Per amor a la mentida

Importa molt si el bar¨® de M¨¹nchhausen ¨¦s invenci¨® o figura hist¨°rica? Basta saber que el mite de M¨¹nchhausen, com a contador d¡¯hist¨°ries rocambolesques, va prosperar a l¡¯Europa del Segle de les Llums. Al bar¨® el rebien als millors salons. Es buidaven ampolles mentre ell s¡¯esplaiava amb les seves presumptes expedicions. Contra el que manava la raonable Aufkl?rung (el moviment de la Il¡¤lustraci¨® germ¨¤nica), les sortides del bar¨® es rendien a l¡¯humor absurd. ?s exemplar l¡¯episodi on M¨¹nchhausen, muntat a cavall, cau en un sorramoll i se n¡¯allibera (ell i el seu Rocinante) estirant fort dels propis cabells.

De proeses de ca?ador, n¡¯acumulava unes quantes. Una, quan troba un c¨¦rvol i, com que ha esgotat les bales, carrega l¡¯escopeta amb pinyols de cirera; no l¡¯abat, per¨° al cap d¡¯uns mesos el retroba amb un cirerer que li neix entre el banyam. En una altra ocasi¨®, la muntura del bar¨® ¨¦s partida en dos i la part concupiscible (posem-nos plat¨°nics) se les apanya per fecundar una bandada d¡¯eugues. M¨¦s i tot: el bar¨® travessa els n¨²vols aferrat a una bala de can¨®, va a petar a la panxa d¡¯un leviatan mediterrani, visitant la lluna testimonia els costums selenites, i un llarg i mentider etc¨¨tera. Les fabulacions de M¨¹nchhausen van cobrar tanta fama que van acabar circulant en lletra impresa. Ho van fer de la m¨¤ d¡¯autors que les tenien per un material de primera o s¡¯interessaven pel r¨¨dit degut a l¡¯home que les havia originat.

De totes les versions a disposici¨® dels lectors, l¡¯editorial Males Herbes s¡¯ha decidit per la del prussi¨¤ Gottfried August B¨¹rger (1747-1794), tot considerant-la la d¡¯acabats literaris m¨¦s fins. L¡¯ha acompanyat dels aiguaforts de Gustave Dor¨¦, que (quina casualitat) tamb¨¦ va burinar els deliris del Quixot. Relligades en la forma imperfecta d¡¯un llibre, Les aventures del bar¨® de M¨¹nchhausen manquen d¡¯un fil conductor (si ens entaul¨¦ssim amb el bar¨® de les mil an¨¨cdotes, no li exigir¨ªem tal cosa) i renuncien a la did¨¤ctica il¡¤lustrada (qui la necessita?). Tampoc satiritzen el poder (aix¨° sap greu). Seguim els passos del bar¨® i ens fan riure els gags inesperats que protagonitza sense perdre la flegma ni les bones maneres.

LES AVENTURES DEL BAR? DE M?NCHHAUSEN

Gottfried August B¨¹rger
Traducci¨® de Joan Fontcuberta
Males Herbes
144 p¨¤g. 19,90 euros

La manera com divertim els coneguts ha variat al llarg del temps: els acudits dels nostres avis pintaven unes vinyetes que no tenen res a veure amb les bromes dels nostres pares. Expliquem acudits nosaltres? Enviem conyes, piulem, potser. La cosa c¨°mica s¡¯adapta a les circumst¨¤ncies. O sigui que els fets de M¨¹nchhausen s¨®n un document valu¨®s per recordar qu¨¨ feia gr¨¤cia a una altra gent.

Com el terror i l¡¯erotisme, l¡¯humor informa de la cosmovisi¨® dels avantpassats. I l¡¯humor sol exigir hip¨¨rbole, i la hip¨¨rbole precisa que faltem a la veritat. A Els viatges de Marco Polo s¡¯hi cola, per exemple, alguna fantasia prudent. Els testimonis escrits dels colons europeus no s¨®n lliures de prejudici ni invenci¨®. Al Gulliver, Jonathan Swift recorre a la literatura de viatges que, al segle XVIII, permetia que les llacunes cartogr¨¤fiques occidentals s¡¯omplissin d¡¯inexactituts que el lector perdonar¨¤. Qui viatja ho explica desorbitant l¡¯anecdotari. En catal¨¤ mantenim la dita tenir molta terra a l¡¯Havana en record dels indians que tornaven amb perip¨¨cies magnificades. Del bar¨® viatger, justament, volem escoltar una farsa meravellosament immoderada i recordar que la literatura no sempre est¨¤ consagrada al verisme.