Com una salamandra

El punt de partida de L¡¯esperit del temps, de Mart¨ª Dom¨ªnguez (Madrid, 1966), ¨¦s la pr¨¤ctica que va instaurar l¡¯URSS una vegada acabada la guerra: els oficials de l¡¯ex¨¨rcit alemany dels camps de concentraci¨® russos, si volien recuperar la llibertat, i com a ter¨¤pia de desnazificaci¨®, havien de confessar els seus crims de guerra. I el cient¨ªfic austr¨ªac que protagonitza aquesta novel¡¤la, simpatitzant del nazisme abans de l¡¯annexi¨® d¡¯?ustria al Tercer Reich, actor actiu de les teories sobre l¡¯eugen¨¨sia i en la tria dels nens eslaus susceptibles de ser regermanitzats, en un moment de l¡¯examen de la seva vida cau en el t¨°pic de preguntar-se com van ser possibles el totalitarisme, els camps de concentraci¨® i l¡¯extermini en el si d¡¯una societat tan civilitzada com l¡¯alemanya: ¡°Voldria entendre per qu¨¨ persones formades, cultes i llegides com jo (...), arribaren a aquella falta de sensibilitat moral que frega all¨° m¨¦s inhum¨¤. El poble alemany tenia una mena de fe m¨ªstica en Hitler, que el veia com un enviat de forces superiors de la provid¨¨ncia, de Wotan i altres d¨¦us germ¨¤nics. Per¨° jo no vaig creure plenament en res d¡¯all¨°. Per qu¨¨ ho vaig fer, doncs?¡±. Potser la pregunta m¨¦s id¨°nia per esbrinar el misteri¨®s cas alemany, per dir-ho amb el t¨ªtol de l¡¯il¡¤luminador assaig on Rosa Sala Rose escruta l¡¯imaginari cultural germ¨¤nic, seria esbrinar no com una societat va fer el que va fer, a pesar de ser tan culta, sin¨® com va poder enganyar-se tant a si mateixa, independentment que pogu¨¦s recitar Goethe de mem¨°ria. ¡°Tot el que f¨¦rem estava en l¡¯esperit del nostre temps¡±, es justifica un dels cient¨ªfics de la novel¡¤la.

Per¨° sabedor que el que t¨¦ entre les mans ¨¦s al capdavall una novel¡¤la, m¨¦s que respondre a q¨¹estions pertanyents a la psicologia social ¡ªo de raonar sobre el retorn impune a la vida normal de participants directes en el genocidi¡ª, l¡¯autor de les premiades Les confessions del comte de Buffon (1997) o El retorn de Voltaire (2007) s¡¯esfor?a a presentar i a descriure el que anuncia el t¨ªtol, l¡¯esperit del temps del nazisme, l¡¯atmosfera del canvi de codi moral que va imposar, com es va instaurant de mica en mica, i naturalment una jerarquia estricta, un pensament i una demag¨°gia fan¨¤tica, una altra manera d¡¯identificar-se amb el m¨®n. Dom¨ªnguez exposa les trivialitats i les trucul¨¨ncies del desvari col¡¤lectiu, les banalitats dom¨¨stiques, les s¨°rdides extravag¨¤ncies i les desmesures vision¨¤ries dels creients en la fe nazi, reconstrueix documentalment els mecanismes burocr¨¤tics de la viol¨¨ncia sistematitzada, i l¡¯anecdotari del protagonista li serveix per oferir un testimoniatge de la crueltat dels botxins i dels horrors soferts per les v¨ªctimes: ¨¦s d¡¯agrair que no es complagui en la morbositat del genocidi, en la pirot¨¨cnia de la sang i el foc de la guerra, sin¨® que opti per revelar l¡¯abast del cataclisme, la realitat d¡¯un malson, a trav¨¦s, per exemple, de les vicissituds de les dones que acudien volunt¨¤riament a les resid¨¨ncies oficials ideades per deixar-se embarassar per les SS per augmentar la poblaci¨® alemanya.

L¡¯ESPERIT DELS TEMPS

Mart¨ª Dom¨ªnguez
Proa
384 p¨¤g. 19,50 euros

Sortosament, tamb¨¦, L¡¯esperit del temps s¡¯estalvia d¡¯alli?onar-nos sobre el Mal sense pal¡¤liatius. L¡¯autor procura que els personatges no siguin ombres sense car¨¤cter ni un compendi de les vileses caracter¨ªstiques que se sol concedir als nacionalsocialistes, i t¨¦ el bon gust d¡¯esquivar un dels vicis de la novel¡¤l¨ªstica amb un paisatge hist¨°ric al fons: el do de la ubiq¨¹itat que permet al protagonista observar els principals episodis de la Hist¨°ria; a L¡¯esperit del temps la informaci¨® no sufoca la versemblan?a narrativa i no es cau en l¡¯estereotip quan ¨¦s inevitable que surtin les reflexions sobre el b¨¦ i el mal i la responsabilitat moral de les ideologies.

L¡¯esperit del temps ¨¦s un relat fosc i dur, per¨° tamb¨¦ cristal¡¤l¨ª, perqu¨¨ Dom¨ªnguez fa que el diagn¨°stic que emet la veu narradora posseeixi una fredor que no costa emparentar amb l¡¯ast¨²cia de la resist¨¨ncia de qui sap que, per seguir vivint, primer s¡¯ha de sobreviure, encara que sigui enmig de l¡¯espant i de l¡¯abjecci¨® de les flames de l¡¯infern, com una salamandra.