix) com a persones. Aquesta vida ens ¨¦s mostrada a trav¨¦s del llenguatge familiar i des de la mirada i la veu un punt ir¨°niques de la protagonista¡±. Ballbona furga en el llenguatge tamb¨¦ fins a una mena de frontera: ¡°He fet inventari de paraules i de maneres de dir¡±, proclama, orgullosa. ¡°El pare, catalanoparlant, parla molt a la seva manera i diu coses com filipolles; la mare diu sovint d¡¯alg¨² que no li agrada que li aixafaria el cap i l¡¯¨¤via fa servir molt la paraula mumarota, per parlar d¡¯alg¨² que no li acaba de fer el pes¡±. A la novel¡¤la, escrita en primera persona ¡°com a exercici i repte per endre?ar els records¡±, els personatges, doncs, queden definits per la seva manera de parlar: ¡°De vegades som una mica com parlem¡±, ha declarat la guanyadora.

L¡¯estranyesa ¨¦s el company de viatge de la protagonista, la Mila (un homenatge a la mare de Ballbona, que es diu Nila, i tamb¨¦ a la protagonista de Solitud, de V¨ªctor Catal¨¤). ¡°La seva arribada a la universitat li fa veure la dist¨¤ncia que la separa dels altres estudiants, com de petit ¨¦s el m¨®n on ella havia nascut. A poc a poc entendr¨¤, tamb¨¦, la for?a del lloc d¡¯on ve i passar¨¤ a l¡¯acceptaci¨® de la seva realitat¡±. El t¨ªtol, No soc aqu¨ª, fa refer¨¨ncia a aquesta estranyesa de la protagonista, ¡°que hi ¨¦s, als llocs, per¨° sense acabar de ser-hi, sent m¨¦s espectadora que altra cosa. I far¨¤ trucs d¡¯escapisme fins que decidir¨¤ que ja n¡¯hi ha prou de fugir¡±. ?s la manera de travessar fronteres, moltes, fronteres de classe, ¡°que sembla que no hi s¨®n, per¨° hi s¨®n¡±, remarca l¡¯autora.

Ballbona fa desfilar per les p¨¤gines de la novel¡¤la, que es publicar¨¤ al mar? (i de la qual tindrem versi¨® en castell¨¤ al juny) tot un ¡°bestiari familiar¡±. L¡¯autora, amb un somriure, parla fins i tot de ¡°m¨®n semifant¨¤stic de trols¡±: l¡¯avi sense una cama, l¡¯¨¤via a qui li passa una furgoneta per sobre, la tia encarcarada... Tot i aix¨°, Mita Casacuberta, portaveu del jurat, subratlla que ¡°la novel¡¤la es llegeix amb un mig somriure propi de la ironia fina com la d¡¯un bistur¨ª que utilitza l¡¯Anna¡±. L¡¯humor ¨¦s clau a l¡¯hora d¡¯entendre aquesta estranyesa, aquest repte que afronta la protagonista.

Ballbona no ¨¦s una desconeguda dels premis Anagrama. De fet, l'escriptora va quedar finalista a la primera edici¨® dels guardons, l'any 2016, amb la seva novel¡¤la Joyce i les gallines, que va suposar el seu debut en narrativa, ja que fins llavors s'havia dedicat a la poesia. "Ser finalista aquella vegada em va ajudar a encetar definitivament aquest viatge a explicar hist¨°ries¡±, ha reconegut. Periodista de professi¨®, Ballbona ha treballat a El Punt Avui i al El 9 nou, i col¡¤labora en diversos mitjans de comunicaci¨®. Ha publicat els llibres de poemes Conill de g¨¤bia (LaBreu, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Galerada, 2008, Premi Amadeu Oller).

El jurat del premi, integrat per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Mons¨®, Jordi Punt¨ª i les editores Isabel Obiols i Silvia Ses¨¦, ha fet un reconeixement especial a Terres mortes, de N¨²ria Bendicho, un drama rural sobre una fam¨ªlia que viu a?llada en un passat una mica m¨ªtic. Aquesta novel¡¤la tamb¨¦ es publicar¨¤ aviat.